dissabte, 30 de gener del 2010
Bici, amb b
Ara ja feia temps que no sortia, avui no he pogut refusar la invitació d’un infant per anar a donar un tomb amb la bicicleta.
El meu company de sortida, el meu fill de poc més de vuit anys i la seva cosina d’igual edat, m’han fet rumiar que alguna cosa no anava del tot bé.
Tot anava sobre rodes (mai millor dit) quant m’he adonat que m’havia d’esforçar més del compte per seguir-los, ja es cansaran pensava jo, aquesta canalla es com quant destapes una coca cola..........primer molt de gas però es perd ràpidament. Els collons es cansen, jo pedalant tot darrera cridant, no correu tant que us fareu mal, i esbufegant com un boig, encarant una pujada de les que et fan escurçar pinyons i posar-hi els dallonses, però que he arribat a dalt dignament sense haver d’empènyer la bici eh!!!, llavors quant tenia el meu ego un xic millor, veig que el meu fill ni tant sols ha reduït cap marxa, ha pujat amb el pinyó més petit de tots. Jo com a bon pare que crec que sóc li dic que quant es troba amb coses així ha de reduir marxes que li anirà millor, però ell tan panxo em diu, no cal així vaig més rapit, només pedalo una mica més fort i ja està, va papa continuem o que?. Si fill continuem.
Sort que al arribar a casa (si esbufegant que passa?) m’he donat compte de perquè ells no es cansaven tant com jo, la meva bici es més vella. Segur que ha de ser això, o no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 comentaris:
Ja ja ja, sí segur que és perquè és més vella la bici...
A veure si ara agafes la bici com un vici ;)
Segur que sí! No em voldria pas veure jo, anant amb vici amb aquesta canalla... em moro directament.
claríssim! no ho he dubtat en cap moment! (huas huas huas) :P
Esta molt clar i de sur que la roda qedava frenada i tu no te has adonat.
Jo, a la mínima, agafo el Bicing. Sempre sobre plà, de què agafaria pujades? per què se'm vegi treure el ventre de pena als meus 40 anys??? ;)
Espera que hi penso.... segur! és la bici! :)
Sí, si... de la bici...
Però es pot saber en què estaves pensant!!!!! Que són nens!! Que quans nosaltres anem, ells tornen! Que quan nosaltres pujem, ells tornen a baixar!! Que les seves pil·les "duracell" són actuals, no com les nostres que són "notifixis"... Aissss- xD
jo de tu no sortiria si no es gent de la teva generacio...jajajja
aquest jovent te molt mala llet!!!
i veuras dema..
has probat a camviar el desodorant per tres en uno??
Hehehe, segur, segur que és la bici. O potser és el vici que tens tu que no tenen ells. La canalla són incansables, no sé d'on treuen les energies, o on ens les deixem nosaltres!
Es la bici Joan o es un altre cosa que te números i que puja quan et possa a sobre!!
Jo de tú m'ho pensaria!! no pesan els anys pesan...................jaj (es broma) els menuts sempre tenen una enertgia a prova de de tot..!!
Per mi que amb les presses no havies esmorzat. Et faltava el cafè?
I per reis, bici nova d'aquelles que marxen soles :)
No en tinguis CAP dubte!.
SEGUR que es la "bici".....
Ai senyor!. Com ho fan les criatures per tenir tanta energia?.
Un consell per la propera sortida:
Una mica d'entrenament potser?.
I ànims, molts ànims!!.
Que potser ho dubtaves?
Tranquil home, la bicicleta aquesta té molts anys i a més segur que no és com les d'ara molt més lleugeres.
Ara però, vegila que els nanos no vulguin canviar-te-la! hihihi.
...que? a aquesta i encara fent abdominals? ai mareeee!
;)
M'he fet un fart d'anar a la muntanya amb canalla, i com dius, al cap de mitja hora pot ser que diguin que estan cansats, però no és cert! L'únic que els cansa és quan s'avorreixen.
Avui, auqest parell es deuen haver "picat" i això els ha mantingut prou distrets com per tirar sense n'hi adonar-se'n.
je,je, je, segur que són les bicis!!! xò tingues en compte que els nens no es cansen mai!!!!
Sí, sí, creu-t'ho... jajaja
La teva bici pesa, però segurament tu també! jajajaja
Ja saps el que toca, entrenar!
jajajaa segur! segur és perquè la bici és vella! jajajaja
a mi m'encanta anar amb bici, però pel passeig de Roses i per Empuriabrava (que tot és pla)
;)
Bones Garbi!jo tampoc he dubtat ni un moment que la culpa la devia tenir la bicicleta.Que no deu ser la de la foto ,no? perquè aquesta de vella no en té res;P
la desgraciada bici! es su culpa!
pero que no se te ocurre cambiarla. a quien culpar entonces??
Publica un comentari a l'entrada