dijous, 21 de gener de 2010

Esmorzars de forquilla


No se si escric o descric, però el que més m’importa es que aquesta manera tradicional d’esmorzar no s’hauria de perdre mai, tot i que no es viable de practicar-la freqüentment, doncs potser l’Estat ens posaria un impost per tal de que la nostre estimada seguretat social no vegi afectades les seves arques, al mateix temps que la nostre salut.

Els ingredients son senzills, només cal un punt de trobada, bona gent amb qui compartir-ho, unes bones ganes de xerrar, despreocupar-se de tot i com no, una bona gana. Se que molta gent no li pot fer gràcia tenir davant seu, a les nou del matí d’un diumenge uns peus de porc amb allioli, unes botifarres de pam, torrades i uns quants porrons de vi, però a qui li agradi i compartit amb una colla d’amics que fa més de vint anys que tenim vint anys es un gran plaer, almenys jo ho vaig gaudir així.

Tant es així, que a partir d’ara intentarem de fer-ho amb més assiduïtat, es va decidir per majoria absoluta (després dels carajillos) que no podia ser i que a partir d’ara doblaríem les trobades, o sigui que passarà de ser anual a semestral, encara que això comporti una gran despesa econòmica, creiem fermament que l’amistat s’ho val.

Si no ho feu us ho perdeu, es com tot.......i no permeteu mai que quedi absorbit per l’esmorzar continental, allò només es per passar una gana descomunal.

21 comentaris:

Joana ha dit...

Encara que no s'esmorzi tot això, la bona companya sempre és agradable!
Un mini de fuet per mi! :)

sargantana ha dit...

tens tota la rao..
i si a mes t'has llevat d'hora...ufff!!
s'han de cuidar aquestes coses..jejej les relacions.dic.
bon dia i bon profit!

Glòria ha dit...

Je je je, per a mi de formatge, i si no és tan mini, millor! I en comptes de "carajillo", tallat.
Apa, Garbí, després et queixes...

Jordi ha dit...

Dels ingredients:
- Un bon punt de trobada: si no en trobes cap, casa d'algú sempre va bé.
- Bona gent amb qui compartir-ho: sí, sí, en conec.
- Bones ganes de xerrar: i tant!
- Despreocupar-se de tot: també!
- Una bona gana: per descomptat.

Crec que ho posaré en pràctica! M'inclino per les botifarres i, com no, allioli!

Carme ha dit...

Doncs apa, a gaudir-ho! Jo, la veritat, crec que no he fet mai un esmorzar de forquilla... si m'hi posés també me'l menjaria, que de gana no me'n falta... però més val que no m'hi posi... posats a fer prefereixo amb els bons amics, una caminada i un dinar.

Clidice ha dit...

feu santament, fins i tot trimestral seria una bona cosa ;) ah! i això de la SS i la salut, no en facis cabal, ens ho diuen per despistar que ells s'embutxaquen bona part del pressupost i aleshores no hi ha calers per curar els excessos de l'all-i-oli :P

Eli ha dit...

Ummm.. i una cua de brau amb salseta, per sucar-hi pa...
nyam,nyam, nyam...
I és que a qui ens agrada menjar, la bona taula és tot un plaer!!!!
M'apunto!!!

llum ha dit...

Ho subscric tot, però després vé el Sr.metge i et posa a caldo amb les xifres dels triglicèrids i el colesterols i totes aquestes coses xungues i després no t'hi cap res ... Però, on m'he d'apuntar :D

Mercè ha dit...

Això em recorda quan estava fent el projecte final de carrera i havia d'entrevistar a agricultors de la zona. L'única manera era fer-ho durant l'esmorzar: entrepanot, vi negre, olives, cacaus, tramussos, cerveseta... i després el rebentat (=carajillo). Quina fartà! Després ja no dinava...
Una abraçada, i per cert, l'enohorabona pel premi.

GEMMA ha dit...

Ben fet! Colesterol a tope, i després a prendre litres de Danacol, i sinó perquè el fan? Un xin-xin per les teves trobades semestrals!

captaire ha dit...

