dijous, 23 d’agost de 2018

El petit lloc



Va ser casual, sense buscar-ho, però la taula ens va obrir la petita gana que teníem. El balcó era petit, la taula petita, els plats també, inclús podria dir que l’amor també ho era, acabava de començar.
La dimensió del lloc ens va fer grans, va omplir el desig, va escalfar motors mentre degustàvem els ous estrellats, la truita de carbassó, la de patata amb ceba i rematant les postres amb el flam d’ou de la casa...
Recordo com si fos ara, que al cap d’uns dies em trucaves des de la feina que et trobaves malament, segons tu els ous t’havien fet mal. Jo encara dic que et varen fer bé, doncs amb pocs mesos estàvem comprant bolquers i a dia d’avui ens mirem aquestes taules amb molta picardia, amb la mirada ens entenem.


Aportació als Relats Conjunts d'estiu de la Carme, basada en fets reals.....

9 comentaris:

McAbeu ha dit...

Ja diuen que "al lloc petit, hi ha la bona confitura"... ;-)

Joana ha dit...

La mida, no sempre es important :)

xavier pujol ha dit...

Van ser com un àpat a base d'ous de pasqua... abans de rams.

XeXu ha dit...

Llavors van ser uns altres ous els que li van fer efecte, però no mal precisament...

Carme Rosanas ha dit...

He, he, he... m'ha arribat a l'ànima, això que està basada en fets reals...

Gràcies Joan per participar. Des de molt lluny diria jo...

M'ha agradat mollt aquesta història tan tendrament precipitada.

Carme Rosanas ha dit...

M'enduc l'enllaç al meu post! Gràciez!

M. Roser ha dit...

Un relat molt bonic i si a sobre està basat en fets reals...
Bon vespre, Joan.

Elfreelang ha dit...

carai el que pot fer una menja que es posa malament ...es deuria posar bé .....molt bo !

Glo.Bos.blog ha dit...

Deliciós el relat, el sopar...i el ressopó!
Pel que es veu tants d'ous van fer profit.