Les coses bones acaben
aviat, potser perquè un no s’adona de la velocitat del temps o n’ha perdut el
sentit.
Hem passat quinze dies per
terres bàsicament Daneses, començant per Holanda i acabant a Alemanya. Aquest
any amb tots els problemes que comporten els aeroports vàrem decidir fer-ho amb
cotxe, si bé són dues etapes de molts kilòmetres, compensa el fet de passar de
tots els horaris, esperes i possibles canvis de última hora, apart de poder emportar-te
tot el que necessites.
Després de visitar
Dinamarca et sents una mica avergonyit de on vius, no per el país que tenim,
que és igual o millor, sinó de la manera que és portat.
Els danesos varen ser
declarats el 2010 com els habitants més feliços del món, és un dels cinc països
menys corruptes del món, tenen una sanitat molt envejable, universitats
gratuïtes amb una paga de 738 euros per estudiant, baixa per maternitat d’un
any amb sis mesos a sou complet....entre altres avantatges.
Dóna gust passejar per els
seus carrers, nets, polits i plens de gent molt ben educada. No els cal gairebé
vigilància policial i et dóna una sensació molt gran de seguretat.
Veure parades de maduixes
i cireres per la carretera sense ningú, tu agafes la teva caixeta i poses els
diners al pot, amb monedes de sobres per si et cal canvi, us ho imagineu aquí?
Ells segur que ens envegen
el clima, cosa que ens han dit en més d’un lloc, tot no es pot tenir. Nosaltres
el que no els envegem és el preu de les coses, cafès a tres euros, una simple
burguer a set euros amb tot el que segueix fa que sigui un país caríssim,
almenys per nosaltres.
Hem passat quinze dies
fantàstics, ara toca tornar a la rutina diària, però amb el pensament sempre en
allò de que podríem estar molt millor, si tot en aquest país fos com ha de ser.
11 comentaris:
Me'n alegro molt, les imatges que has anat compartint deixen veure clar que és un lloc preciós.
Felicitats per el viatge!
Jo ja espero impacient.... :)
Bevingut de nou.
Benvingut! :) Jo és una cosa que sempre penso quan visito un altre país; evidentment que aquí tenim coses que allà no tenen ... però acostumem a estar a anys llum de les coses bones que tenen a altres llocs.
Jo espero que aquestes tres setmanes que em queden per anar cap allà dalt passin ràpid!
Ben tornat, Joan!
Jo també he anat gaudint de les teves fotos, Joan. M'ha agradat molt aquest viatge. Que es vagin pujant les fotos així tal com es van fent i veure-les dia a dia, no té res a veure amb que te les ensenyin quan la gent torna de viatge en una sessió maratoniana. Molt millor així!
Fa molts anys que no he estat a Dinamarca, però sí que és un país envejable en molts sentits... a veure si ens espavilem i sabem fer un país collonut com Dinamarca i amb el nostre clima.
De moment, encara és possible...
Ben tornat Joan. Pel que veig arribes content i amb admiració per la civilització que hi ha nord enllà, on la gent és (com diu Espriu) "neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!"
Hola... i no ens posaràs una foto dels ulls bevent cervesa? per allò d'arrofrescar lo blog i tal.
Ben tornat... i petons :-)***
He vist les fotos. Fantàstiques.
Enveja punyetera, punyetera!!
;)
es prou bó saber a qui et vols semblar...
benvingut !
Ben tornat, Joan! Veig que has gaudit d'un viatge fantàstic, per països de gent civilitzada i amb bona educació. Envejable, d'això per aquí n'anem escassos.
Em quedaré amb les ganes de veure fotos? Potser, sí.
Pel que ens dius segur que vos ho heu passat de conya i, a més, has vist que amb un poc de treball es pot viure millor.
Ben tornat, Joan!
Aferradetes :)
Caram Joan, m'he n'alegro que hagueu passat aquest quinze dies gaudint de'aquests països nòrdics...
Jo perquè no sóc de viatjar, sinó també triaria cap aquests indrets. Us heu estalviat uns quants dies de calor, però encara us en tocarà una bona tongada. Veig que la gent parla de fotos , però jo no les trobo, no dec trobar l'enllaç adient...
Bon vespre, Joan i bon estiu.
Quan parlem de quin país volem, molts cops surt la comparació amb Dinamarca, i és natural, tenen un país envejable, però per aconseguir-lo tot passa per la cultura, per ensenyar els valors als nens de ben petits, i tenim ja molts mal vicis arrelats. Probablement, per tarannà mediterrani no podem ser com ells, comportar-nos com ells, i la picaresca no ens la traurem de sobre fàcilment. Però sí que podem construir un país que s'assembli a Dinamarca en justícia social i igualtat, i en tates altres coses. Depèn de nosaltres.
Ja veig que deuen haver estat un parell de setmanes fantàstiques. Una altra experiència al sarró. I com sempre, una bona idea per fer un viatget. No sé quantes t'he copiat ja!
Publica un comentari a l'entrada