Mi mamá me mima

Des de que tinc ús de raó que recordo anualment la menja desmesurada de brunyols de l’Empordà ( per molts de vosaltres bunyols) fets per la mare qui em va parir. Ho ha tornat a fer, encara que ara acompanyada de néts, perquè la sort fa que els fills encara treballin. He tastat de tot tipus, de casolans i de compra, però com aquests no n’hi ha d’altres, es clar que més de quaranta anys de costum hi fan molta força.

Per mi són adictius, quan s’acaben ja penses amb el proper any i mentre duren sento la capsa com se’m insinua, obrint-se provocant-me fins que m’hi acosto i en pispo un. Sé que l’operació bikini corre perill, sé que de vegades no ho hauria de fer, sé que no me’n estaré, se que s’acabaran....però mentre això no passi jo seré el rei del mambo.

Em sap molt, molt i molt de greu que no els podeu tastar.......però deixeu-me que us posi la salivera a punt de solfa amb aquesta foto:

Que cabroooooooooooon...........

Ah!!!!!! Allò de regalar roses per Sant Jordi a les veïnes....... una la conec molt, l’altre quasi gens........Però són dues dones, que no es quedaran sense rosa, paraula.