dimecres, 3 de novembre del 2010

Entre cotons

Avui critico el fet de que en aquest país, segons la meva manera de veure les coses, som massa bons amb els que no és mereixen tanta bondat.

El cas més recent es l’ajuda que rebran el nini per la seva formació i sou que ens costarà una picossada als que estem més que farts de pagar i pagar. Trobo que una vegada més les coses es fan malament. Crec que s’hauria d’obligar a les empreses, a crear unes fitxes de tothom que rebutgi una feina, fent constar tots els detalls de l’entrevista i enviar les dades a treball. La persona que reiteradament ha refusat treballar s’ha de quedar sense ajudes, sense seguretat social i sense res. És la única manera de que la gent espavili i sigui responsable amb el que vol ser a la vida. És molt trist de veure que la gent només es mou per subsistir, però si volem posar un remei a tanta ajuda, a tothom que para la mà, ho hem de fer així.

Tant que pregonem allò de: no els donis peixos, ensenya’ls a pescar, però veig que ho fem totalment al revés, anem repartint ajudes a tort i a dret, amb lo qual, els que realment ho necessiten no ho reben. Sap greu dir-ho però manca mà dura i deixar de tenir a tothom protegit entre cotons. Qui vulgui peixos que es mulli el cul, em sap greu però és el que penso.

20 comentaris:

Pakiba ha dit...

Garbi ,totalment d'acor en tú, no podias haverlo explicat millor.

Una abraçada.

El porquet ha dit...

I jo em pregunto, com s'identificaran com a ninis? Si no estudien, no treballen, no foten brot, què diran a l'hora de rebre el diners? Com que no apareixo en cap registre sóc nini?

Per favor. Lamentable. Que donin els calés a la gent emprenedora!!! A la gent que s'ho mereix!!! A la gent que s'arrisca en aquests temps!

Quina pena...

Sergi ha dit...

Les ajudes han de ser per aquells que les necessiten, no pels que volen viure del 'cuento'. A altres països no els importa pagar més impostos perquè saben que els diners tornen al els persones. Aquí, a banda de no saber gaire bé on van els nostres diners, es destinen a finançar poca-penes que ho han tingut tot xupat tota la vida, i volen continuar així. Doncs que aprenguin què és mullar-se el cul, com bé dius. Si els seus pares no els han sabut educar en l'esforç per les bones, que els eduqui l'estat per les dolentes.

Álvaro ha dit...

Totalment d'acord amb tú Garbí. A vegades tocar aquests temes és quelcom molt delicat, perquè pot provocar discòrdia fàcilment i aixecar ampolles, però el cert és que a mesura que passen els mesos el resquemor és més fort.

I jo no ho limitaria només als ninis, sinó també a l'acollida d'immigrants tan esbojarrada que s'està portant a terme en els últims 6 anys. Ja semblem una ONG on tothom hi vol recaure i viure del cuento. Que últimament ens arriba la creme de la creme.

lisebe ha dit...

Doncs jo estic també emb tú, els diners que volen destinar al nini crec que se'ls mereixen mes el estudiants que están fent l'esforç d'estudiar i que a sobre molts sent fora de casa i dels pares han de estar treballar per pagar-se els estudis.
Sembla que amb aquest arreglo absurd per els que no volen fer res s'estiguin rient del estudiants que els hi costa prou arribar a tenir una educació.

Quina vergonya em fa veure que per el fet de no fer res i ni ganes de fer-ho a sobre sel's hi dongui una palmadeta a l'esquena i li ofereixin una cosa que no sabrán aprofitar..

Petonets maco

Anònim ha dit...

Bé, penso que com en moltes altres coses, s'hauria de fer una bona criva, i ajudar a qui realment ho necessiti, la resta, a pencar d'una manera o una altra, com fem tot quisqui, no volem gent passiva!!!

Kudifamily ha dit...

Som molts els que pensem com tu, Joan.
Aquesta ajuda és llençar calers (nostres) a un pou sense fons.
Com tu dius, el tractar entre cotons aquests joves crec que ha sigut l'arrel del seu problema, potse no en tots però sí en la majoria de casos. I una ajuda econòmica no crec que sigu la solució per fer que aquests "penques" canviin: no treballaran seriosament, continuaran vivint amb els pares que els paguen tot el que volen i a sobre cobraran uns calers... Del tot estúpid...

