Es va discutir molt acaloradament amb ell, era una tonteria, però no suportava aquesta mena de gent que no respecta el seu torn per res, potser no n’hi havia per tant, però aquell noi que ja feia estona que li mirava el cul, amb tot el morro del món, quant ja li tocava a ella, en aquella parsimoniosa botiga de telefonia mòbil, on portava més de mitja hora per comprar una recàrrega del seu aparell, va i surt ell tant cofoi dient, perdona em toca a mi, jo també tinc presa. Potser perquè era tard, potser perquè tenia mal dia, potser ves a saber perquè, ella va explotar i li va dir tot un reguitzell de paraulotes que no varen servir de res, doncs ell amb tota la seva tossuderia, va passar al davant.
Amb un somriure descarat, ell es va acomiadar tot dient-l’hi, no deus pas voler que et doni el meu número, no?. Tanta seguretat per part del noi, la va fer dubtar si realment tenia raó ella o estava equivocada.
Per acabar d’adobar el dia s’havia posat a ploure de valent, mentre ella es maleïa per haver escollit unes sabates tant poc adients per el dia que feia, va decidir demanar un taxi que l’acostés a casa, doncs si no quedaria ben xopa.
Semblava impossible que només d’alçar la mà, un taxi es parés al seus peus, però el que més la va sorprendre, provocant-l’hi una sonora rialla, va ser el conductor quant li digué, segur que no vols el meu número de telèfon petita fera?
Una aportació a Relats conjunts
22 comentaris:
Hehehe, casualitats d'aquestes passen, mira, segur que es van reconciliar per aquest fet.
De vegades toca la loteria aixi que..
Molt bo!! aquestes casualitats poden portar a històries ben especials!!
M'ha fet gràcia que t'hagis fixat en les sabates!!! jo tb hi he pensat en aquestes sandàlies!!!
M'ha agradat molt, també la "frescura"; has cuidat fins i tot els petits detalls.
Molt bo! ben trobat!
Divertit! Aquestes casualitat existeixen i quan es donen fan molta gràcia o molt poca... a vegades de tot. M'ha agradat, Garbí!
Un relat amable i divertit i molt ben escrit. M'ha agradat!
Molt bó si senyor!!!
M'agradat moltissim
Petonets
El relat està molt bé... però el tio aquest és un pocavergonya!! Quina ràbia que es coli d'aquesta manera!
A més, ho has explicat tan bé que semblava tan real que... grrrrr
Si jo fos la noia baixo i aturo un altre taxi! jajaja
bona aquesta!
Ei, está molt bé, però com acaba?? Pujar ella al taxi o l'engega a pastá fang, perque quin noi mes cregut, no? Al menys deu ser guaperas??
Molt bén constrüit!!
Molt bo, i ben original!!!
Pot haver un final feliç aquí... :-)
segur que uja al taxi!
les coincidències aquestes s'han d'aprofitar!
Segur que al final intercanvien mòbils... i més coses. xDD
M'ha encantat!
I si plovent com plovia, el noi li hagués parat el taxi i l'hagués esperat per cedir-li, aleshores, el taxi...Hauria fet un bon número... Anton.
Gràcies per la visita. Anton.
Segur que baixo de l'hort... però què és això de "relats conjunts" i "joc literàri"?? fa temps que ho vaig veient a vàris (molts) blogs... i no tinc ni idea!
Molt bó m'encantat!!
Les casualitats haberlas hailas!!
Petonets
elicitats pel relat!. Sembla que els elements i els Déus, tot, estava en contra de la noia aquell dia, però potser tot estava a punt d'arreglar-se .... o seria una altre juguesca del destí, aquell taxista? :)
jo m'hagués volgut fondre!! jajaja! molt bon relat, felicitats!
L'havia llegit i juraria haver-te'l comentat... aaaiiis.
Quin paio més penques, hi ha dies en que no en surt una de dreta.
M'agrada molt i el trobo un argument força original!!!
Petons.
=)
Que n'és de petit el món!
Ja veig que te'l podies imaginar aquest cul...
jajaja, quina gràcia aquestes coincidències. Suposo que devia pujar, no? El noi semblava que ho portava bé, potser és l'ocasió de fer les paus. Molt divertit :)
Publica un comentari a l'entrada