dimecres, 9 de juny del 2010

Fi de curs

Com cada any per aquestes dates és prepara tothom per la fi del curs escolar, el professorat per acabar la seva feina, els pares per saber on coi deixaran els nens tot l’estiu i els nens contens d’acabar un curs i dedicar-se a jugar que és el que toca.

El que no és gaire normal, és el fet de que després de comprar un munt de llibres, amb la despesa que això comporta, arribem a final de curs amb el resultat de que més de la meitat dels llibres no s’han acabat i que alguns, de vint temes que hi ha, acabaran al tema vuit. No vull ser jo qui digui com s’ha d’ensenyar al petits, però que algú m’expliqui la raó de que els portin a veure ET quant estudien els planetes o que en una tarda normal és canviï l’hora de mates per una pel·lícula de l’Asterix, apart de les festes i vagues. Ho entendria si anessin sobrats de temps, però no és el cas.

Si perquè tothom segueixi, hem de baixar el nivell anem malament, si fem grups de diferents nivells serem racistes, si callem i aguantem serem més burros. La solució no la sé, però el que si sé es que no s’està fent bé. Sense voler qüestionar la intel·ligència de cap infant, em pregunto si les bones notes que ens porten no serà perquè és massa fàcil per ells. En cap moment vull ficar-me amb el professorat, doncs entenc que com a tantes feines n’hi ha de molt bons i d’altres que no mereixen ni el nom.

Si un sistema financer mal portat ens ha deixat en la més profunda crisi, on ens pot portar un sistema educatiu amb tantes mancances?.

16 comentaris:

Sergi ha dit...

Sense voler criticar la feina del professorat, el que no entenc és això dels llibres, no veig per què s'ha de treballar d'aquesta manera. Entenc que quan toques temes seriosos puguis necessitar un suport a banda del que t'ensenyen, però fins certes edats el llibre és una simple despesa innecessària. S'haurien de marcar els objectius clars del curs i dir què es vol ensenyar, independentment del que diguin els libres de text. A la meva escola no se'n feien servir, i no m'ha anat tan malament.

Més enllà no puc dir res més, vull creure que els bons professionals fan la feina com toca i saben millor que ningú el que cal. Que hi hagi altres que passin de tot és normal, n'hi ha a totes les feines. Però amb l'educació de la canalla no s'hi ha de jugar.

Agnès Setrill. ha dit...

Al meu nebot aquest any 4rt, li van fer comprar un diccionari català. perquè a la classe l'havien de tenir tot igual per tenir les mateixes definicions exactes... (Només ens falta portar les orelles de burros els pares i els fills, que ja podrien anar incloses dins l'esmentat diccionari això si, amb molts dibuixets i espais, perquè la canalla no es cansin i no es traumatitzin de veure massa lletra.

bajoqueta ha dit...

Com tot, el negoci dels llibres de text està afavorit per certes persones. No hi ha dret que es tornen els llibres quasi buits. Fa uns anys a casa els guardavem quasi tots de fa anys i anys, i per motius d'un trasllat els vam haver de donar. Fullejant alguns em vaig fixar que la gran majoria al final no estaven ni subratllats ni res. Això passava i passarà, ja que hi ha massa gent interessada en continuar venent llibres i més llibres de text.
Els professors no tenen la culpa, a ells els imposen molts cops un cert llibre. Es pot comparar amb lo que fan les farmacèutiques amb els metges que els forcen a vendre una determinada marca de medicaments.

Anònim ha dit...

De vegades veure una peli i/o treballar l'entorn en relació a la matèria que s'està donant, pot afavorir l'aprenentage i l'enteniment de la mateixa, tot i que poden semblar jocs; per exemple quan s'aprenen mates bàsiques, jugar al bingo ho fa més fàcil i divertit.

sànset i utnoa ha dit...

Mira, als països nòrdics, que és on tenen menor percentatge de fracàs escolar, el sistema educatiu consedeix major pes -i em refereixo a termes amplis- a l'escola que a l'institut. Potser ens convindria un canvi de prespectiva.