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, sí, Joan, tens raó! HI ha gent que no vol fer res de res... i a sobre se'ls ha de resoldre la vida.

sànset i utnoa ha dit...

ALGÚ HO HAVIA DE DIR!!!

Curt i ras.

*Sànset*

_MeiA_ ha dit...

Jo també estic totalment d'acord amb el què dius. És patètic que uns pencus que no volen treballar ni fer res amb la seva vida rèbin ajudes. Que es passin tot el dia al sofà, i del sofà amb els amiguets fumant porros i dels amiguets, al sofà.
No sé com acabarem, però al final només serem 4 gilipolles els que treballarem... pels altres!
Fa molta i molta ràbia!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Jo que dec ser de la generació sí-sí (sí que vaig estudiar i sí que treballo), em vaig haver d'empassar no sé quantes pràctiques no remunerades. Treballant com qui més i sense veure un duro, i amb prou feines les gràcies.
Em sembla molt injust que ara que tothom m'atraca perquè hi ha crisi, que em retallen tarifes, que em demanen descomptes, que em donen menys feina, i que em toca pagar més, ara a ells que no foten brot, els regalin feina i sou. És injust. Molt injust.

(quin mosqueig)

Marta Contreras ha dit...

Home, jo crec que ni treballar ni estudiar no ha de significar, en tots els casos, no voler esforçar-se. Dic jo que si volguessin seguir igual no s'hi haurien apuntat, no? I si d'algun d'aquests nois se'n treu una mica de profit, no seran pas diners llençats.

Anònim ha dit...

Això que dius és del tot cert però tb ho és que alguns joves que porten molts anys treballant ara s'han trobat a l'atur i ara no troben feina del que s'han especialitzat. La pena és que aquestes ajudes les rebran sobretot els que no han pencat ni tenen intenció de fer-ho.
És campanya electoral!

Eva ha dit...

D'acord!!!
Salut!!!

rits ha dit...

entenc tot el que dius i segurament ho comparteixo. Però també em dic que d'alguna manera hem de poder posar aquesta gent en el mercat laboral.
La precarietat laboral entre el joves és molt preocupant. I ells han de ser el motor.
No entenc com hem arribat a aquesta situació, segurament, com dius, massa cotonets en molts fronts, però alguna cosa hem de fer.
Mon cosí és un nini i no és jove, té 36 anys. viu del cuento i no em fa llàstima. Però sense cap ajuda perquè entengui que ha de tornar a treballar, poc ho farà.
Ma germana està a l'atur, i està feta pols. No troba feina. I no és pas una nini, porta 4 anys sense vacances. No sé com la podem ajudar, però poc a poc es va frustrant més.
No m'acaba d'agradar la mesura, però alguna cosa s'ha de fer amb aquesta gent (i crec que els primers responsables són els pares, que ho han donat tot massa mastegat).

Joana ha dit...

Sovint sento i llegeixo que la culpa d'aquest desgavell en els estudis i en la feina la tenim els pares per haver-los consentit i protegit amb cotons. No n'estic tant segura...
L'administració no hi ajuda gens.
Els de casa compaginen els estudis amb "treballs" i com a mínim saben el que costa guanyar-se'ls.
I d'ajuda no n'he vist mai cap...això sí només paguem!
Apa ja l'he deixada anar. De fet fa uns dies que la premsa només parla dels ni-ni :)i em cansa, la eeritat.
vinga bona nit Garbi!

Joana ha dit...

Joan, jo crec que la culpa la tenim una mica tots, he de repartir-la un poc, d'una banda com diu joana estem educant d'una manera molt autoprotectora donant-ho tot fet i d'altra, les administracions en fan prou de les seues.

GEMMA ha dit...

Aquesta proposta Montillana NI l'entenc Ni la comparteixo, NI.... aniria seguint.

Bon cap de setmana, Joan.

jomateixa ha dit...

I nosaltres, Apa, a fer hores per pagar-los la niniada...

Ferran Porta ha dit...

Entenc les ajudes. Algunes ajudes. No entenc, però, que no s'estableixin mecanismes de control amb les ajudes. Les dels "nini" (qui deu ser el cretí que va parir aquest nom?) i les de qualsevol, senzillament perquè al costat de persones responsables, també hi ha penques que s'aprofiten de la societat.