dimecres, 5 de setembre de 2018

El final feliç existeix.



Doncs quan semblava que faltava una eternitat per marxar de vacances, un dia fas un esternut i t’adones que ja has tornat, com passa el temps quan un s’ho passa bé. Les nits d’hospital les recordo més llargues.
Hem anat i tornar de les Illes Feroe, un conjunt de divuit illes perdudes enmig del Atlàntic nord, que fa un parell d’anys ni tant sols coneixia.
L’experiència, per molta informació que tingués al meu abast abans d’anar-hi, m’ha sorprès gratament. Podria dir que ha estat un destí que ha sobrepassat les meves expectatives de bon tros.
A dia d’avui encara és un paradís, amb uns paisatges extraordinaris, una població aproximada de 49.000 habitants i 70.000 ovelles. Exemple clar de la molta natura per descobrir. Caminar es fa incansable davant de tanta bellesa, el clima tant canviant et fa veure el mateix paisatge de maneres molt diferents en pocs minuts. Envejable la seva netedat, cultura, amabilitat i seguretat. Com a anècdota us dic, que en demanar la clau de l’entrada principal del nostre Hostel al propietari, em va mirar somrient dient-me: noi, som a les Feroe, aquí la porta està sempre oberta. Llavors t’adones que pots viure-hi sense por.
Recomano als amants de la natura aquestes illes, abans de que no sigui massa tard. Islàndia va ser un d’aquests paradisos i segons tinc entès ha perdut part d’aquesta màgia. Penso o això vull pensar, que aquesta gent seran més llestos i preservaran aquesta meravella.
Quedeu avisats.








Les coses mai acaben, només deixen pas a unes de noves.

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Com que ja t'he copiat més d'una vegada, no descartis que ho torni a fer, perquè aquestes fotos són espectaculars. Una companya hi va anar i també va quedar meravellada. Ho endevines? Una altra fan d'Islàndia, és clar. Així que em sembla que hauré de fer un pensament, això no m'ho vull perdre. Ara bé, ni idea de quan podrà ser, ja arribarà el moment!

Salvador Macip ha dit...

Realment espectaculars! Jo també m'ho apunto.

Joana ha dit...

He anat seguint les teves imatges al Instagram i sols puc dir, quina maravella!
Jo també prenc nota, ves a saber!

xavier pujol ha dit...

És com un somni poder anar a un lloc com aquest. Les fotos ho són.
Felicitats per haver-lo acomplert Joan.

Carme Rosanas ha dit...

Recordo aquella Islàndia que era un paradís i les vostres fotos de l'Instagram me l'han fet recordar molt. Quina enveja!
Jo que no soc gaire o gens viatgera reconec que aquests viatges de natura verge em criden molt. Me n'hi aniria demà mateix. Ja saps que tampoc m'importa gaire copiar-vos els viatges.

Enhorabona, t'asseguro que hem gaudit el vostre dia a dia, seguint-vos a l'instagram. Que en pugueu fer molts més!!!

jomateixa ha dit...

Com jo no m'he mogut massa de casa, he gaudit molt seguint-te per les xarxes. Uns paisatges fantàstics, encara que tinc vertigen i ets una mica massa temerari!!!

M. Roser ha dit...

Quin lloc més preciós...Que puguis fer aquestes sortides és senyal que estàs recuperat, me n'alegro...M'ha fet gràcia que hi hagi més ovelles que persones, he, he...
Que tinguis un bon dia, Joan.

Roselles ha dit...

Quina passada! Es veu preciós!

Elfreelang ha dit...

em queda una mica lluny però si pper mi fs ara mateix m'hi aniria a viure-hi!! espectacular el paisatge i tenir la porta oberta!

rits ha dit...

Mooolta envejeta!!!! Que bé que hagis gaudit tant!
Un destí per copiar!!!
Gràcies per compartir-ho!!