*Sànset*

_MeiA_ ha dit...

I en teoria han d'entrar a les 9:00, però mentres suerten les professores, fan fila, piquen de mans, parlen entre elles de la festassa del divendres... posen bates, i es col·loca tothom a lloc... ja són les 9:15 passades. Això anant bé.

I a les 5 de la tarda ja pots córrer perquè normalment ja estan tots a fora 5 minuts abans.

òscar ha dit...

Doncs tampoc sé la resposta ni la solució, però el que sí recordo perfectament és que nosaltres també ens quedavem amb molt temari per fer.

En definitiva, que les coses canvien per seguir tot més o menys igual.

Anònim ha dit...

Estem a la cua d'Europa en molts paràmetres i és evident, doncs, que cal un canvi. Però no només pel que fa a l'àmbit de l'escola, tb de mentalitat com a societat. Per començar, seria positiu donar als directors del centre categoria d'autoritat pública. És penós veure com alguns pares s'encaren amb els professors i defensen les bestieses que fan els fills. I l'educació primera passa per casa. Si no se'ls estimula ni se'ls obliga a pencar quan no en tinguin ganes, malament. Sí a una família ja li costa pujar una, dues o tres criatures, és impossible que un professor pugui fer el mateix amb 25 o 30. Hi ha qui té la concepció que le'scola és com un "abocador" on deixar la canalla i que d'allà en sortiran educats, nets i planxats.
El tema dels llibres és a part. Hi ha els interessos de les editorials que, per exemple, obliguen a canvis d'una any a l'altre i no permeten la reutilització.

Joana ha dit...

Els llibres els has de comprar tots i pagar-los!
Ara a casa estem amb la Sele i tasses de til.la :)

GURMET ha dit...

De aixo alguns no tots per sotrt en diuen pdagogia!Aquest ja han oblidat el significat de la paraula.

khalina ha dit...

Hi ha escoles on es reciclen almenys alguns llibres. Les AMPAS se'n encarreguen.

Sobre els professors, doncs hi ha de tot. I de vegades, hi ha aspectes que no depenen d'ells, sinó de direcció o del claustre...

Igualment, és cert que el sistema educatiu no funciona. Tampoc sé la solució.
Sé de professors d'instituts de barris conflictius que viuen sota l'amenaça. I que encara que t'ataquin, NO es pot expulsar a ningú. I per culpa de 3 o 4, s'enfonsa el grup.

Per cert, ja explicaràs del llibre. felicitats!

Jordi ha dit...

Ahir es queixaven els de selectivitat que la prova de castellà era moooolt fàcil. O sigui que el més tonto va treure un 8. Com s'explica??

Thera ha dit...

Jo també estic el ple Fi de Curs, concretament pensant i organirzant què faré amb els nens, en quin casalet estaran millor, com organitzarem els horaris familiars (o sigui, conciliació...). En fi, la distracció de cada maig-juny!!! Salut!

Ada ha dit...

És complicat, Garbi, i no tot està en els llibres... Tampoc passa res perquè un dia vegen una peli, però clar, no s'ha de fer a sovint... És una feina molt difícil i en la qual tothom pot opinar... i això encara ho fa més difícil... I cansa molt, creu-me!

rits ha dit...

et dono la raó. no s'enten. Recordo que això també passava quan anava a escola.
El que em pregunto és com fan els itineraris? si no s'acaben les lliçons, doncs que es cotninuin el curs següent. Recordo estudiar història: quantes vegades vaig estudiar el paleolític i el neolític? però gairebé mai la II Guerra Mundial o la Guerra Civil espanyola. Un any, un profe va dir que ens ensenyaria història al revés perquè mai arribàvem al S. XX.
Llavors, perquè cada any es torna a fer el mateix?

Joana ha dit...

No es senzill... i tal com dius, es poden ferir sensibilitats.
Però baixar el nivell?, no home!