Frases desfetes 4

Quantes vegades hem escoltat, per explicar que una persona està contenta o està refeta d’algun ensurt, la frase de, està més eixerit o content que un pèsol, no seré jo qui menyspreï ara els pobres pèsols, però es que si ho analitzem bé ens trobarem que un pèsol no pot estar gaire o gens content quant va camí de la cassola, apart de que jo almenys, d’eixerit no es pas que li trobi massa, potser no es el meu tipus o es que la verdura i jo no som gaire amigues. A tot això, es contradiu amb el fet que molta gent per donar una cosa per perduda fa servir l’expressió, m’hi jugo un pèsol, per no donar cap valor a la situació, el que ens dóna que el mateix producte ens valora en un aspecte i ens menysprea en un altre. O sigui que no ho entenc, per això que prefereixo deixar els pèsols en pau, si potser que no abusin de mi (els pèsols) i fer servir altres expressions com estar més content que un nou ric o més eixerit que un adolescent, com a exemples i no del cent per cent fiables.

Devolució

En referència a un post anterior sobre la companyia aèria Ryanair, tant sols vull aclarir que no han complert el que em varen dir de que en set dies em retornarien els diners, si no que a l’endemà mateix del càrrec, varen fer la devolució per a la meva tranquil·litat.

Un cop resolt l’ensurt i comentat amb tots vosaltres, més que tot per tots els que els hi fa por aquestes coses de la tecnologia, només em resta per dir-vos que tot i ser tant punyeterament pesseters, que el marketing que fan servir sempre serà qüestionat i moltes altres queixes com la mida i pes de l’equipatge, haig de dir que almenys en això son de confiança.

Ara amb els calerons a la butxaca ja només em queda esperar per Sant Joan que em portin fins aquí per fer una petita escapada i degustar xocolata i cervesa, que segons diuen es un tema que dominen molt i bé.

S’accepten tot tipus de propostes per qui ja hi hagi estat. Ah!!!.....on es?, Estic segur que entre els comentaris en sortirà el nom de la ciutat, hi ha nivell.

Impaciència

Nits llargues i fredes, dies de pluja inacabables, moltes hores sense veure el sol, fan que tots, tant els de la casa com qui els envolta, sentin des de fa dies la impaciència per sortir, mostrar-se esplendorosos plens de colors i olors, amb la esperança dins seu de poder-ho gaudir plenament i en bona companyia.

Frases desfetes 3

Com podem ridiculitzar a una persona o a nosaltres mateixos amb l’expressió, fer el préssec, quant s’ha fet alguna cosa poc assenyada que ens porta al ridícul més il·lògic?. Si ho rumiem bé, veurem que una fruita amb un color i un aroma inigualable que després de treure-li la pell se’ns presenta dolç i sucós, amb un gust tan inigualable que tornar a agafar-ne un altre ens és molt difícil de resistir, no pot ser de cap manera ridícul. Crec fermament que fer el préssec ens presenta com a una persona agradable saludable i seductora, doncs si pareu un moment a pensar, no us acostaríeu a una persona amb les seves característiques i propietats?, penseu amb la vostre parella amb un aroma fort a préssec, irresistible. (si ja ho sé, alguns aprofitarien per fer-ne conserva, però no bé al cas) .Pensem-hi, potser es millor dir, estàs fent el polític o no siguis del Madrid, per dir-ne un parell, que pas ridiculitzar el nostre estimat i esperat préssec.

Ryanair

Sé molt bé que son criticables per moltes coses, però avui no els criticaré doncs m’he trobat que al comprar un bitllets, després de esquivar totes les seves trampes econòmiques per tal de fer-ho un xic més car i gairebé poder triar el color de la roba interior de les hostesses i arribant al final a l’hora de pagar que sense saber com et cobren les despeses de la Visa, quedant només una única opció que almenys a mi no em va funcionar, vaig arribar a poder pagar amb la mala sort que per un error de la web o d’ells o ves a saber perquè no vaig poder comprar, ja ho provaré més tard.

Més tard torno a fer tota la caminada per la seva web i al final, bingo, he comprat els bitllets. Tot molt bé fins que rebo un correu electrònic, sempre tot en anglès, dient-me que es possible que hagi comprat i pagat dues vegades els bitllets per el mateix dia i hora, el seu ordinador, molt puta per cert, detecta que no tinc cap clon encara.

