diumenge, 30 d’abril de 2017

Mai he travessat el riu



El pare em prohibia diàriament que creués el riu, segons ell a l’altre banda no hi havia res que fos del meu interès. La meva vida havia d’estar en la gran ciutat enmig dels gratacels que no paren de construir.
Tenim la mala costum de no voler creure, jo encuriosida m’acostava a la llera del riu per veure com es dibuixava la silueta d’aquell monstre de ferro, que amb pocs mesos em permetria creuar cap allò prohibit.
La constància em va fer descobrir un altre silueta, aquest cop de samarreta imperi i musculós, que dia a dia s’anava apropant al meu costat de riu al ritme que les obres avançaven. Amb les obres ja quasi acabades i cercant moments per estar junts, m’ha ensenyat el seu refugi, enmig del pont entre creuaments de ferros i sota el que seria el futur trànsit, tenia un petit recer d’intimitat on ens hem anat apropant i coneixent. 
El pont s’ha acabat, nosaltres ens continuem veient al nostre niu, ara  balancejats per el trànsit de gran tonatge, donant moviment a la nostre intimitat. No sé si algun dia creuaré el riu, però continuo amb la ferma promesa al meu pare de que mai he travessat el riu, tot i les històries que m’he d’inventar per quadrar la quantitat d’hores que sóc fora de casa.

Proposta de relats conjunts del mes d'abril

10 comentaris:

Elfreelang ha dit...

gran relat felicitats Joan ! i amés això vol dir que estàs ja més recuperat de la patacada .....ho celebro !

M. Roser ha dit...

M'agrada molt, no ha travesst el riu, però aquest ha estat una part molt important en la seva vida i la de l'obrer amb samarreta a límperi...
Bon vespre, Joan.

Carme Rosanas ha dit...

No li va caldre ni acabar de travessar el pont per buscar les novetats que esperava. va ser una bona combinació d'obediència al pare i d'aventura!!!

Molt bon relat, Joan, un plaer tornar-te a llegir.

XeXu ha dit...

No li fa cap falta creuar el riu, efectivament. A mig pont ja ha trobat allò que necessita!

xavier pujol ha dit...

Amb samarreta o sense, tornes a estar en forma Joan.

Gemma Sara ha dit...

De vegades no cal creuar el riu per trobar una bona samarreta imperi! (De vegades sí, eh?).

Gemma Sara ha dit...

De vegades no cal creuar el riu per trobar una bona samarreta imperi! (De vegades sí, eh?).

Consol ha dit...

M'alegra retrobar-te a la xarxa.
Ja ho diuent que els ponts uneixen i creen nous lligams. Benvingut sigui aquest pont.

sa lluna ha dit...

Jo diria que va anar més lluny que a l'altre part del pont. Per això, crec, que ja tant li era creuar o no.

Bon relat, Joan.
Aferradetes i molt bona nit.🌙💫

Glo.Bos.blog ha dit...

Em sembla que ja ha trobat el que volia sense haver de travessar el riu.
Bon relat, Joan, m'alegra moltíssim retrobar-te!