dimarts, 4 d’octubre del 2016

On és la mesura justa?

Si per alguna cosa serveix el Merlí de la nostre televisió, apart d’entretenir,  és per posar llenya a temes que fa temps que porten discrepàncies.
Ahir és va tocar el tema del vestuari a classe o del vestir massa sexy. Des de la meva impressió és evident que hi ha d’haver unes normes perquè si no els humans tenim tendència a no posar límits. Però que una noia sigui increpada per un escot generós, depèn de com s’interpreti i qui ho digui, ratllarem tots els tòpics masclistes. Si la noia en qüestió, es sent còmode així i no ensenya més enllà del normal i potser de passada li ajuda a pujar l’auto-estima, on és el problema?
Sé que molts de professors han de batallà aquest tema, inclús és va parlar de l’obligació d’uniforme per evitar tanta distracció, però tampoc funcionaria, perquè conec gent que està escolaritzada en col·legi privat  i pugen la faldilla amunt...amunt i amunt fins que algú els pica la cresta. 
Tot plegat és un tema que el toquis per on el toquis pots fer-ho malament. El personal es distreu, ho sabem, però sóc dels que penso que hi ha gent que ensenyant només la cara és molt més sexy que persones que gairebé van despullades.  Aleshores, la vestimenta no és del tot la culpable. 

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Trobar la mesura justa és una de les coses més complicades del món i no només en aquestvtema que parles.
No sé si mai hi arribarem!

artur ha dit...

tants cap caps... tants barrets !! complicat...

artur ha dit...

perdó ! he posat un "cap" de més !

Sergi ha dit...

No sóc seguidor de Merlí, però veig que té molta fama. A l'anunci del capítol sortia una professora dient-li a una alumna que anava molt destapada. La veritat és que no sabria donar una opinió al respecte, segur que aquestes coses passen a la realitat, i els límits de permissivitat també s'haurien d'establir. Ja no perquè distregui, sinó per respectar els drets de tothom. La pregunta és si és una professora la que retreu això a l'alumna, és masclisme o no?

M. Roser ha dit...

Jo ric molt amb el Merlí, però també em fa pensar! El meu humil parer, és que hi ha d'haver un límit, perquè sinó això semblaria la selva, però el què no es pot fer és avergonyir ningú...Penso que les normes de l'escola ja haurien d'aconsellar com vestir!
Posaré un exemple, a les noies que treballen a la presó de joves ningú els obliga a anar vestides d'una
manera o d'una altra, però per sentit comú, elles ja van discretes, que no vol dir tapades fins el nas, però és clar amb gent més jove, potser aquest sentit comú encara no ha quallat i cal posar alguna norma, sempre amb respecte, però!!!
Bon vespre, Joan.

xavier pujol ha dit...

Just ara fa 10 anys, en quedar-me sense feina vaig estar fent de conserge a instituts de l'Hospitalet de Llobregat i de Badalona, durant mig any.
No només havien de vetllar la vestimenta de les noies. Recordo una professora demanant a un alumne que s'apugés els pantalons, perquè ensenyava tots els calçotets.
Alguns adolescents, tant nois com noies, tenen ganes de mostrar públicament part de les seves intimitats.
En el cas de la professora del Merlí, opino que si ha de renyar a algun/a alumne per un tema d'aquests, és millor fer-ho al despatx, i no davant de tothom.

rits ha dit...

Només vaig veure un tros del capítol i em va desconcertar molt. Crec que seria de l'opinió del Xavier Pujol, potser cal xò potser no cal fer-ho en públic.
Això sí, recordo una anècdota que vaig viure en primera persona (no per tema similar... era vuitè EGB i anava en bata). Però un dia em van enxampar copiant a mates. I el tutor em va increpar en públic a l'hora d'assemblea. Ho vaig passar fatal i vaig pensar que m'havia ridiculitzat. Suposo que buscava que no ho tornés a fer. Vaig tornar a copiar, no massa. Xò ho vaig fer. X tant, tampoc es va ensortir amb la seva tècnica. Els adolescents som tan complicats. Penso que cada alumne té una necessitat i mai es pot generalitzar. Potser ahir la noia ho necessitava, potser no. Però està clar que no és vàlid per tothom.

Joana ha dit...

Els límits són complicats, però crec que hi han de ser.

Anònim ha dit...

El problema es que la mesura justa de cadascú es diferent.

Glo.Bos.blog ha dit...

Penso que si que calen unes normes, la joventut és molt agossada i sovint li agrada provocar, clar que també li agrada saltar-se les normes...
Però cal un mínim de decòrum per respecte als altres.

Elfreelang ha dit...

tema controvertit s'ha de trobar la manera justa entre la llibertat de cadascú a triar com es vesteix i la llibertat dels altres a opinar , mirar, ....en tot cas és a casa dels joves on se'ls ha de dir que siguin discrets si és el cas ...mai li haurien d'haver recriminat en públic a la noia en qüestió de la serie Merlí sinó en privat i amb molta mà esquerra

Gerònima ha dit...

Quan vaig llegir aquest post l'altre dia vaig pensar: ostres! capítols nous de Merlí!!! :) i no vaig voler opinar en aquell moment. Vaig preferir veure el capítol primer. Ahir ho vaig fer. Ara és quan et deixo una parrafada i potser me'n vaig una mica de tema, espero que no et molesti Joan.
La Coralina fa sentir malament a la Berta. En vàries ocasions. No m'agrada la gent que fa sentir malament als altres, però tampoc crec que la dona sigui dolenta com diu el Merlí, penso que la fa sentir malament (davant de tothom i després en privat) amb un objectiu molt concret i quan després li parla de l'equació d'alguna manera (el temps dirà si l'ajuda o no) és per ajudar-la. I crec que el tema que planteja la Coralina és quin és el motiu que porta a vestir roba provocativa, que segur que n'hi ha molts i no tothom que vesteix provocativament ho fa pel mateix motiu. Hagués sigut igual de dura si la samarreta l'hagués portat la Tània per exemple?

Eva ha dit...

Què vol dir "més enllà del normal"?