El pare em prohibia diàriament que creués el riu, segons
ell a l’altre banda no hi havia res que fos del meu interès. La meva vida havia
d’estar en la gran ciutat enmig dels gratacels que no paren de construir.
Tenim la mala costum de no voler creure, jo encuriosida m’acostava
a la llera del riu per veure com es dibuixava la silueta d’aquell monstre de
ferro, que amb pocs mesos em permetria creuar cap allò prohibit.
La constància em va fer descobrir un altre silueta,
aquest cop de samarreta imperi i musculós, que dia a dia s’anava apropant al
meu costat de riu al ritme que les obres avançaven. Amb les obres ja quasi
acabades i cercant moments per estar junts, m’ha ensenyat el seu refugi, enmig
del pont entre creuaments de ferros i sota el que seria el futur trànsit, tenia
un petit recer d’intimitat on ens hem anat apropant i coneixent.
El pont s’ha acabat, nosaltres ens continuem veient al
nostre niu, ara balancejats per el
trànsit de gran tonatge, donant moviment a la nostre intimitat. No sé si algun
dia creuaré el riu, però continuo amb la ferma promesa al meu pare de que mai
he travessat el riu, tot i les històries que m’he d’inventar per quadrar la
quantitat d’hores que sóc fora de casa.
Proposta de relats conjunts del mes d'abril
10 comentaris:
gran relat felicitats Joan ! i amés això vol dir que estàs ja més recuperat de la patacada .....ho celebro !
M'agrada molt, no ha travesst el riu, però aquest ha estat una part molt important en la seva vida i la de l'obrer amb samarreta a límperi...
Bon vespre, Joan.
No li va caldre ni acabar de travessar el pont per buscar les novetats que esperava. va ser una bona combinació d'obediència al pare i d'aventura!!!
Molt bon relat, Joan, un plaer tornar-te a llegir.
No li fa cap falta creuar el riu, efectivament. A mig pont ja ha trobat allò que necessita!
Amb samarreta o sense, tornes a estar en forma Joan.
De vegades no cal creuar el riu per trobar una bona samarreta imperi! (De vegades sí, eh?).
De vegades no cal creuar el riu per trobar una bona samarreta imperi! (De vegades sí, eh?).
M'alegra retrobar-te a la xarxa.
Ja ho diuent que els ponts uneixen i creen nous lligams. Benvingut sigui aquest pont.
Jo diria que va anar més lluny que a l'altre part del pont. Per això, crec, que ja tant li era creuar o no.
Bon relat, Joan.
Aferradetes i molt bona nit.🌙💫
Em sembla que ja ha trobat el que volia sense haver de travessar el riu.
Bon relat, Joan, m'alegra moltíssim retrobar-te!
Publica un comentari a l'entrada