dimecres, 8 de febrer del 2017

Sense adonar-te'n

Naixem, creixem, ens reproduïm i morim. Això és fins ara molt evident i no sol fallar, apart de l’opció de reproduir-se, que de passada puc dir que no és cap mala opció. 
El fet de la reproducció et fa veure des d’una altre punt de vista el naixement i més que tot el creixement. Sense anar més lluny l’altre dia vaig adonar-me que el meu fill menjava tants o més calçots que jo mateix, aleshores dius, que collons creixement.....això és que jo m’he fotut gran.

11 comentaris:

Sergi ha dit...

És llei de vida que els fills acabin superant els pares, tard o d'hora en nano o la nana et guanyen a alguna cosa, i llavors t'adones que ell o ella passen a ser els protagonistes, i que a tu et toca fer 'un pas al costat'. El que no havia sentit mai, però és que el moment fatídic arribés en una calçotada, però cadascú valora els seus propis mèrits!

Joana ha dit...

I a una velocitat.... impensable!
Cal gaudir de cada instant.

xavier pujol ha dit...

I segurament també els va pair abans que tu.
Els fills van de pujada i els pares de baixada.

Teresa ha dit...

Busca-li una altra explicació:Els calçots devien ser molt bons!! haha

Consol ha dit...

I em pregunto: a quina edat deixem de madurar i a quina ens anem fent grans? Per què fem servir paraules diferents per dir el mateix?

Carme Rosanas ha dit...

Sempre arriba un moment que ho veiem clar... ells van de pujada i nosaltres de baixada, en algun punt d'aquests recorreguts, ells ens comencen a superar i ja és per sempre.

M. Roser ha dit...

Acabes de plasmar el cicle de la vida, menys reproduir-se, tothom ha de passar pel mateix sedàs...Els que teniu descendència, suposo que aneu comprovant que , amb el temps ells van endavant i vosaltres enrere, però també és llei de vida...
Compte amb els calçots, que són de mal pair i quan ja es té una certa edat, he,he!
Bona nit, Joan.

Elfreelang ha dit...

home o potser estaves tip i el fill tenia més gana ....tot té el seu temps i el seu moment

sa lluna ha dit...

Imagina el meu que ja porta més de 15 anys que és molt més alt que jo. de cada dia em sento més i més petita. ;)

Nanit, jove!

Anònim ha dit...

El Xexu m’ha robat el comentari

Gerònima ha dit...

Mola que una calçotada t'inspiri així i et faci reflexionar.