La solució ha passat per una trucadeta a Irlanda, doncs es la única manera de fer-ho, i molt amablement m’han cancel·lat una de les reserves i al vespre ja vaig veure com un correu m’anunciava que en set dies tindré retornats els diners a la meva compte. O sigui que en aquest tema un 10 per la companyia i reconèixer que a pesar de tot continuen com els més barats.

Tot plegat m’ha fet recordar que per una devolució d’un impost equivocat en el consell comarcal del nostre estimat país, varen tardar set mesos.

La nit estelada

La nit freda i fosca de lluna minvant, amb els estels que la festejaven, era la seva única companyia per tornar a casa. Anys havien passat des de que va decidir anar a fer les Amèriques en busca d’una fortuna que mai no havia arribat, ho havia provat, no una, ni dues vegades, moltes vegades, però la sort, el destí o com li volem dir, no havia fet acte de presència, els anys s’havien acumulat en conta de la fortuna, ara vell i sense esma per res més, havia tornat amb les mans buides, la riquesa la portava posada dins seu, ningú mai li trauria el que havia viscut o gaudit, amb les penes i les glòries. Ara en la seva recta final no esperava res més que una llar de foc que l’escalfés, un mos per posar-se a la boca i un jaç on estirar-se. Tot això ho havia de trobar allà, on els seus ulls miraven ara, amb enyorança d’anys de joventut, allà al costat del campanar punxegut, allà on encara brillava la llum tènue dins la finestra de casa seva. El fort vent de la nit li provocà un calfred, es va adonar que no podia esperar més allà sobre el turó, mirant com les llumetes del poble el cridaven, era hora de tornar a casa. Les cases s’anaven fent grans i el seu cor petit, quant es preguntava si el recordarien o si seria ben rebut. Dos cops a la porta, unes passes, un somriure i escoltar el seu propi nom en boca d’un altre, varen fer brollar la llàgrima del qui es sent benvingut.

Una nova aportació a relats conjunts

Sant Visanti

Aquest any la festa imposada de sant Valentí farà que molta gent es pugui disfressar d’enamorat/ada més que mai, doncs es molt típic, en molta gent de fer regals a les seves parelles per demostrar un amor immens o provocar la caiguda instantània de la roba interior, on ja en conta de regal l’haurien de qualificar d’inversió, doncs en volen un rendiment ràpid i segur.

Es per això que no m’agrada la festa dels enamorats, veure com s’omplen les pastisseries i les botigues de roba interior de productes que en compte de enfortir relacions el que fa es materialitzar-les i que com cada any provocarà més de un disgust.

Quant entendrà la gent que això no és cosa d’un dia a l’any, que si es volen resultats s’ha de picar pedra cada dia, que si vols caliu has de fer foc cada dia, que un bon regal no arreglarà res (a part d’un clau ràpid), que val més cinc minuts d’atenció al dia que una joia a l’any, que l’amor que funciona sempre serà cosa de dos.

Penseu-hi, si heu fet els deures tot l’any, podeu fer un regal, no serà el més important de ben segur, però si l’heu de fer com a inversió es llençar els calers, val més que els guardeu per el divorci.

Us preguntareu si jo ho celebro, si, ho celebro com un dia més, perquè de fet ho celebrem cada dia. Hi haurà alguna cosa especial? potser si potser no.....tant és, el més important, se que hi és. Vaig a fer caliu.....com cada dia.

Frases desfetes 2

Sempre m’ha semblat poc acurada la frase: encara em tocaries els collons, perquè si emprem la frase en el sentit més literal de les paraules, en cap moment es parla d’una agressió, no parlem de cap cop amb cap objecte ni d’una cossa amb el peu, si seguim en aquest indret i pensem en el tacte suau d’una ma femenina (en el meu cas) i en el fet de tocar, el resultat mai serà desagradable, tot al contrari.

Es per això que si els toqueu o us els toquen, aplicant la teoria abans esmentada, de ben segur que acabareu fent un bon us de la llengua. Si la Catalana.

