diumenge, 24 de febrer de 2019

Propòsits que no es compleixen



Ja a quasi dos anys del meu accident, i sortosament recuperat en un percentatge molt alt, encara que sigui amb seqüeles de per vida, puc dir que el que em vaig prometre no ho estic aconseguint.
Em vaig prometre temps, per cuidar-me , per estar per mi i no ser un esclau de la feina. Però malgrat la bona intenció no he assolit el meu, aleshores, ferm propòsit. Tantes hores de llit d’hospital, em portaren a fer-me veure que no calia treballar tant i que cada minut esgarrapat a la feina era un triomf i una veneració a la vida.
Sense adonar-me’n, amb l’eufòria de tornar a estar operatiu i dient sempre que si a tothom, torno estar col·lapsat de feina. Em diuen que sóc massa responsable, que estic més per la feina que la pròpia empresa que em paga. I jugo a fer veure que és així.
Però si la meva responsabilitat fos envers la meva persona i fos tant bona com a la feina, sabria dir no a moltes coses i amb el cap ben alt podria dir: aquest temps no us el puc donar perquè me’l necessito per mi. Com a exemple, sóc l’únic que mastega unes paraules amb anglès a la feina, i va entrar una reforma per uns Alemanys, en que la única forma d’entendre’ns era en Anglès, en compta de fer-me l’orni, vaig fer un pas endavant i aquest pas m’ha costat portar-me un gruix més de feina en concepte d’intermediari, pressuposts, visites i estar sempre pendent  de whatssapps que arriben de centenars de kms de distància. Era molt fàcil dir, ho sento, massa complicat per mi, busqueu algú per la traducció. Però la paraula no, es va quedar al fons de la gola i la feina va venir cap a casa, pressió psicològica inclosa, doncs sóc molt conscient del meu nivell d’anglès.
S’acumulen anys, perdo espontaneïtat i ganes de fer coses. Perquè malgrat tot, la salut passa factura, els anys passen factura i quan per fi arribes a casa estàs rebentat i encara et queden coses per programar,  perquè el demà funcioni una mica millor que l’avui, sempre en benefici dels altres, oblidant la pròpia persona.
Com a mesura pràctica he agafat una setmana de vacances a mitjan març, i ja començo a dir a tothom NO, que aquella setmana NO hi sóc, que NO cal que em truquin perquè NO agafaré el telèfon per res més que penjar fotos a l’Insta. 
Si algú em pot donar classes de dir NO, ho agrairé.......Ai calla, que no tindré temps per fer-les i segur que suspenc l’examen, tot i que si és oral....milloro molt.

8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Hi ha promeses mentals que són molt difícils de complir, però vas per bon camí Joan.
Canviar radicalment de manera de ser no es pot fer d'un dia per l'altre. Però al final aconseguiràs canviar rutines i trobar l'equilibri just en allò que een aquella comparació que es diu: de "Viure per treballar" o "treballar per viure"

artur ha dit...

Moltes vegades amb la intenció solament no ni ha prou, però com més t'atreveixis a dir NO , ara em toca a mi, més fàcil et resultarà arribar al teu objectiu, no defalleixis !.

XeXu ha dit...

Em sembla que costa molt, va a persones això de saber dir NO o de no carregar-se amb tota la feina, i les que no sabem fer-ho, doncs ho anem arrossegant. Ja està bé que t'agafis vacances i les programis amb temps, és la manera de frenar obligatòriament! Ja ens explicaràs on t'escapes aquest cop, perquè et pugui copiar!

M. Roser ha dit...

Els bons propòsits de vegades costen de complir...Trobo que per una bona salut tant física com mental, em de saber dir que no, mentre no sigui per causes de força major...Tu hi surts perdent i ningú t'ho agraeix. Treballar per viure!!!
M'alegro que te n'hagis sortit prou bé de tot plegat, Joan, però ara fes bondat...

Carme Rosanas ha dit...

Enara que no hagis complert els teus propòsits, potser ja comences a anar per bon camí. Saber dir que NO és només una qüestió de pràctica. Com més ho fas anar més t'adones que no passa res de greu i que tothom ho accepta de més o menys bon grat.

Hi havia una tècnica per aprendre a dir que no, que era bastant divertida, però jo crec que ja no la necessites. N'has trobat uan altra. Et programes una escapada i aleshores, has de dir que NO per nassos. Però clar, quan no te'n vas de vacances, també hi ha petits No que s'han de dir, per no col·lapsar-te més del compte, per no fer més hores que un rellotge, per no arribar tan rebentat a casa... Però va ara si vols et faig un curset accelerat, en format comentari de blog... he, he, he... estic com una cabra...va! m'hi llanço!

Primera fase: Era començar a dir que no, amb la mentalitat del que encara no en sap i sempre diu que si. O sigui buscar una fòrmula que sembli una disculpa "Em sap moltíssim greu, però m'és totalment impossible fer-ho." "M'agradaria molt poder-ho fer, però no disposo del temps necessari... " "Estaria encantat de fer-ho, però no puc de cap manera..." I quan ja domines aquesta fase i no et costa cap esforç fer-ho, passem a la segona que és menys "pamplinera". I bàsicament consisteix en evitar la primera part i centrar-nos en la segona, en el per què no ho podem fer, sigui veritat o no. "Impossible, no tinc temps" "Tinc més feina de la que puc fer, no puc agafar res més"... i així. I la tercera és dir la veritat de la bona. Que no pots fer-ho per tal raó o per tal altra. I si és per cuidar-te, doncs també- "Necessito temps per a mi". "M'he de cuidar, que si no m'esgoto!" "NO, no, que ens fem vells i també s'ha de viure i reposar"... ja veus, ja pots començar demà mateix. he, he, he...

rits ha dit...

Aprendre a saber dir que no és molt difícil. Ser-ne conscient i intentar-ho, ja és un pas. Endavant amb aquesta setmana de desconnexió laboral.

Per altra banda, ser responsable a la feina és una demostració més de com és un mateix. Si un és responsable amb un mateix, ho és amb tots els àmbits. No has de pensar que no estàs fent alguna cosa que no està bé. Però si que si l'accident et va fer dir-te que t'has de cuidar, aprendre a posar-te al mig de tot el teu món, pot ajudar.

KIRA PERMANYER ha dit...

es com be dius. Però jo intento entendre el perquè. No sempre me'n surto, es clar, però a vegades crec que si. Jo crec que va acord al nivell cultural,que no economic,de la gent. Es del tot clar que en la majoria d'aquests bars la gent no passa del graduat de l'Eso si el te.Tenim una gran població que no ha entes l'importancia d'estar format, no només amb caire professional, sino com a persones amb un minim d'intel·ligencia emocional. Costa arribar El que crec que a la majoria dels dirigents ja els hi està be. Son masses facilment conduibles, van per on volen, els arrosseguen sense reflexions ni esprit critic. Ja els hi va be. I aixi ens va. Si la inversió en educació fos més alta, i parlo d'educació no de plans d'estudis absurds on la majoria només compta memoritzar infinitats de continguts, otro gallo cantaria y beberia... anims!

Mrs Sharon Sim ha dit...

Hello Everybody,
My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.