dissabte, 24 d’octubre de 2009

Berenar reconstituent

Suposo que tothom qui mes qui menys ha gaudit del nostre estimat berenar català, cada cop menys habitual i que ara actualment podria ser delictiu el fet de posar-lo per berenar al nostres fills, doncs la veus enteses en matèria diuen que es una bestiesa que el nostres fills creixin amb certes costums.

Per els que no sabeu de que parlo, espero que pocs, parlo del més que servit, pa amb vi i sucre, que en temps de la nostre infantesa érem fidels usuaris, amb la seva justa freqüència. Ara no pot ser, doncs donar dues gotes d’alcohol a un nen es quasi cadena perpetua , es veu que es molt millor inflar-los a base de edulcorants, aromatitzadors, emulgents, antioxidants, oligofructoses, espessants, almidons, i un llarg etc que es per posar-te malalt.

Analitzant-ho fredament i tocant de peus a terra, penso que en fem un grà massa, sempre i quant algun animal no li foti un got de vi sencer, doncs amb dues cullerades soperes tens la llesca sucada. Molta gent n’havia menjat i no varen acabar alcoholitzats, en canvi ara es comença a trobar colesterol cada cop a una edat més jove.

Es tenia entès com a molt bon reconstituent, tant, que en els pobles de muntanya, els pagesos ho donaven tota la setmana als cavalls i rucs que s’havien d’aparellar, doncs es veu que els hi donava virilitat i qualitat d’esperma. Que potser era una idea equivocada ?, potser si, però no em direu que el ruc català no ha arribat lluny.

Si la anterior costum es certa, juntament amb la de que el nostre esperma va perdent qualitat amb els anys, es per pensar-s’ho i el que vulgui tenir rucs petits per casa que comenci a endrapar pa amb vi i sucre

.

Aquest producte no es un medicament, però la seva ingestió pot produir trempera, consulteu amb la vostre parella i preneu-lo conjuntament o abstenir-vos.

19 comentaris:

Striper ha dit...

Ja havia menjat jo aquest berenar, i algun gotet de Kina, je je je.

Carme ha dit...

Tot un clàssic, encara que la meva mare era molt més "devota" del pa amb xocolata, que m'ha creat una addicció xocolatera de nassos! je, je, je... I en canvi no l'han prohibit, i els nens afortunadament poden continuar menjant xocolata. I jo també!

Ho també penso que en fem un gra massa amb tantes punyetes que tenim avui en dia per algunes coses.

Joana ha dit...

Doncs fa molt bona cara!!
Bon profit.

rits ha dit...

no n'he menjat mai
xò si que té bona pinta, si!!!!

- assumpta - ha dit...

Doncs no n'havia jo pres!, je,je i bo que estava!
I la segona opció era el pa amb oli i una presa de "xicolate".

A més, com de petita era molt prima i sempre patien per si em faltaven vitamines, em feien les "novenes" d'un rovell d'ou barrejat amb kina o amb cafè.
I mira, mai he tingut res (ara, tantes "vitamines" m'han acabat fet efecte amb els anys i ara cada dia m'assemblo més a un globus!

Res, que ara massa hi ha massa parapunyetes i cada cop més nanos tan amb mancances o com amb excesos.

Volem pa amb oli (o pa amb vi i sucre), pa amb oli volem...., volem pa amb oli...

Petoneeets!
;)))

Lansbury ha dit...

Jo ja no ho vaig probar pero la meua mare guarda bons records d'aixo encara es llepla es llabis amb aixo. Muas

GEMMA ha dit...

Hola Joan, ja és el segon blog en pocs dies que parla del pa amb vi i sucre, i jo sense haver-lo provat encara, m'haig de donar pressa per estar a la mida de les circumstàncies! Fins la propera.

XeXu ha dit...

M'agraden els consells finals, però també pot produir somnolència, no?

Que jo recordi, mai n'havia menjat en el seu moment, però qui sap. El cas és que no crec que els que en prenguessin s'hagin tornat uns alcohòlics, i si m'haguessis vist ahir a la nit, a mi que no en vaig prendre... ei, però jo controlo, eh...

- assumpta - ha dit...

XeXu! No, no som alcoholics!!!, je,je
en realitat poca cosa prenc que digui alcohol i un cubata sencer no l'he pres amb ma vida, no m'agraden.
Ara, a una cerveseta ben fresqueta sí que m'hi apunto!
;)

Anna ha dit...

Bona tarda.
Doncs de per on soc jo aquest era el berenar per antonomàsia.
Aquí tothom et deia que "el vi fa sang", i com que a "pagès" era el que es necessitava doncs au...tothom a menjar pa amb vi i sucre s'ha dit!
I pel que jo veig, és ara quan els nanos beuen mes...atracció al prohibit??
Vaig a donar un volt pel teu espai.

Arda ha dit...

Jo no en menjava, però el meu marit si, i moltes vegades s'ha comentat a casa aquest "plat" de la nostres llars en èpoques passades.
Al seu poble (Centelles), en deien o en diuen "suca-mulla".
En el meu cas, la meva mare, era més partidària del pa amb ou i sucre o també el pa amb mel o amb llet condensada, i (com no), PA AMB XOCOLATA!!.
Endevineu el meu preferit?.
I si. Estic d'acord amb tu. Ens anem d'un extrem a l'altre...exagerats!.

zel ha dit...

Jo també n'havia berenat, però ara no en menjaria pas, no sé, el vi no m'agrada (uix, quin pecat...) em fa acidesa!

Glòria ha dit...

Al pa, pa; i al vi, vi!
Jo també vaig berenar de nena... Ara el vi en copa i, si puc, brindo. Txin, txin!

Joana ha dit...

Jo i el meu pare ens posàvem tebis amb aquest berenar i amb una escalforeta a les galtes que no vegis...

Agnès S. ha dit...

Jo, com l'assumpta, quan ens veien dèbils, per algun refredat o grip, ou cru, batut amb sucre, cafè i un bon raig de conyac, o alguna cosa amb alcohol. I cap a l'escola!!!
És clar que ens passava tot!

I el pa amb vi i sucre, perdona, però jo ho he provat amb jovenets i no els agrada, ho troben una porqueria, i ja me'n sap de greu!
Després he hagut de dir que sobretot no ho diguin a ningú que la tieta ha intentat que mengessin pa amb vi i sucre...!

Però garbí, la recomanació de per la trempera, i demés...
Apa que ...! Res hi pot haver més eròtic que menjar-se una bona llesca de pa així entre dos... jo, es que ja ho vull provar!
Ja t'explicaré el resultat, però en el meu cas els resultats només els vull pel moment no pas pel cap de 9 mesos, hehe!

Gaia ha dit...

La meva mare m'ha explicat alguna vegada que de petita solia berenar el pa amb vi i sucre i que estava bonissim. Particularment, no em fa gaire gràcia

Eva ha dit...

Ui, quin munt de temps sense tastar-ho... però encara ho recordo...
Salut!!!

Eli ha dit...

Jo sóc de les que el va enganxar gairebé de "refilón"... Algun cop me'n havien donat, però només algun cop!
No m'agradava gaire, però, eh! Preferia l'entrepà amb confitura de tres colors!!! ummmm.... i em menjava el color verd i el vermell, i deixava el groc..
Uixxx...quins records!!!

_MeiA_ ha dit...

jajajaj això de la trempera ho desconeixia.... el què si, és que els meus àvis ho menjaven per escalfar-se del fred de l'hivern. Però ara veig que m'enganyaven... per això la familia la tenim tant nombrosa! jajaja