divendres, 2 de juliol del 2010

Abans de o després de...?


Repassant fotografies, he trobat aquestes dues i m’he fet, sense èxit en la resposta, la següent pregunta, quina de les dues imatges és més optimista?. El primer que et passa per el cap evidentment és la primera que està plena, però si ho penses fredament potser que la més optimista és la que ja és buida, doncs és la única que realment hem gaudit, si que és veritat que ja no en queda, però també és cert que la tenim dins (la cervesa), en el primer cas és una imatge del que farem, ho tenim i ens fa feliços el fet, però no hem experimentat el plaer del seu consum, si per un moment pensem en que el mon s’atura en aquest moment, potser lo millor seria haver-ho consumit. Tot aquest rollo per una simple cervesa?, no, perquè si apliquem aquesta mateixa teoria als diners, a l’amor, al sexe i als problemes diaris, potser i només potser, gosaria a dir que és millor després de, que abans de.

I vosaltres com ho veieu?, millor plena o buida?.

Two beer or not two beer, that is the question.......

24 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé, normalment es diu que la persona que veu la copa mig buida és pesimista i, la que la hi veu mig plena és optimista.
En aquest cas, però, es veu clarament quina és quina; probablement les buides han estat assaborejades amb plaer, les gairebé plenes, fins i tot s'ha pogut escalfar la cervesa...
Bon divendres Garbí! Si prenem quelcom, jo em demanaré altra cosa, no m'agrada gens la cervesa.

Sergi ha dit...

Amic, el que comença com una broma, com una mera conversa de cervesa (mai més ben dit), acaba sent un important problema filosòfic, i no estic de conya, la pregunta no té res de banal ni de superficial. Per què em fas aquestes coses quan me n'he d'anar a dutxar per marxar a la feina?

Els alemanys tenen el concepte de pre-alegria, que és la magnífica sensació que tenim quan esperem que passi una cosa. Demanes la cervesa i, amb la calorada, imagines com te la porten i ja se't fa la boca aigual. La veus venir i continua la salivera, i quan la tens davant ja és un gran plaer. Aquest és el primer plaer.

Però llavors ve l'altre, el moment de l'alegria, el moment en que pots gaudir del que esperaves, i potser serà més intens, però és, en tot cas, diferent. Plaent, però les dues coses ens provoquen plaer.

Com ho veus, et convenço. És aplicable a tot, és clar (encara que tractant-se d'alemanys no m'estranyaria que ho inventessin per aplicar-ho a la cervesa...). Però si busques respostes més concretes a la teva pregunta, penso que potser l'alegria més gran la tenim just en acabar de consumir (el que sigui). Però saps, segurament és perquè, en part, sabem que podrem repetir. I amb això torno al que t'explicava més amunt.

I per tant, a deixar-te igual que estaves...

lisebe ha dit...

jajaj vaja començament de dia amb filosofia ...

Doncs mira jo em quedo tant amb una opció com l'altre com diu en Xexu.

Primer si tens la oportunitat de tenir davant una cervesa fresqueta i despres de poder gaudir-ne de beure-la.
El plaer es tant abans com despres .
El plaer de la espera expectant.. i quan gaudeixes del que esperas sigui el que sigui...en totes facetes de la vida...

Petonets i bon cap de setmana maco.

sànset i utnoa ha dit...

Home, en el cas de les cerveses estàs més "alegre" quan ja les portes dins...

I van baratetes, sempre en podrem tenir més!

*Sànset*

lolita lagarto ha dit...

Pel que fa a les cerveses quan les has begudes estàs més fresc, més content..
millor haver-les begut que esperar.

Pel que fa a la vida, totes les fases són plaents el pre el in i el post, si es tracta de bones "copes" si no ni pre ni in ni post..... la cervesa que la prengui un altre..!

Clidice ha dit...

doncs jo m'apunto a l'opinió d'en XeXu i així m'estalvio d'escriure una parrafada :) veus? mirant la de les cerveses plenes gaudeixo del desig :)

Anònim ha dit...

Aixo te pasa per fer els post despres de veuret la cervesa jajajaj ;)Un bes

òscar ha dit...

