diumenge, 18 de juliol del 2010

Confessió verídica d’una seducció d’estiu

No eren pas més de les deu del matí, quant ella va trucar a la meva porta, segura de si mateixa, no li va fer falta massa insistència, per que jo, home fàcil als plaers femenins claudiqués, deixant tot el que estava fent i m’estirés amb ella al costat de la piscina, sense fer res, només gaudint de la seva presencia. Ella potser més viciosa que de costum, va voler tant si com no que vingués la seva amiga a gaudir del dia tots junts, jo incapaç de portar la contraria a aquella mirada fixa, permanent i cada cop més insistent, vaig fer un suau somriure com a senyal afirmativa. Poca estona va fer falta perquè l’amiga inseparable entrés a casa, amb una seguretat en ella mateixa que no es pot definir amb paraules, sabia el que volia, ho insinuava sense vergonya, amb un descaro que a mi em portaria a la perdició. M’estaven seduint, ho veia clar, estaven totes dues molt juganeres, crec que tot estava premeditat, doncs quant em tenien segur i jo només deia que si a tot, varen fer aparèixer la seva millor companya, de les que no hi pots lluitar, ni quant més vols desfer-te’n, pots alliberar-te d’ella, té el poder de fer-te caure als seus braços, per no deixar-te anar fins quant ella vol. Jo incapaç de controlar els meus instints, davant una situació que no gaires vegades ens pots gaudir sense risc, vaig dir que si, que em rendia i que passés el que hagués de passar. Inevitablement i sense oposar-hi cap resistència, amb la seguretat de que podria amb les tres, varem acabar al llit. Durant tres hores no vaig ser ningú, només un ninot als seus capricis, però vaig complir amb les tres. Son d’aquelles aventures que sempre somiem, i que de vegades es fan reals, mai podré oblidar aquestes tres amigues: la Calor, la Mandra i la Son, que tant delicadament hem varen seduir, tal dia d’estiu.

20 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Ha ha! Genial el final. M'imagino la festa! Tant de bo puguis repetir.

Carme Rosanas ha dit...

Jo de tu m'hagués quedat amb dues i n'hagués enviat una a fregir espàrrecs. Si estaves amb la Mandra i la Son... perquè havia d'insistir la calor... no feia cap falta oi? O sí? I realment ets incorregible amb el gènere femení? :)

Sergi ha dit...

A veure, jo no veig que sigui per tant. No és per presumir, però aquestes tres a mi m'acompanyen tot sovint, i em sembla que les deixo del tot satisfetes, mal m'està de dir-ho.

lisebe ha dit...

jajaj molt bó!!!!!!!!!

I tant que vas estar bé però estic amb la Carme una d'elles la hagués enviat a fregir mones..

Petonets so wapo!!

lolita lagarto ha dit...

vaja, sembla que les fantasies no són sempre com ens les imaginem haw haw...!

Anònim ha dit...

Uala, què bo! Pensava que avui no me l'havies colat, que al final serien la filla amb amigues que havien aconseguit de tu el permís de vet a saber què cosa divertida per a elles.
Però noi, aquestes tres sinvergonyes... fins i tot a mi em sedueixen... Genial el final!

Eli ha dit...

Veig que aquestes tres, deuen ser bisexuals, perque sovint, també s'apoderen de mi!!!
;-D

Pep ha dit...

Genial ¡¡¡¡
Al principi m'has fet enveja,
al final he pensat que, tal com diuen les dones, tots els homes soms iguals.

Mercè ha dit...

Hehehe. Ja fa dies que estan en ma casa i no em deixen fer res.
Bon estiu!

Agnès Setrill. ha dit...

Jo m'ho "arreglo" amb el Cafè, el Gel i el Ventilador, però al sofà.

He!

(No vull ser menys! ) Haha!

rosana ha dit...

molt bó el final!!

Anònim ha dit...

Uix! Quin final! Ja són insistents ja, aquestes tres, a l'estiu!

Joana ha dit...

Nen.... t'has lluit!!
Magnific.

GEMMA ha dit...

Jaja!! Que bo, genial Joan. Un 10.

Eva ha dit...

Jejeje... normal que no ho puguis oblidar...
Salut!!!

sànset i utnoa ha dit...

jejeje. Ja sembles el Quim Monzó!

A mi, aquestes tres també m'acompanyen a l'estiu. I n'hi ha dos que es queden tot l'any i tot!

*Sànset*

Joana ha dit...

Tot aixo tambe podia passar a la banyera no?
( no tinc accents al teclat) :)
Bon estiu!Garbi

Garbí24 ha dit...

Us faig saber que aquestes tres.....diuen que volen tornar. Es veu que varen gaudir del que volien...;)

zel ha dit...

Crak, que ets un crak!

Arda ha dit...

Ja,ja,ja.....

Gràcies per una molt bona estona. Escrius molt be i fa una certa i sana enveja, vull que ho sàpigues.

Ah!. Ja se perquè em va venir de gust tallar-me el cabell....
Per sentir-me a dir (per llegir, mes aviat), “joveneta”!.

Als meus 57 anys i avia per triplicat, m'he sentit afalagada. Reivindico mes senyors com tu, je,je.

Gràcies de nou.