dilluns, 19 d’octubre de 2009

Tothom té un passat


Quaranta anys han passat des de aquesta foto, en la que el vulgar fotògraf de torn em va fer la foto amb el llibre al revés, potser ja era un indicador que no seria un gran estudiós, o potser només arribaria al nivell del fotògraf, que no es molt.

No se si he passat el seu nivell o estic per sota, però el que si se es que estic content amb el que he fet, el que estic fent i amb el que tinc ganes de fer. Però del que si m’adono es que la vida passa molt ràpidament, es un tren, que quant ets petit sembla que va a pas de puça, i ara va a una velocitat de vertigen. Això es el que em fa pensar en el que cal fer cada dia per tal de no arribar decebuts d’aquí a uns anys i no haver fet tot el que ens es viable en aquesta vida, per por o per mandra.

Les hores passen, els dies es fonen i nosaltres amb ells, caldria copsar el temps, per aturar-lo el que ens fos precís, però no es possible, hem de córrer a la seva velocitat ens agradi o no. Hem de gaudir del que tenim, sense poder aturar-nos, fer un repòs i gaudir-ho al màxim no es viable, es com menjar-te el vermut amb olives del diumenge, mentre fas footing.

Ens hem de donar i deixar anar als petits plaers de cada dia, donant-los més importància, i veurem que recollint un munt de petits plaers, ens portarà sens dubte a la felicitat.

He arribat a la conclusió de que si el temps ens passa molt rapit, es per que som feliços.

No cal que m’ho digueu, però ......pregunteu-s’ho, va rapit el vostre temps ?

22 comentaris:

Clidice ha dit...

va, que ja és molt ;P

kweilan ha dit...

Rapidíssim i a mesura que passen els anys, això va a velocitat vertiginosa. Lo del llibre a l'inrevès és diertit.

Ramon ha dit...

Massa ràpid va... Es com l'aigua que s'escola entre els dits...

Lo important és sen-ne conscient de que avança i de que no tenim tot el temps del món!

Glòria ha dit...

Què mono! I aplicat... ja ja ja.
Molt bo.

XeXu ha dit...

Em sembla que t'equivoques en una cosa, el temps passa volant tant si ets feliç com si no. Potser si ets feliç se't fa més curt, però quan gires la vista enrere t'adones de la velocitat, sigui quin sigui el teu estat.

A banda d'això, i sabent que es consumeix el nostre temps a aquesta velocitat, cal aprofitar els detalls de la vida, els petits plaers que dius tu, i saber-los valorar com es mereixen, perquè tot sovint no els donem la importància que els hauríem de donar.

Marta ha dit...

Joan
que maco...en la foto vull dir!!!!.
El temps, va al seu ritme, la que no va soc jo...
petonets.

Joana ha dit...

Va que vola! però cada dia hi ha un moment d'aquells que paga la pena viure'l :)
Wapíssim!
Penjaré la meva!

Striper ha dit...

Collons nen jo tenia una bata com aquesta anava als Claretians.

Eli ha dit...

Ràpid quan estem be... Si estèssim en un hospital (toco fusta per tots!!!), les hores series molt lentes i dures de passar...
Així que , posats a triar, que passi, que passi!!! Que això és una bona senyal!!!
;-D

Agnès S. ha dit...

És clar, només pensem en la velocitat del temps quan estem bé, o estem molt ocupats, així que estic d'acord amb l'Eli.

Jesús M. Tibau ha dit...

a mi em vola, felicitats

Carme ha dit...

Estàs molt guapo! Un encant de nen, encara que diguis el llibre al revés...

El temps passa volant, sempre i a vegades com més bé estàs i com més coses fas més ràpid... però passa ràpid mentre hi ets, perquè si fas coses quan mires enrere trobes el temps molt ple de coses i no sembla que hagin passat quatre dies. La monotonia esborra el temps i sembla que no quedi res.

Els del PiT ha dit...

El fotògraf hagués estat més vulgar fent la foto a l'inrevés, penso, però m'alegra veure que tu vas donant-li la volta al llibre, eh?
Bona feina!
I sí, el temps em passa i jo no me n'adono.
Doncs apa que a mi...

sargantana ha dit...

tens rao amb lo del nivell del fotograf potser, pero va saber captar un sonriure molt maco i em don la sensacio de que encara el conserves..i aixo es prou important.

m'agradat molt el teu post d'avui...un peto

Joana ha dit...

Tens tanta raó...
passa que vola i perdem tant de temps amb debats estèrils...
Estàs molt guapet je je

Azu ha dit...

M'encanta la foto, i estic pensant que podriem possar tots nosaltres una foto de quan erem petits. Aleshores les nenes portavem la bata blanca i els nens a ratlles, com tu. Que mono estás Garbi!!
Quan ere petita els anys hem passaven poc a poc i la mare em deia..no corris que quan arribis als 20, començaran a volar. En tinc 44 i no m'he adonat pas de com han passat.
Increible!! M'agradat el teu post

Thera ha dit...

Tothom té un passat, i tant! Però també un futur!

El temps és subjectiu, passa depressa, però de vegades m'ha passat que un minut se m'ha fet etern... No li donem més voltes. Passa i ja està.

Ah! I guapo a la foto, eh?

Lansbury ha dit...

Que guapo, si tens cara de bon xiquet i tot. La vida son 3 dies i 2 estas treballant aixina que hi ha que aprofitar el que tenim. Un bes

berta ha dit...

Careta de bon nen! Una bona idea, això d'ensenyar el passat, :) potser m'apunti a la idea.

rits ha dit...

m'agrada això de pensar que passa ràpid quan ets feliç, encara que crec que quan ens fem grans, passa ràpid xq la vida ens mou a anar molt ràpid.
i completament d'acord en assaborir els petits plaers i bons moments, aquests són els que queden.

això si, per mi, ara passa mooooolt poc a poc. aquest matí em déien "només són les 12" i per mi el dia ja feia una eternitat que havia començat. xò ja sé que només és qüestió de no pensar-hi

Gaia ha dit...

No sé si el fotògraf va arribar gaire lluny tenint en compte que no es va adonar de que el llibre estava al revés. Un gran fallo, ja ja!

Jo també miro d'aprofitar la vida tot el que puc. De fet ja sóc una persona inquieta que m'agrada fer coses i no paro.

Si que es veritat que a vegades quan començo a pensar en la vellesa em ve un no se què. Em fa por per tot el que comporta (soledat, patiment...).

_MeiA_ ha dit...

Molt i molt ràpid va, massa! Les setmanes passen volant, mira, d'aqui dos dies ja som nadal! i no fa res que anavem amb banyador! mare meva!
Jo dèc ser molt feliç, perquè no tinc temps ni d'aturar el temps!

Un petó i a disfrutar cada segon sense mal de caps, que ja ho veus, la vida és una volada.