Si bé jo ja rondava per aquests mons virtuals de feia tretze
mesos abans, no es va decidir a atacar fins el 18 de setembre de dos mil nou el
meu blog. Va deixar empremta sobre un apunt que vaig fer anomenat Disfunció publicitària.
No sé jo si feia dies que rondava i ni tant sols jo
recordo de haver trepitjat mai la catifa de casa seva, però si que queda
constància de que dos dies més tard vaig comentar un apunt seu que es titulava
Aniversari.
Des d’aquell dia i després de vuit anys a falta de quatre
mesos, ens hem anat bombardejant amb comentaris. Hem participat en projectes
conjunts, participat en moltes iniciatives i com no, hem sortit de la
virtualitat en més d’una ocasió, totes valen, però potser les últimes en que jo
estava en un llit d’hospital són les més valuoses.
Felicitats Carme per aquests deu anys i per haver
començat aquest llarg temps de lletres i amistat que ens hem regalat, però que
quedi clar.......tu vares començar.
Segurament hagués estat millor alguna anècdota o cas
especial tal com es demanava, però no és prou especial conèixer tot un conjunt
de persones virtualment i que al llarg dels anys encara perduri? Avui tot és
especial per tu, FELICITATS!!!!!, més endavant ja tocarà a algú altre, perquè
de moment seguim aquí.
9 comentaris:
Sovint, tu ets un exemple, trobem joies virtuals.
Cal cuidar aquestes, que moltes persones deixen d'escriure i es troben a faltar.
La nostra "virtualitat" un dia o un altre, passarà per dos petons i una abraçada enorme, estic ben segura!
Tot és molt especial, avui, per a mi. Jo imaginava anècdotes diverses i m'emocioneu retornant-les cap a mi. Moltes gràcies, Joan.
Gairebé hem coincidit d,hora en aquest teu post i el del recull del que em vas enviar per correu.
Sàpigues que aquest també me l'enduré. Aixi que pugui fer-me amb l"ordinador
No recordava que havia començat jo, però és un plaer acceptar algunes responsabilitats, vistos els resultats. Doncs sí, he començat molts cops relacions blocaires i ho tornaria a fet, què caram!
La Carme fa tant temps que està a les nostres vides, i d'una manera tan especial, que ja és de la família. Per això estava segur que la resposta pel seu aniversari seria molt ben rebuda, i així està sent. Dia important a la catosfera, el desè aniversari del Col·lecció de Moments!
M'afegeixo a les felicitacions a la Carme, també des del teu blog Joan.
Salut a tots dos.
Per molts anys.
Segur que tens tota la raó del món, Joan, va ser la Carme qui va començar: és una dona i té molt bona vista.
Veig que comences a estar en plena forma després de la convalescència, felicitats.
Ves preparant-te que l'any que ve et toca a tu pagar la convidada.
Per cert, molt bo el "Disfunció publicitària".
Fa goig veure la quantitat de persones que compartim sensibilitats per mitjà dels blogs i que amb alguns ens hem pogut conèixer en persona...
Que vagis millorant, encara que sigui poquet a poquet...
Bon vespre, Joan.
Tots els moments són bon per retrobar-te amb persones, però en aquests que expliques és on es veuen els amics.
Felicitacions i aferradetes als dos.💖
Joan, ets molt més sensible del que ens vols fer creure!
Un post molt bonic i tendre. La Carme s'ho mereix.
Publica un comentari a l'entrada