dissabte, 13 de maig de 2017

Ella va començar, que consti.

Si bé jo ja rondava per aquests mons virtuals de feia tretze mesos abans, no es va decidir a atacar fins el 18 de setembre de dos mil nou el meu blog. Va deixar empremta sobre un apunt que vaig fer anomenat Disfunció publicitària.
No sé jo si feia dies que rondava i ni tant sols jo recordo de haver trepitjat mai la catifa de casa seva, però si que queda constància de que dos dies més tard vaig comentar un apunt seu que es titulava Aniversari.
Des d’aquell dia i després de vuit anys a falta de quatre mesos, ens hem anat bombardejant amb comentaris. Hem participat en projectes conjunts, participat en moltes iniciatives i com no, hem sortit de la virtualitat en més d’una ocasió, totes valen, però potser les últimes en que jo estava en un llit d’hospital són les més valuoses.
Felicitats Carme per aquests deu anys i per haver començat aquest llarg temps de lletres i amistat que ens hem regalat, però que quedi clar.......tu vares començar. 
Segurament hagués estat millor alguna anècdota o cas especial tal com es demanava, però no és prou especial conèixer tot un conjunt de persones virtualment i que al llarg dels anys encara perduri? Avui tot és especial per tu, FELICITATS!!!!!, més endavant ja tocarà a algú altre, perquè de moment seguim aquí.

9 comentaris:

Joana ha dit...

Sovint, tu ets un exemple, trobem joies virtuals.
Cal cuidar aquestes, que moltes persones deixen d'escriure i es troben a faltar.
La nostra "virtualitat" un dia o un altre, passarà per dos petons i una abraçada enorme, estic ben segura!

Carme Rosanas ha dit...

Tot és molt especial, avui, per a mi. Jo imaginava anècdotes diverses i m'emocioneu retornant-les cap a mi. Moltes gràcies, Joan.
Gairebé hem coincidit d,hora en aquest teu post i el del recull del que em vas enviar per correu.
Sàpigues que aquest també me l'enduré. Aixi que pugui fer-me amb l"ordinador

No recordava que havia començat jo, però és un plaer acceptar algunes responsabilitats, vistos els resultats. Doncs sí, he començat molts cops relacions blocaires i ho tornaria a fet, què caram!

XeXu ha dit...

La Carme fa tant temps que està a les nostres vides, i d'una manera tan especial, que ja és de la família. Per això estava segur que la resposta pel seu aniversari seria molt ben rebuda, i així està sent. Dia important a la catosfera, el desè aniversari del Col·lecció de Moments!

xavier pujol ha dit...

M'afegeixo a les felicitacions a la Carme, també des del teu blog Joan.
Salut a tots dos.
Per molts anys.

Consol ha dit...

Segur que tens tota la raó del món, Joan, va ser la Carme qui va començar: és una dona i té molt bona vista.
Veig que comences a estar en plena forma després de la convalescència, felicitats.

JP Merch ha dit...

Ves preparant-te que l'any que ve et toca a tu pagar la convidada.

Per cert, molt bo el "Disfunció publicitària".

M. Roser ha dit...

Fa goig veure la quantitat de persones que compartim sensibilitats per mitjà dels blogs i que amb alguns ens hem pogut conèixer en persona...
Que vagis millorant, encara que sigui poquet a poquet...
Bon vespre, Joan.

sa lluna ha dit...

Tots els moments són bon per retrobar-te amb persones, però en aquests que expliques és on es veuen els amics.

Felicitacions i aferradetes als dos.💖

El que em passa pel cap ha dit...

Joan, ets molt més sensible del que ens vols fer creure!
Un post molt bonic i tendre. La Carme s'ho mereix.