No sé jo si en aquest cas és evolució o no però em dóna la sensació de que la gent i cada cop més, està perdent la responsabilitat amb tot. Sembla com si s’hagi instaurat la llei de “maricon l’últim” (amb perdó per el seu col·lectiu) i tothom només vetlla per els seus propis interessos, la gent no s’ajuda com temps enrere, recordo que molta gent s’ha construït la seva llar amb grups d’amics i parents els caps de setmana, i ara ho feien per un i després per l’altre. Ara tothom és tanca a casa seva per anar a la seva bola.
En el cas de la feina veig com l’absentisme, tot i estar en uns temps delicats, és practicat diàriament per molts treballadors que es queixen de no arribar a fi de mes. Que ens està passant?,ens hem acostumat a la vida fàcil?, ens han ensenyat que res és prou important com per posar-hi ganes?, estem decebuts amb tot i és la causa de tanta irresponsabilitat?. No ho sé, però el que si veig clar, és el fet de que tenim que posar-nos les piles per tornar a instaurar la cultura del treball, en la seva mida justa en preu i qualitat, caldrà fer les coses amb ganes. No cal treballar un munt d’hores cada dia, el que cal es fer les que toquen i amb ganes. Tant se val si un en sap més o menys en la seva feina, el que realment val, és la seva responsabilitat amb el que li toca.
Que bons aquells temps, en que podies quedar amb dia i hora amb una persona uns quants dies abans, sense necessitat de trucar-lo mitja hora abans, per recordar-li que no falti. Culpa dels mòbils?, potser sí.
12 comentaris:
Ens hem acomodat molt i sembla que hi ha un pensament general de 'ja tot m'és igual'. Llavors per què preocupar-se de les responsabilitats, si ningú no tindrà cura de mi, per què n'he de tenir jo dels altres? Per no parlar de la feina, és clar, on només em putejen i no penso moure ni un dit per ells.
Estic d'acord amb tu, cal que canviem la mentalitat. Penso que, de moment, no he caigut en aquest desànim. A la feina m'hi deixo la pell, i no abandono la meva gent. La veritat és que no m'agradaria caure-hi. Però la tendència general sembla molt clara.
Ah, els mòbils han contribuït clarament a aquest acomodament i a la pèrdua de compromís. Saps que en qualsevol moment pots rebre un truc que et diu que tot s'anul·la, simplement per mandra. Això molesta molt.
Has donat al clau, noi! Totalment d'acord.
Aquesta manca de responsabilitat és un mal que s'estén de manera alarmant. Sembla que a ningú l'importi res i estic d'acord amb tu que s'hauria de canviar aquesta mentalitat però em sembla que serà difícil, és complicat fer-ho quan la gent s'ha acostumat al "tant-se-me'n-fot-tot".
Jo veig que la culpa de tot està en les excessives facilitats que tenim per tot ja des de ben petits. Ens hem acostumat a no saber que significa un “NO” i a viure desacomplexadament. Hem perdut la noció de la planificació i de l’estalvi i només tenim ulls per l’avui.
Per això és més fàcil fotre’s la gran trompada. Encara que, si el teu equip guanya algun mundial, les crisis desapareixen...
*Sànset*
Crec que estem massa acostumats a pensar que TOT ens ho han d'arreglar els altres. L'ajuntament hauria de regalar les bosses de les escombraries si volen que reciclem. El govern hauria de donar més subvencions si no vol que tot se'n vagi a fer gàrgares. TOT ens ho han d'arreglar. I, mentrestant, nosaltres a esperar que ho arreglin.
Quin món!
hem perdut el nord i juguem a veure qui la diu més grossa, no sabem què volem i no valorem el que tenim, la condició humana és complexe i mai les tecnologies i comoditats ens faran sentir feliços, com animals que som necessitem reptes i ara mateix el repte és tornar a creure en nosaltres és a dir també en els altres.
Vivim en una societat individualista. Sembla que la gent no és consicnet que el que li passa un dia als altres li pot passar a ella mateixa el següent. La gent no es mou fins que alguna cosa no li toca de prop. I així és com anem perdent, un dia rere l'altra, oportunitats de millorar com a societat.
Si és evolució d el'espècie, aem molt malament.
La gent només vol comoditats i que li resolguin tot.
Avui funciona sempre allò del "de teves a meves" Pots parlar amb una persona molt enfadada perquè algú ha trencar un compromís que tenia amb ella i l'endemà troba normalíssim deixar de fer alguna cosa a la qual s'havia compromés... i ho justifica amb una barra im pressionant. Només volem que el altres compleixin i nosaltres si pot ser anar toirant amb el mínim esforç.
No estem pas en un bon moment... no... esperem que no empitjori.
Doncs, hi ha molta gent com tu descrius, però crec que també hi ha gent que és justament el contrari. Encara hi ha bons amics. Encara hi ha gent solidària. Molts treballadors van fins i tot amb febre a treballar per por a ser acomiadats, o perquè cobren molt menys i llavors no poden pagar els rebuts mensuals. Jo quedo amb gent i no cal trucar-los perquè s'enrecordin... També hi ha dels que dius tu. I bé, a uns ens toca trobar-nos amb un major percentatge d'un grup de gent, i als altres la resta.
Per cert, el Bed and Breakfast de Bruges molt bé
Amb la feina, amb els amics, amb la família, els veïns,...em fas pensar i tens raó.
La culpa? Dels crèdits, dels mòbils , de les subvencions (com ja ha dit algú), internet,...si és que no necessitem gaire dels demés, fins hi tot els amics de debó es poden mig oblidar.
i d'aixo s'en diu evolucio??
dons anem be!!
Evolució o Decadencia ????em pregunto..
Petonets amic meu
Publica un comentari a l'entrada