diumenge, 28 de novembre del 2010

No serà fàcil

En una nit de solemnes garrotades, a qui realment les han buscat, i que jo celebro per la meva manera de ser, que entenc i m’agrada que es castigui a qui l’ha feta.

Tenim un líder, ens agradi o no, però és així i és el que la majoria de catalans han decidit. Ara té una tasca difícil davant seu, no és moment de ximpleries, si no vol ser castigat d’aquí quatre anys, cal que es posi a treballar. Si jo el tingués davant meu, li diria:

Tu ets qui tirarà del carro, no miris per tu, mira per el poble, estén la teva mà a tots els qui vulguin ajudar-te, para les orelles a tothom i deixa’t aconsellar. Pensa però que la primera feina que has de fer, és convèncer als teus adversaris que t’ajudin, entre tots heu de fer pinya, han entrat cares noves, amb ganes i conviccions, si ho fem bé entre tots, parlarem com a estat Independent en pocs anys. No et felicito com a guanyador, et felicitaré en tot cas d’aquí uns anys, porta’ns a bon port i si us plau fes callar a aquests que gosen a parlar amb la llengua imposada, als primers minuts de televisió que li donen després de les eleccions. Endavant i sort.

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

No serà fàcil, però tens raó: endavant i sort!

No queda altra possibilitat que fer pinya.

zel ha dit...

Aix, jo estic molt emprenyada de veure tot el meu país de color blau, el voldria ... grana? Amb grana de veritat, esquerra de la de veritat...

Agnès Setrill. ha dit...

Jo li diria:
Ni se't ocurreixi ara desar les estelades que tant heu onejat durant la campanya.

El porquet ha dit...

Això de fer pinya... jo crec que ho entenen en el sentit de fotre enlaire el castell.

Agnès, les estelades de CiU són com les llumetes de Nadal, per a fer ambient i poca cosa més.

Anònim ha dit...

Han estat tot el cap de setmana trent lo de les eleccions catalanes si es deveres pero no he tingut temps de vore res i ahir una vega fica la tele a les noticies jajajaj sols vaig vore lo del hou esclafat al cap d'un jajajajjaja. ;) besets

Jordi ha dit...

Vols dir que aquests ens hi portaran? No ho tinc del tot clar, però tant de bo!

Clidice ha dit...

Ara ve el temps de tornar-se'ns a rifar, col·locar als cunyats i omplir-nos el cap amb el papu espanyol per tenir-nos ben distrets. I és que ja es veu que som un gran país, i ben ric, ens roben de fora i de dins i encara seguim treballant.

Filadora ha dit...

M'agraden les teves paraules! els les hauríem d'enviar al seu correu electrònic!

Jesús M. Tibau ha dit...

desgraciadament, tots aquests desitjos sonen molt utòpics

Anònim ha dit...

Té una gran responsabilitat. Igual que ara ha rebut tants suports diversos, els pot perdre si no fa les coses ben fetes. No ho tindrà gens fàcil, i més en aquest context.
Personalment, content pels 4 diputats!

Pakiba ha dit...

Garbi me uneixo al teu escrit, no els será fàcil, pero esperem que les coses puguin cambiar una mica i que tots junts puguen tiran endevan el pais, que bona falta fá.

Joana ha dit...

caldrà veure si compleixen el que tant han promès. Molt bé...els felicitarem més endavant!
Avui partit i a relaxar-nos

lolita lagarto ha dit...

vols dir que mas no serà menys?
tan de bo m'equivoqui..

Ferran Porta ha dit...

Tinc certa por pel que pugui venir, i mandra, molta mandra, però també vul confiar que ens en sortirem, com a poble, i que els qui ara manaran sabran escoltar el cor que batega sota la pell de la majoria dels catalans.

Sergi ha dit...

Com es pot comprovar, la majoria de catalans ha parlat, i s'han declarat fortament en contra de l'independentisme. Perquè CiU no porta amb ell un país independent, sinó una regió molt potent dins el marc d'Espanya. Catalunya millorarà, però no serà independent. I li pot pesar a qui vulgui, i podem tancar els ulls si volem, però els independentistes han estat fortament castigats, encara que Laporta hagi entrat amb força. SI pot estar molt contenta, però si ho estan, només demostren que volen pujar a la cadira, i que els és igual el desgavell que hi ha hagut. Els resultats són força nefastos. Però si el poble vol això, hem de callar i acceptar-ho. I callar no vol dir fer-nos enrere, però no ens omplim la boca de coses que no vol el nostre poble.