dimecres, 16 de gener de 2019

Estranya sensació



Mirant enrere es sentia culpable de la vida que havia portat, aquelles llargues festes plenes d’irresponsabilitat , aquells viatges fins que s’acabaven el diners, engegar a pastar fang a qui la molestava, no casar-se amb ningú, no poder callar mai allò que li passava pel cap i fotre el que volia en tot moment.
El pitjor de la vida és que passa, el temps premia i dóna la sensació que no ho estàs fent bé, potser és hora de posar els peus al terra , prendre la decisió i ser conseqüent amb ella.
Està decidida, continuarà igual perquè és el que desitja,  si una cosa és important en aquesta vida, és un mateix.  El que més greu li sap és no saber si encara podia haver fet més per la seva felicitat.  Els límits no estan marcats, la por  ens hi deixa a prop, però no ens  deixa caminar-hi de bracet.


10 comentaris:

Joana ha dit...

Però va ser valenta.....
Ara toca ser conseqüent.

xavier pujol ha dit...

Li resta la dignitat i tot un futur per davant.

McAbeu ha dit...

Al final sembla que el sentiment de culpa no era del tot sincer però si a ella li va bé, no serem nosaltres qui la farem desdir de les seves intencions.

Carme Rosanas ha dit...

M'has fet riure, amb aquesta giragonsa... ni culpable ni res, és només una pose, he, he, he...
Endavant amb el que ella vulgui... que no es deixi enredar. I que sigui feliç.

XeXu ha dit...

Que tampoc es torturi. Ha fet el que ha volgut, no pot penedir-se de no haver fet més, que valori tot el que ha viscut!

M. Roser ha dit...

No sé, em sembla que no està gens satisfeta de la seva vida, però tampoc la veig amb ganes de canviar...I això que per la postura, sembla que està desesperada de la vida!
Bon vespre, Joan.

Galionar ha dit...

Diuen que de vegades és pitjor penedir-se del que no s'ha fet que no pas del que s'ha fet. Potser ara sent remordiments per no haver estat més activa...

Peix ha dit...

Penedir-se del passat és un gran error, i encara més en aquest cas. Bon relat!

Elfreelang ha dit...

molt bon relat Joan....li diria a la noia que irés cap endavant i no es torturi

Consol ha dit...

No, no era culpa, era una altra cosa. Per sentir culpa cal tenir una mica d'empatia cap als altres. No sé, dic jo.