Doncs a partir d’ara quant per exemple us convidin a sopar a algun lloc o us facin un regal, podreu agrair el gest amb un : oh que bé, quina tocada de collons, per demostrar que us ha agradat. No cal dir que en el cas de les fèmines, la paraula sabeu canviar-la sobrada-ment per la que li pertoca, no vull ser més gruller del que pertoca . Que tingueu una bona tocada.

Juro que no ho sabia

La radio del cotxe m’ha dit una cosa que he trobat molt cafre per el tems que estem, es veu que si una persona està a l’atur amb la llei a la mà no pot fer vacances, doncs diu la llei que: el sujeto tiene que pernoctar en su residencia habitual, o sigui a casa, per tal d’estar localitzable, suposo jo, per la gran quantitat d’empresaris que cada dia van a buscar gent a la cua del atur. No fer cas d’aquesta llei i en el cas de que algú per casualitat se li demostres que ha estat fora de casa : se le podria anular la prestación de subsidio de paro, collons com les gasten.

Segons ells tot això be de que la gent ha d’estar localitzable, però es veu que no saben que ja quasi tothom té telèfon mòbil, que estem al segle vint-i-un i que aquesta llei te més anys que l’atur mateix. Quant els hi convé es treuen una llei de sota la màniga i en poques hores ens tenen treballant fins als seixanta set anys.

A veure si avui en dia, que tenim vols d’avió a quatre duros, una persona que ha perdut la feina no pot anar a veure un parents que viuen a qualsevol punt d’Europa. Segons ells, la solució està en passar primer per l’atur i després d’omplir un formulari es veu que et deixen viatjar, ara també haig de dir que a la pobre noia li varen dir que ara ja tenia tot el cupó de viatges exhaurit, només: una vez al año, i estem a principis de Febrer.

Tot te el seu costat bo, així es gasta menys, no et perden les maletes, no has d’aprendre idiomes i si una persona us convida a dormir a casa seva i no us fa el pes : ui ho sento, no puc, que encara perdria el poc que cobro de l’atur i a casa meva no pot ser.

Versant una sortida digna

El sempre a peu de canó Tibau ens ha proposat de versar un text on hi surti la frase del seu llibre Una Sortida Digna. Des de aquest espai us ensenyo la meva participació i us animo a fer el mateix. Només fins el 14F ojo!!!!!

La mala gestió en ha portat

a poca distància del disbarat

Cap solució ens fan sentir

moltes coses ens poden dir

que nosaltres no podem decidir

Es hora d’anunciar

alguna cosa de fiar

Perquè ens torni la il·lusió perduda

que amb el temps ha estat vençuda

El treballador que hi posa l’esquena

com sempre serà el valent de mena

Que posant tota la seva força trobarà

una sortida digna

que de la crisi ens refarà

Anys més tard

tothom recordarà un govern covard

que mai agrairà a qui l’ha salvat

Per els de baix la vida ens es injusta

sempre hem de tocar fusta

perquè en deixin viure una vida justa

Frases desfetes

Sempre s’ha emprat la frase bufar i fer ampolles a una tasca que es sobradament fàcil per tothom, jo anant a buscar els tres peus al gat vull dir que no hi estic d’acord.

El pobre senyor que es trenca les banyes fent ampolles, no deu pas trobar-ho una tasca fàcil i si no veieu, com quant un artesà del vidre treballa obert al públic tothom s’hi queda bocabadat, aleshores ningú gosa a dir-li, va que això es bufar i fer ampolles, rebaixant la seva feina artesanal en perill d’extinció a una cosa que fins i tot un nen se’n sortiria.

Que li semblaria a un escriptor que li diguessin : això es escriure paraules i publicar llibres, o a un paleta: això es posar totxos i fer cases, o a un polític: això es desviar diners i fer-se ric (potser aquest cas seria l’excepció) i així tants altres oficis.

Després de tants anys, encara hi estem a temps de no ridiculitzar més el sector del vidre i per tal de treure’ns culpa de sobre a partir d’ara hauríem d’intentar emprar la frase en el sentit de la dificultat, com per exemple: sortir de la crisi serà bufar i fer ampolles, o sigui, molt difícil. Sigueu bondadosos amb la llengua (també quant parleu).