diumenge, 4 d’octubre del 2009

Avui 50

Avui dues persones han celebrat els seus cinquanta anys de casats, que es diu aviat, però fer-ho es un altre història.

Es de suposar que n’hauran passat de tots colors, tant de bones com de dolentes, però el cas es que estan allà a peu del canó com si res no hagués passat, apart dels anys.

Si ho mirem des de la perspectiva actual, en que la gent va més a la seva i que no aguantem res de ningú, podríem dir que estem davant d’una celebració que està en vies d’extinció, sense protegir. Sabem que l’esperança de vida es molt més llarga actualment, però també ho es el fet de canviar de parella, que hi farem l’espècie humana li agrada cada cop més anar de flor en flor.

Calculadora en mà, faig números per tal de començar a preparar les meves núpcies d’or, que les coses perquè surtin bé s’han de fer amb temps. Ja cal que m’espavili doncs d’aquí quatre dies, allà a l’any dos mil quaranta vuit (si que voleu...jo també estic ja per les segones núpcies), quant tindré vuitanta cinc anys celebraré les meves (hi esteu tots convidats) i conto que a ple rendiment (ja m’enteneu). Ara com que diuen que no hi ha res que duri tota la vida, si m’embolico amb unes terceres núpcies, potser no que ja no donarem la talla (ni amb el vi agre) de totes maneres també hi esteu convidats,per si de cas.

Veien que sobradament hi arribaré, tan a les segones com a les terceres, m’hi he fixat molt bé, doncs he tingut el plaer d’estar-hi convidat, tothom té les seves influencies, en aquest cas la meva ha estat .......que sóc un dels fills.

Gràcies per tot i novament felicitats.

18 comentaris:

Clidice ha dit...

felicitats als nuvis, si hi han arribat amb ganes de fer-ho és una gran cosa :)

Anònim ha dit...

Doncs em sembla perfecte, si han arribat i són tots dos... La meva mare se'n va anar abans, la meva germana també; qui sap el nostre destí?
Una abraçada, Garbí. tens una retirada al teu pare, oi?

Carme Rosanas ha dit...

Moltes felicitats! És una gran sort arribar-hi i sobretot arribar-hi bé, amb ganes de celebració i de gresca.

lisebe ha dit...

Felicitatss!!!! Nosaltres els fills, vem estar als 50 anys dels meus pares i els hi els hi vem regalar u creuer per el Meditarreni, la pena es que al any següent el any pasat s'en va anar el meu pare. Pero malgrat això van gaudir dels seus 60 anys junts 50 casats i 10 de nuvis.

La veritat es que les persones grans son una exemple en aquests casos oi??

Petons guapo

Sergi ha dit...

Penso que sí que estan en perill d'extinció aquestes coses, però mira, a mi m'agradaria arribar-hi, què vols que et digui. M'encantaria, però em sembla que vaig molt tard, perquè encara no tinc ningú amb qui començar a comptar, i si he de començar a comptar fins a cinquanta a partir d'ara, ja em sembla mooooolt tard.

Felicitats als teus pares!

Sergi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
kweilan ha dit...

Felicitats als teus pares, els meus no hi van arribar...és una data especial.

Joana ha dit...

Moltes felicitats! Un goig si es pot celebrar. Els meus pares van arribar als 49. El pare ens va deixar fa un any i mig ...
I ves preparant els teus 50. M'hi apunto :)

Albanta ha dit...

És una data ben important per celebrar!! No tothom ho pot fer...
Als meus pares l'estat de salut ja no els ha permés celebrar-ho com cal... però ahi segueixen els dos.
Ahhhh! I al 2042 esteu tots convidats a les meves noces d'or!!
Un petó

khalina ha dit...

Moltes felicitats! Jo recordo amb emoció quan les van celebrar els meus avis.
Als meus pares només els falten 10 anyets :)

I jo, si no em caso no les podré celebrar jaja. Però podem celebrar els anys de nuviatge

Joana ha dit...

Felicitats, per la part que et "toca" :)

Azu ha dit...

Al temps que estrem, inclusiu arribar als 25, ja es un éxit.
Però 50 anys de casats, es més que això. Es tota una vida amb la mateixa persona, i com tu dius, haurán passat per tots colors
Moltes felicitats

helenna ha dit...

Moltíssimes felicitats, quin goig poder celebrar un aconteixement com aquest!.

Agnès Setrill. ha dit...

Felicita'l també de part meva!
Tot una proesa, si senyor! :)

rits ha dit...

Mooooltes felicitats, encara que vagi amb una mica de retard!

L'amor, xò, s'ha de celebrar i alimentar cada dia, segur que ells ho fan i per això arriben a la cinquantena!

bajoqueta ha dit...

Moltes felicitats per ells, segur que ells saben lo que los ha costat aconseguir arribar-hi :)

M'apunto la teua festa a l'agenda, lo que no sé com estarem per celebrar-ho jajaja

Thera ha dit...

Em va encantar poder assistir als 50 dels meus avis!! I sí, segur que les devien passar de tots colors, i tant! Com tothom... Moltes Felicitats!

GAIA ha dit...

Que bonic! Jo no vaig tenir aquesta sort amb els meus pares doncs ell va morir quan encara li faltaven 10 anys per poder-ho cel·lebrar amb ma mare.
Com tu dius, cel·lebrar els 50 anys de casats no està a l'abast de tothom sigui per la mort d'un dels cònjuges o bé per una separació.

Felicitats