Jo ja ho he fet

Les coses bones acaben aviat, potser perquè un no s’adona de la velocitat del temps o n’ha perdut el sentit.

Hem passat quinze dies per terres bàsicament Daneses, començant per Holanda i acabant a Alemanya. Aquest any amb tots els problemes que comporten els aeroports vàrem decidir fer-ho amb cotxe, si bé són dues etapes de molts kilòmetres, compensa el fet de passar de tots els horaris, esperes i possibles canvis de última hora, apart de poder emportar-te tot el que necessites.

Després de visitar Dinamarca et sents una mica avergonyit de on vius, no per el país que tenim, que és igual o millor, sinó de la manera que és portat.

Els danesos varen ser declarats el 2010 com els habitants més feliços del món, és un dels cinc països menys corruptes del món, tenen una sanitat molt envejable, universitats gratuïtes amb una paga de 738 euros per estudiant, baixa per maternitat d’un any amb sis mesos a sou complet....entre altres avantatges.

Dóna gust passejar per els seus carrers, nets, polits i plens de gent molt ben educada. No els cal gairebé vigilància policial i et dóna una sensació molt gran de seguretat.

Veure parades de maduixes i cireres per la carretera sense ningú, tu agafes la teva caixeta i poses els diners al pot, amb monedes de sobres per si et cal canvi, us ho imagineu aquí?

Ells segur que ens envegen el clima, cosa que ens han dit en més d’un lloc, tot no es pot tenir. Nosaltres el que no els envegem és el preu de les coses, cafès a tres euros, una simple burguer a set euros amb tot el que segueix fa que sigui un país caríssim, almenys per nosaltres. 

Hem passat quinze dies fantàstics, ara toca tornar a la rutina diària, però amb el pensament sempre en allò de que podríem estar molt millor, si tot en aquest país fos com ha de ser.