Coneixem avui en dia un munt de fruits de tot arreu del món, i potser ens estem oblidant d’alguns que tenim molt a prop de les nostres contrades, son fruits típics de tardor, acabats de collir, i que quasi ningú recull doncs se’n veuen molts que es fan malbé per no ser collits a temps. No sé si és per que no agraden, per mandra o per desconeixement, però no s’utilitzen. Un altre característica de moltes fruites nostres és el fet d’anomenar-les diferent a cada zona o regió, jo se com les anomeno, però i vosaltres ?, les coneixeu, les consumiu.....i com les anomeneu ?.
19 comentaris:
La magrana, el 'palussantus', el codony,... Ostres, de petita me'n feia un tip d'aquests gustos, textures i colors tan peculiars i propis de la tardor. En canvi, de gran res de res. Un dia, fa uns anyets se'm va ocorrer de portar magranes a casa i la cara de la meva filla..., no li va fer gens de gràcia,li trobava de tot... Però, jo en vaig descobrir un ús ben 'chic', la poso en l'amanida verda, dona un toc sorprenent, especial!
Codony, caqui o palosanto, i magrana.
Totes tres m'agraden.
La tia Maria collia codonys.. codonys collia la tia Maria....
La tia Maria.. collia collons.. ja,ja,ja...
I del palosanto o caqui.. que es llefiscòs a matar i no m'agrada gens.. o la magrana amb endevenilla inclosa: Dins una fruita vermelleta i rodoneta... que dins esta pleeeeeena de canalleta!!! Què és???
;-D
Nosaltres també en diem, magrana, palosanto i codony, jajjaja.
Jo no en sóc consumidor, però els recordo de l'època d'escola. El caqui a casa l'anomenaven palosanto, com han dit per aquí. La magrana, també coneguda erròniament granada, i el codony. De codonyat si que en menjo si n'arreplego.
Totes tres semblen fruites condemnades a l'oblit. Potser perquè són fruites "incòmodes" de menjar, o laborioses, i avui dia busquem més la immediatesa i la facilitat.
Fer codonyat costa, els caquis són llefiscosos i amb la magrana s'ha de tenir paciència per desgranar-la; però què me'n dieu d'un bon codonyat casolà? I d'unes magranes amb sucre i ben macerades?
Mmmmmmmmmmmm...
Noi! ültimament va de records! Molt agradables!
Jo em menjava els palosantos ben madurs, que es com son bons, a la pica de la cuina perquè fan de mal menjar, però m'encantava fer´los esclatar a la boca i xarrupal's.
La magrana no m'ha dit mai res, però la meva mare se la menjava amb vi ranci o moscatell.
I el codony...
Desque fa tres anys vaig fer codonyat, que l'he avorrit...!
mangrana, el que es pareis a una tomata pero taronja asi es diu caqui i ha de dos clases dur i moll que es menja en cullera i esta molt molt dolset mmm i l'altre creec que es un Codony pero no estic segura.
Jo la mangrana la desgrane i li fique un poc de misteleta de la terra jajajaj i la reserve fresqueta per despres de dinar mmmm postre sa mmmm. Muas
En mi pueblo: mangrana, caqui, y membrillo... la primera y el último hace años que no como, recuerdo que no me disgustaban del todo.
Los caquis nunca me han gustado, todo y que he comido en alguna ocasión, ni la textura, oiga!
Soy de fruta de otro tiempo.
Caqui, codony i mangrana :)
Codony, magrana, caqui.
A mi m'agraden les magranes principalment. De codonys en menjo molt pocs i els caquis no m'agraden gaire i no en menjo mai.
La mangrana, que de petita me la menjava amb sucre.
El caqui que no m'agrada gens ni m'ha agradat mai.
I el codony, només en forma de codonyat.
Avui en dia no me'n puc menjar cap dels tres!!!!!
Magrana, caqui i codony!!
De les dues primeres en tenim força...tant que arriben a fer-se malbé a l'arbre perqué no abastin a menjar-ne!!
Per cert... no abuseu del caqui que estrenyeix molt!!!
Doncs a Mataró en diem Magrana, Caqui i Codony, vaja, veig que a molts llocs.
Per cert, a mi m'agrada tooota la fruita! :)
Caqui, Codony i magrana, de tota la vida.
Per Berga el Caqui no tant, però la magrana i sobretot el codony van molt buscats. Aquí per nadal el plat típic sempre s'acompanya amb all i oli de codonys i us asseguro que és difícil trobar-ne a les botigues per mes que en demanin els botiguers, s'esgoten en unes hores. I les magranes Déu ni d'or, les utilitzem molt per les amanides a part de pels postres.
Quina gana que em fas venir!!
Bona setmana a tothom.
Doncs si que em són coneguts, xò no en menjo gaire, la veritat.
A casa els anomenàvem el palosanto, el membrillu i la magrana.
Amb el codony m'ha passat que de petita el detestava i en canvi ara cada vegada m'agrada més. Però el caqui,.... va ser que no.
Si que és una llàstima que no es facin servir tant les fruites pròpies i de temporada per consumir les mateixes sempre. Ara comencen les peres i les mandarines,...mmmm, l'època de l'any que menjo més fruita!
la magrana encara, el kaki massa dolç i el codony massa aspre.
Magrana: pelar-la i barrejar els grans amb suc de taronja. Digestiu i bo bo!
Palosanto: Porta molta vitamina C, grapats de vit.C.M'agrada menjar-ne 2.3, no més...
Codony: fer-lo membrillo i menjar-lo amb mató o formatge fresc!!!
Bon profit!
Ui tant que en mengem!! Del codony en fem confitura i melmelada. I avui mateix començarem a fer els panallets per tota la familia, i un d'ells seràn amb confitura de codony.
La magrana ens la mengem amb una mica de sucre per sobre (poc).
I els palossantos encara els hem de collir perquè són una mica verds... però estàn al caure! Boníssims!
I el què també és un goig en aquest temps és la carbassa (no és cap fruita però és la reina de la tardor), n'hi han de moooolts tipus, totes iguals de bones (menys les de decorar, jejej), i és el millor per sopar, un bon plat de puré de carbassa... mmmmm... Per cert, avui en menjaré un bon plat!
;-)
Publica un comentari a l'entrada