dilluns, 11 de març de 2019

De bar en bar


Feines escampades dels últims temps, m’han portat a visitar molts bars de menú típic de treballador. No vull dir que a tots, però si que m’he adonat de la quantitat de gent que practiquen el “beben i beben y vuelven a beber” durant tot l’any.
Puc dir que alguns ni dinen, passen del lloc de feina al bar, allà anar fent cerveses amb algun trist pinxo d’acompanyament i acabant amb un “carajillo i xupito” abans d’enfilar cap a la feina.
Altres passen a fer la cervesa abans d’anar a dinar, marxen deu minuts a dinar i abans de que jo tingui les postres a taula ja són allà altre vegada a consumir. Per comentaris que sento, a primera hora ja visiten el temple i a última hora també. Entre plat i plat faig números mentals i m’adono que aquesta gent es deixa una segona hipoteca al bar cada mes.
També val a dir que el nivell cultural observat, és directament proporcional a l’assiduïtat al bar.
Observo que una discussió és més acalorada per un partit de futbol, que no per un judici injust o per algunes sentències per maltractaments o violacions.
Després de tot això, com podem fer tirar un país endavant? Amb la quantitat de gent que el seu interès  més preocupant són les hores que podrà estar en el bar i si farà prou diners per arribar a pagar cada dia fins a la fi de mes.
Pot semblar exagerat, però us asseguro que hi ha una quantitat molt gran de gent que la seva vida és poca cosa més que això, i per el que sembla les aspiracions no van massa lluny. Potser que aquesta, sigui la majoria silenciosa o en el pitjor dels casos els que miren televisió tòxica. 
Com hem arribat a tenir un nivell tant baix? En ple segle vint-i-un, si tanta gent està així és perquè interessa a bona part dels qui ens governen.

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

No sé gaire què dir, però em ve al cap que desgraciadament, en aquest país, aquest nivell tan baix hi ha estat sempre... sempre hi ha hagut de tot. No han aparegut ara, no... dius que a algú li interessa que hi hagi gent així? Potser sí, doncs... no pensar gaire i parlar o cridar de futbol i apa! Un dia més al sac!

Joana ha dit...

Avui estic, del tot, d'acord amb tu.
Sovint tinc debats al respecte, amb un amic, que plora que no té diners, però visita el bas més de 5 cops al dia...

rits ha dit...

Completament d'acord en tot, i sobretot en el fet que és una realitat que ningú en vol parlar.

Normalment hi ha més homes que dones, però també n'hi ha. Amb molta sort, treballen i sols és una estona, però hi ha qui té abonament permanent.

Potser ens hem de plantejar què porta a estar més al bar que no pas a casa, o fent esport, o altre plaer que pugui ser molt més sa.

xavier pujol ha dit...

Hi ha moltes persones que són com les que descrius Joan. Malauradament passen estretors econòmiques a casa que se solucionarien amb menys despeses de cervesa o carajillos.
La filosofia de barra de bar (cunyadisme, en diuen ara) pontificia sobre qualsevol tema. No sé perquè aquests filòsofs de bar acostumen a ser l'antifilosofia del segle XXI.

XeXu ha dit...

Per això de vegades debatem temes 'elevats' i ens pensem que interessen a tothom, i no és així. Hi ha una gran part de la societat que no té inquietuds, que fa prou amb viure i que només li interessa el seu entorn més proper. De qui és culpa no m'atreveixo a dir-ho, però la desigualtat en tots els àmbits és cada cop més ample, hi ha més distància entre la gent que té diners i la que no. Hi ha moltes realitats, i la dels polígons industrials és una molt diferent de la que surt a la tele. Jo també treballo en un, però he de dir que no interactuo amb gent d'altres empreses de per aquí, i la meva no és de les típiques empreses de polígon. Però tot i així, sí que treballo amb persones, i tot i que estan molt formades i tenen un nivell de vida elevat, he de dir que no totes tenen inquietuds.

M. Roser ha dit...

Quan dic que en moltes coses hem anat enrere hi ha qui s'enfada...Però realment hi ha moltes situacions que ens ho demostren. Potser si que a algú li interessa que hi hagi persones amb cultura de bar, perquè mentre no els molestaran. Jo em moc en un ambient socialment mitjà, però no deixo d'observar el què tu dius, malgrat tot hi ha qui intenta sortir d'aquesta espiral tòxica...
Bon vespre Joan.

Laura T. Marcel ha dit...

És tal qual expliques, Joan. I jo no tiraria la culpa a ningú perquè cadascú ha de ser responsable de les seves qüestions i si decidir en que invertir el seu jornal. I el pitjor de tot és que no només es pot atribuir a gent amb poca cultura. Com diu el Xexu, en ambients d'un nivell cultural més elevat també hi ha molta gent que tenen molt poques inquietuds. Què trist!!!

Pakiba ha dit...

Hi ha bastanta gent d'aquesta que es passa el día al bar i desprès es quejan de que no els arriba el sou o la pensió . Es trist operò es així.

Una forta abraçada Joan

Elfreelang ha dit...

sí ja és ben bé això amb gent inculta, poc llegida o gens ....els botiflers, els demagogs i els extrems de dreta més rancia fan l'agost