No es poden fer gaire sovint, però sóc molt partidari dels esmorzars de forquilla, sempre amb bona companyia. En recordo un parell de particularment gloriosos, que sis hores després d'acabat l'esmorzar, a l'hora de dinar només vem ser capaços de prendre un gotet de gazpaxo.

XeXu ha dit...

Despesa econòmica en metges, vols dir, oi?

Per la vida atrafegada que portem no podem fer aquests esmorzars sovint, generalment serà un cafè amb llet i alguna cosa que sucar-hi, quan no es queda ell solet per les presses. Però jo que sóc de vida, i que m'agrada menjar, m'apuntaria gustós a un d'aquests esmorzars, i em posaria les botes, i tant que sí.

Anna ha dit...

Jajajaja! Digues que si, tu!!
Jo visc en un poble (del que en diuen ciutat) en el, que de tota la vida, la gent es troba en colles per fer un esmorzar d'aquesta indole, amb l'excusa de fer esport.
Uns es troben per fer rutes en bici i a mig camí "fotre's" uns bons tastets (botifarres) i carn a la brasa amb all i oli de codonys i torrades, vi negre del que es talla amb ganivet i uns bons carajillos...( el que no sé es com coi poden tornar pedalant després!). D'altres fan sortides amb moto o quads i acaben igual. En sé d'uns que fan caminades pensades per tenir una bona fonda al final de la ruta. I així anar fent, en tantes modalitats "esportives" com et puguis imaginar, cada diumenge de l'any.
En fi, que com pots veure, al meu poble-ciuat això és de lo mes normal i corrent, jejeje!
Jo intento no fer-ho tant sovint, la bàscula no m'ho perdona, però de tant en tant... que coi tu! que només es viu una vegada!!
Que ho disfrutis molt que val la pena.
Una abraçada!

Striper ha dit...

Jo els cap de setmana intento esmorçar de forquilla encara que sigui a casa.

rits ha dit...

el més important és passar estones junts!!!!
jo amb un bocata xipirons és el màxim que he menjat! i t'asseguro que no podia dir ni fava!!!
espero que gaudiu de molts esmorzars de forquilla!!!!

Azu ha dit...

Jo, com tu dius, cada dia no ho faría, pero de tant en tant, si.

Jo, m'acostumo a llevar dora, perque aprofito millor el día, i això fa que de bon matí ja em menjaría tot això que dius. Has passat alguna vegada per CA'L COIX?? Potser el coneixes, tu que et mous molt. Al matí està plé de gent esmortzant amb forquilla.

La vida està plena de petites satisfaccions, com aquesta. Petoneets

sanset i utnoa ha dit...

Només de llegir el que descrivies se m'ha fet la boca aigua.

Aquests costums no s'han de perdre, tot el contrari, s'han de fomentar.

Llàstima que només ho puguem fer de tant en tant...

*Sànset*

Arda ha dit...

Aquest post, l'ensenyaré a el meu marit. Ell fa anys que te aquesta "sana costum" de fer un esmorzar de forquilla amb els amics un cop per setmana.
Normalment es en dissabte i de vegades en diumenge però no se'n perd ni un !.
A mi m'agrada perquè veig que s'ho passa be i així, jo també puc fer alguna "escapada" amb les amigues a algun sopar.....no em pot dir que no, oi?.

_MeiA_ ha dit...

Em quedo amb la bona companyia, però canvio l'esmorzar de forquilla per un bon cafetó i un croissant de xocolata ;-)

Joana ha dit...

Res d'esmorzars continentals!!!
Però això sí els esmorzars de forquilla sempre després de fer una caminada o una mica d'esport. Em quedo amb la consciència més tranquil.la :)
bon capde Garbi!

La RaTeta Miquey ha dit...

JO em salto el carajillet però no deixo anar la forquilla ni loka... m'encanten aquests esmorzars! (aixx... com vols que em tregui els sis quilets de sobre amb aquests posts!)