Està de baixa serveix per recuperar-se, per la qual cosa un necessita molt de repòs,
que és el llumí que encén la metxa de les cabòries.
Si bé aquesta metxa encén il·lusió i focs artificials, al
mateix temps et fa recordar el que ha passat i les conseqüències que porta i
portaran, sense data límit establerta.
En un racó de la memòria, s’instaura la por a reviure i
tornar a la casella de sortida per passar-ho tot un altra vegada. No només és
por a una escala, que va ser la xicota de l’accident, la por és arreu i
pateixes dins un cotxe, trepitjant una vorera o creuant un carrer. Un flash
continu de.....i si torna a passar? Podria tornar a patir tant, ara que sé de
primera mà el que és?
La resposta la sé, el temps ho esborra tot, però mentrestant,
dominar aquest sentiment és la meva tasca diària.
15 comentaris:
T'entenc perfectament i a més et diria que no és del tot cert això que "el temps ho esborra tot", l'únic que fa és que et permet relativitzar el que has viscut i et facilita que hi convisquis.
No es pot viure amb por i, per tant, estic segur que aconseguiràs tornar a fer la teva feina i que tornaràs a enfilar-te a una escala. Segur que abans de caure ho havies fet milers de vegades sense cap problema, és això el que has de recordar i tornar-hi a pujar tenint en compte totes les mesures de seguretat que tots sabem però que (pel mateix fet d'haver-hi pujat milers de vegades sense cap problema) sovint obviem. Ànims!!
Quan vaig patir l'ictus, aquesta "por" de la que parles hi era constantment. Estar a casa sola encara la feia més present, hi havia moments que havia de sortir a passejar perquè em prenia l'alè el pensar que podria repetir-se i no tenir la sort que vaig tenir aquell dia, que tot i el dolor i els mesos de recuperació, me'n vaig sortir.
Estic d'acord amb en Mac, no ho oblidem però si que hi posem distància, perquè si no fos així no podríem seguir vivint i gaudint de totes les coses bones que tenim.
Sé que és complicat però espero que les nostres paraules et puguin ajudar a portar-ho millor. Ànims que estem vius!!
Aferradetes ben fortes.💖🌹
Amic meu, sento dir-te que aquesta vegada estas equivocat
el temps no ho cura tot..però t'ensenya a viure amb el que toca
i el que et passa ara es normal, però no pots oblidar que t'estas recuperant i que has d'aprofitar a fer-ho bé.
Amb el temps la teva força i les teves ganes faran fora les teves pors i potser fins i tot et sentiras mes fort i valent per tot el que has superat
Quan estem en situacions limit es quan descobrim del que soms capaços realment i tu ho estas fent molt bé
Deixa que tot es resitui i faci el seu camí i veuras com es molt mes senzill que el que la por et vol fer veure
Fes la fora perque es mala companyia..només paralitza i tu tens molt a fer..anims i endavant noiet !!
una abraçada per si ajuda en res
La por, com diu tothom no és gaire bona companyia, però mira uns mica sí. Sense por faríem disbarats. "La por guarda la vinya" Evidentment que hi ha pors normals i sanes i hi ha pors que se'ns queden enganxades i que no ens van bé.
Potser que el temps sol no ho curi tot, però ajuda molt, perquè el record del dolor i del patiment es va difuminant amb el temps.
Estic amb en Mc que cal pensat en els milers de vegades que has fet les coses i que han sortit perfectament.
Dominar el sentiment de por, costa més quan encara no estàs recuperat del tot, perquè no hi ha res que faci marxar la por més de pressa que posar-se en marxa i començar a fer naturalment les mateixes coses que sempre. Posar-se en marxa espanta les pors molt més que elles a nosaltres. Però poc a poc. Sense forçar-nos excessivament.
Segur que a poc a poc ho aniràs superant, encara que la por no la perdis mai del tot. El meu pare sempre ha dit que tenir una mica de por et salva de moltes coses.
Ànims! Una forta abraçada!!!
Viure amb por constant ens impedeix gaudir del que estem vivint. Està clar que en qualsevol moment ens pot passar alguna cosa, és el que tenen els accidents, són inesperats i no els podem preveure, i no sabem mai quan, per exemple, un cotxe es descontrolarà, pujarà a la vorera, i se'ns emportarà per davant. Així que és molt fàcil de dir, i ja sé que molt difícil de fer, però s'ha de viure amb el que tenim i el que ens ve. Preocupar-se no farà que ho passis millor, segurament és al contrari. Intenta gaudir el que puguis, i el que el teu estat et permeti, que ja ens arribarà l'hora quan hagi d'arribar, i el patiment també. Mentre no arriba, doncs a viure!
La por s'esborrarà totalment Joan. Quan hi pensis ho faràs com una possibilitat de tornar a patir, però pensaràs: abans de tenir aquest accident, tenia les mateixes possibilitats. O més, perquè ara aniràs amb molt més de precaucions.
Les altres persones que no han tingut cap accident també tenen possibilitats de tenir-lo i algunes no ho saben.
Em fas pensar que hem de ser molt prudents i anar a més a poc a poc. Així i tot ens podem trobar en una situació en que no podrem fer res per evitar el perill, l'esdevenidor passarà tinguem o no por.
Tens raó Joan, suposo que quan has passat un "desastre", com el teu i t'ha tocat patí d'allò més, la por se t'enganxa com una lapa, perquè penses que et pot tornar a passar algun accident...
Però pensa que els que no n'han tingut mai cap també els hi pot passar. Suposo que la por et fa ser més prudent( la por guarda la vinya)i tens menys possibilitats que et torni a passar!
Dóna-li una coça al cul a la por i pensa en les coses guapes que faràs quan estiguis bé del tot.
Petonets, Joan.
Després d'un accident o d'un ensurt és normal agafar por i passar una temporada un xic insegur.
La prudència, però, mai no hi és de massa.
"La por ...
que és la por?
La por sóc jo!"
Bona tarda Joan.
No podem fer que "oblidis", però sí que pensis en positiu.
Ha estat greu, cert, i fa mal, però has sortit, i aqui és on has de mirar.
Amb el temps tot es normalitza, i seguiràs endavant.
Recorda que em deus dos petons i no els perdono!
Molta força!
la por que tens és dintre del tot una reacció "normal" ...se'n diu estrès ´posttraumàtic ....potser t'aniria be consultar un professional...te'ns pots sortir sol però pot portar força temps ...amb l'ajuda d'una persona especialitzada seria més lleuger
ànims !
Crec que és normal tenir por, sobretot perquè encara la cosa és recent, encara que se t'estigui fent llarg i pesat. Ja veuràs com et marxa, ara com bé dius tu tens molt temps per a cabòries però quan et posis en marxa no tindràs temps ni de tenir por. Les coses s'han d'anar col·locant al seu lloc a poc a poc i enfocar-ho positivament ajuda així que una persona d'aquest caire com ets tu no ens faràs un lleig ara!
Ànims i al "toru" però amb el ritme que el demani el cos i l'esperit!!!
És possible que la por no t'abandoni del tot, quan has viscut aquesta experiència sempre queda el record, el positiu és que ensenya a ser prudents, a preveure els riscos.
Però, com diu l'Elfree, si veus que necessites ajuda no tindries que dubtar en demanar-la.
Ànims, Joan, i una abraçada!
Aviat estará be i no t'enrrecordarás del que ha passat.
Cuidat,y una forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada