Amb l’alè al clatell

Aixì és com s’ha de sentir alguna gent a casa seva quant truquen, inoportunament sempre, els cada cop més agosarats venedors de companyies elèctriques amb l’afany de treure's un sou, costi el que costi.

Fonts fiables m’han fet arribar les maneres d’irrompre en les cases d’aquesta gent, tal com explicava una veïna, que en veure’ls per l’espiell de la porta i coneixent-los, va optar per no obrir, el que ella no esperava és que ells en escoltar la televisió dins la vivenda es posessin a picar la porta al crit de “sabemos que està dentro senyora abra la puerta”. Llàstima que la senyora en qüestió no va voler avisar a les autoritats per no tenir més problemes, però crec que és sobradament denunciable.

Per un altre banda, una d’aquestes companyies, tenien un home gran a sou o comissió, que és dedicava a recórrer les bústies dels blocs de pisos, armat amb unes pinces de coure la carn, a estirar les cartes per obtenir els rebuts de la llum amb les conseqüents dades bancàries i de consum, per fer les visites més acuradament a les persones que tota la vida han tingut la mateixa companyia. Francament crec que ser venedor no és això, ni ara, que estem en temps difícils. Ja ho sabeu doncs, si no arriba el rebut de la llum, no és que us la regalin, és que potser tindreu una visita.

Vull pensar i en tinc quasi la certesa, de que això son i seran casos aïllats, que de bons venedors encara en queden.