Confessió verídica d’una seducció d’estiu

No eren pas més de les deu del matí, quant ella va trucar a la meva porta, segura de si mateixa, no li va fer falta massa insistència, per que jo, home fàcil als plaers femenins claudiqués, deixant tot el que estava fent i m’estirés amb ella al costat de la piscina, sense fer res, només gaudint de la seva presencia. Ella potser més viciosa que de costum, va voler tant si com no que vingués la seva amiga a gaudir del dia tots junts, jo incapaç de portar la contraria a aquella mirada fixa, permanent i cada cop més insistent, vaig fer un suau somriure com a senyal afirmativa. Poca estona va fer falta perquè l’amiga inseparable entrés a casa, amb una seguretat en ella mateixa que no es pot definir amb paraules, sabia el que volia, ho insinuava sense vergonya, amb un descaro que a mi em portaria a la perdició. M’estaven seduint, ho veia clar, estaven totes dues molt juganeres, crec que tot estava premeditat, doncs quant em tenien segur i jo només deia que si a tot, varen fer aparèixer la seva millor companya, de les que no hi pots lluitar, ni quant més vols desfer-te’n, pots alliberar-te d’ella, té el poder de fer-te caure als seus braços, per no deixar-te anar fins quant ella vol. Jo incapaç de controlar els meus instints, davant una situació que no gaires vegades ens pots gaudir sense risc, vaig dir que si, que em rendia i que passés el que hagués de passar. Inevitablement i sense oposar-hi cap resistència, amb la seguretat de que podria amb les tres, varem acabar al llit. Durant tres hores no vaig ser ningú, només un ninot als seus capricis, però vaig complir amb les tres. Son d’aquelles aventures que sempre somiem, i que de vegades es fan reals, mai podré oblidar aquestes tres amigues: la Calor, la Mandra i la Son, que tant delicadament hem varen seduir, tal dia d’estiu.