diumenge, 30 de desembre del 2012

Desitjos per el 2013


Desitjo que em desitgin
Desitjo que et desitgin
Desitjo que el/la desitgin
Desitjo que ens desitgin
Desitjo que us desitgin
Desitjo que els/les desitgin

Per desitjar que no quedi no?
Que el 2013 sigui un any sense masses patiments  i que sempre tinguem una mà apunt per tocar-nos, el contacte físic és una de les millors eines, ens dóna tot el necessari per copsar moments de plenitud. Absolutament imprescindibles per donar sentit al que som. Humans.

Bon any, sigueu bons, però tampoc massa eh!!!!

dijous, 27 de desembre del 2012

El whatsapp i el seu perfil

En un hàbitat natural l’espècie humana es relaciona per whatsapp diàriament en un percentatge força elevat.
Sabem que la gent que té el nostre numero de mòbil ens sol conèixer físicament en la majoria dels casos. No cal que ens amaguem de res.
Ara és quan em pregunto per la mania de molta gent de posar una foto que no és seva al perfil...entenc que no es posi la foto pròpia si algú no li agrada, però d’aquí a posar a la parella, al nen o al gat  a la foto de perfil ho trobo estrany. Si parlo amb un paio no sé perquè tinc que estar pensant amb la seva parella i si és noia no entenc que m’ensenyi el seu xicot. Parlar amb una botifarra amb patates, una poma mossegada o un escut de futbol no ajuda gaire tampoc a fer-se  la idea de amb qui estàs compartint lletres en aquell moment. Que tothom faci el que vulgui, es clar, però compteu que els que la tenim llarga (la llista de contactes) de vegades veure una cara, ajuda a recordar qui són alguns dels vells contactes, encara que sigui majoritàriament de feina.  
Ah...per cert, diuen que canvien l’any ara acaba amb 13......BON ANY!!!!

diumenge, 23 de desembre del 2012

Per Nadal, qui res no estrena res no val

O això és el que diuen els vells refranys del nostre poble. Ara i a dia d’avui es suposa que encara és vigent per molta part de la població, tot i  que no sigui en el sentit autèntic de la frase. No sóc massa Nadalenc jo, però el conjunt de festes sempre apropen les persones.
Són èpoques difícils, els Nadals no poden ser com abans a nivell econòmic, però tothom qui vol estrenar pot fer-ho, encara que sigui amb els cordons de les sabates. Potser la gràcia de tot el que estem passant, serà el fet de que aprenem a donar i rebre aquells regals tant preuats que no s’emboliquen i són consumibles al instant: vegis petons, abraçades, xerrades i moltes altres coses acabades amb ades.
Vull que tot i les dificultats que ens posen, ningú passi unes males festes i que tothom tingui un moment de pau amb els seus. Ens el mereixem.
Potser haurem de tallar el torró amb el talla-embotits, potser el cava serà de marca blanca, potser les quantitats es veuran minvades......... Però si continuem autèntics potser siguin millor que molts dels anteriors.
Que passeu unes bones festes i practiqueu totes les “ades” possibles. Jo ho faré.