No és que ens hàgim de reinventar, però si que potser és hora de que ens acostumem a fer-nos les coses nosaltres mateixos, doncs el poder adquisitiu de tots plegats està baixant i no sabem si demà s’arreglarà o potser acabarà de baixar en picat fins a cota zero. Potser fins ara era molt còmode d’agafar el telèfon i avisar l’empresa de torn per fer un arranjament o modificació, tant si és una bora dels pantalons, clavar unes cortines, desembossar les canonades, pentinar el gat o el que ens passi pel cap en aquells moments.
La pregunta que ens hem de fer cadascú és, que sabem fer i que som capaços de fer o almenys intentar?, som realment manetes? perquè encomanem una cosa que potser som capaços de fer? i ens estalviaríem uns dinerons, si ja ho sé, així l’economia no s’aixecarà, però cal que l’aixequem nosaltres?, algú farà alguna cosa per nosaltres?, sincerament crec que no, i crec que ara torna ser hora d’allò de: maricón l’últim (amb perdó per el seu col·lectiu) i que tothom s’espavili com pugui.
Ara per ara puc dir que a casa entre tots dos, fem moltes de les coses que mai havíem tocat i que l’únic secret que hi ha, és senzillament perdre-hi la por i dedicar-hi el temps que ens calgui. Arriba un punt, on tant és reinstal·lar un ordinador, clavar una totxana com fer la bora d’uns pantalons, només cal posar-s’hi.
Com deia aquell........YES WE CAN !!!, proveu-ho, feu servir la lògica i sobretot no mireu el bricomanía.
17 comentaris:
Hi ha encara una tercera opció, que és demanar el favor a algun conegut o familiar. Sempre tindràs un amic informàtic que et farà un cop d'ull a l'ordinador, o una tieta que t'arregla els pantalons.
Tens raó amb que la vagància no ens ha de poder, i ens hem anat acostumant molt bé. Ja no és un tema de capacitats, sinó que hi ha coses que es poden aprendre molt fàcilment i després no costa res fer-ho. Segur que d'altres temes domèstics ens seran impossibles d'optimitzar, així que sempre caldrà ajuda externa. Però per les petites coses, a posar-hi les banyes.
És clar, com que tu ja vas començar amb els generadors elèctrics...
Dec ser estranya, doncs jo sempre he fet de "manetes" a casa! Tant, que ara he de programar la tele per poder veure la Patum en un canal pirata que l'ajuntament ha muntat per aquests dies i no sé a qui punyeta representa que he de telefonar perquè m'ajudi, ja que en soc incapaç!
Des de quan les teles et demanen codis per tot???
En fi!
Bona setmana!
A casa meu pocs cops ha entrat un de fora a arreglar res.
Tinc una sort enorme de tenir el meu pare "el manetes" a casa.
;)
A casa meva, això ha anat a temporades. Sovint ens hem fet un munt de coses nosaltres mateixos i a vegades si hem esta t més enfeinat s ho hem encarregat a professionals. Algun cop ens hem anat pintant la casa solets, i un sol cop a la vida ens la vam fer pintar. Depèn del temps i de le peles, però sempre m'ha agradat si més no intentar-ho d'arreglar les coses...
I mtgens raó: tot és posar-s'hi!
uff!! Gràcies per l'última frase, la del bricomania. És molt important no mirar-ho perquè a tu mai et quedarà ni una quarta part de bé que al Kristian.
Jo, mentre tingui una mica de poder adquisitiu (un o dos euros), seguiré recorrent als experts, que per això estan... Això sí, buscant els preus més econòmics, que no sóc tonto i no compro a Media Markt
Si ho fem amb les nostres manetes, alguna cosa aixecarem, no?
Quan la teva economia esta fotuda, cal posar-hi enginy i fer coses comunes compartint trucs domèstics per tal de sobreviure.
Salut!
cal que no oblidem mai de com es sargeixen uns mitjons ;)
sempre ho hem fet així... la crisi ve de lluny.
ara bé, poca feina es generarà, no?
sóc dels teus. A més a més, amb l'internet, que té respostes per tot, ens hi podem posar. I si la caguem... ho tornem a intentar!
*Sànset*
Us veig molt valents a tots... ;-)
Tot i que jo no sóc gaire manetes, la veritat, i sovint haig de recórrer a professionals, sempre miro de resoldre-ho jo primer i si no me'n surto, ajuda externa, quin remei! :P
M'agrada aquest post Garbi. M'agraden els manetes...per sort a casa n'hi ha un :)
He de reconèixer que, en aquest aspecte, les noves generacions som menys espavilades. Ens hem de posar el dia!
Seguiré el teu consell..... Xexu!! jajajaj... ;P
Bon post, garbi. Realment tens tota la raó del món. ;)
doncs si, cal buscar solucions. m'has recordat el banc de temps. Allà hi pots dir les teves especialitats i compartir-les amb d'altra gent. Per exemple jo puc saber cosir i en canvi una altra persona sàpiga d'electricitat. doncs quan necessiti que algu m'arrecli un endoll poder anar-hi i quan algu necessiti els baixos d'uns pantalons, doncs res, a cosir. I hi ha mil i una maneres. Fa temps d'aquesta aposta, i no sé si va tenir massa éxit. Potser serà qüestió de donar-li una altra oportunitat, encara que també faci mandra.
Digues que sí!
A més a més és divertit! Sobre tot si els mobles són d'Ikea que són fàcils de muntar... Està entretingut.. jajaja...
Publica un comentari a l'entrada