Gaudir, sempre el gaudir per després, evidentment, demanar una nova ronda :)

Conso Triay Coll ha dit...

No hi ha res com gaudir d'una bona cerveseta amb bona companyia i disfrutar-la!! el que importa és el moment!! I li hem buidada....ja la tornarem omplir i gaudirem de nou,no??
Salut!

Carme Rosanas ha dit...

Cadascú gaudeix a la seva manera...

Hi ha persones que en "l'abans" la impaciència se'ls menja el plaer de l'espera o del desig. Hi n'hi ha d'altres com és el meu cas, que el sabe que tens un plaer a tocar dels dits, i sentir-ne el desig, ja és plaer.

I el moment, és el moment... el millor!

I el després igual... hi ha qui es sap gaudir molt i hi ha que es queixa que s'hagi acabat!

Ada ha dit...

Jo es que.... m'estime més beure directament del pot! jajaj!!!
Va, en serio, molt bona reflexió i tens molta raó Garbí... jo m'estimaria més... estar a la segona imatge, però alçant el braç per a demanar dues més al cambrer!!

Anònim ha dit...

En al buida, tampoc, no estem segurs qui l'ha consumit. Vist així, les dues reportarien el mateix grau de felicitat.

Vida ha dit...

Bona pregunta. Quan tens sed, el plaer de desitjar la cervesa és indescriptible; quan la pots beure, el plaer de tastar-la és indescriptible; quan ja l'has beguda, el plaer de recordar-ho és indescriptible; quan ho recordes, el plaer de poder tornar demanar-ne un altre és indescriptible ;) En definitiva, viure -i beure cervesa- és un plaer.

Joana ha dit...

Assaborir cada instant a glopets...ras i curt!
Bon capde garbi!

rits ha dit...

i tot això a partir d'una cervessa? déu n'hi dó!!

aposto per disfrtuar cada moment, desitjant i assaborint cada gota de vida

khalina ha dit...

suposo que plenes o buides segons amb qui la comparteixis, no? jaja Imagineu si la vas a prendre per compromís. Si estan buides ja pots marxar... En canvi si fos amb un nou possible ligue, sabries que fins que no acabés la cervesa, tindries temps... Jaja. En tot cas, s'han d'assaborir els plaers

Anònim ha dit...

"Vist així, les dues reportarien el mateix grau de felicitat."
(Albert B. i R.)

Observo les dues fotografies i contemplo la frase de l'Albert,
i em pregunto:

Quina mena de felicitat és la que comença amb una necessitat idealitzadora d'una doble beguda i acaba amb un doble desencís?

És a dir: idealitzar dos gerres o dos gots plens de cervesa quin sentit té si no et deixa mai satisfet per la possessió,
atès que només enganya la set i per segona vegada?

Al meu pobre entendre és una mala tàctica anar només als símptomes i no pas a l'arrel del repte!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Joana ha dit...

Doncs potser la primera... anuncia el que pot venir...

sànset i utnoa ha dit...

M'ha encantat aquest post!
Aplicat a la meva vida diria que hi ha de tot. En un primer moment he pensat que millor haver-ho gaudit (després de), però de vegades és millor el moment "abans de" si t'esperes molt d'alguna cosa i després et decepciona...

Utnoa

Eva ha dit...

Jo en aquest cas prefereixo la buida... seria una llàstima que es quedés tot el temps plena sense ningú que la gaudís...
Salut!!!

Mercè ha dit...

L'instant immediatament anterior potser siga el millor. Però de vegades m'he trobat en una situació meravellosa i quasi he desitjat que passara per poder assaborir-la a través dels records, de fotografies o de converses.
Ja ho deia Pere March: "Al punt com naix comença de morir".

Una abraçada.

sargantana ha dit...

cada moment te el seu encant
i no pot esser un sense l'altre
el millor: gaudir el present!
esperan.la..
veven.la
i pain.la

jajajaj
la otra ronda la pago yo!!!!
jajajajajja

un bes

kweilan ha dit...

Molt interessant la proposta i també els comentaris. Jo sóc més de pre...encara que com molt bé han dit alguns blocaires el mentres no està gens malament. Bon apunt!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

M'agraden aquestes copes buides... si després de la primera ronda, ve la segona :)