dijous, 28 d’abril del 2016

Vendre el cos a canvi de diners

Aquest anunciat porta al nostre subconscient a la paraula puta, sens dubte, perquè per uns diners deixen el seu cos a altres persones.
Doncs jo confesso que també ho faig. Cada dia em llevo i entrego el meu cos, a unes hores de feina, que satisfan més o menys a altre gent i que per aquest servei em donen uns diners. 
Aleshores estic practicant una mena de prostitució, que només es diferencia de l’altre, deixant moralitats aparcades, en dues coses bàsiques: és legal i cobro després del servei. La resta tot igual, ho haig de fer per força, amb gent que no ho faria, fent coses que només es fan per diners, remenant molt i fent veure que m'ho passo bé.

15 comentaris:

Joana ha dit...

Doncs sí, hem de fer veure que gaudim. Ni que de vegades, costa molt!

Anna ha dit...

Ains, no pots tenir més raó!

xavier pujol ha dit...

Som persones públiques.

Carme Rosanas ha dit...

Mirat així, és que tots ho fem. El cos, el somriure... Les paraules... Si penso en la meva feina, que m,agrada molt i fins i tot reconec que en alguns moments la faria fins i tot sense diners, ajudar les persones a aclarir-se. També he de reconèixer que no tothom és igual i que hi ha persones amb qui sí que faig la feina per força, fent veure que m'agrada. Tens tota la raó.

Anònim ha dit...

Per això encara em faig creus que la prostitució no estigui convenientment regulada.

M. Roser ha dit...

Punts de vista, noi...Perquè jo per fer la meva feina cobrava i en gaudia molt, però mai ho havia vist així!!!
No tothom fa la seva feina per força...
Bon dia, Joan.

jomateixa ha dit...

Sí que és veritat el que dius, però alguna altra diferència més diria que hi ha...

Pakiba ha dit...

Segur que si,pero el ofici més antic del món segur que te que ser molt dur.

sa lluna ha dit...

Tots ens prostituïm per alguna cosa o altra i no estem mal vists.
Hipocresia absurda!

Nanit! :)

Glo.Bos.blog ha dit...

Des d'aquest punt de vista tots ens prostituïm. Quin remei!
Però treballar per força, amb gent que no t'agrada i a sobre fent veure que ho passes bé és molt dur.

Elfreelang ha dit...

mira't així trobo que aleshores en alguna o altra mesura engrossirem el món de la prostitució ....a mi la feina que faig m'agrada pe`ro entenc que hi ha feines i feines

Consol ha dit...

No em sembla igual. No desitgem als altres, allò que no desitjaríem per nosaltres (ni pels nostres fills).
La prostitució no és només una qüestió de moralitat, té molts altres aspectes: la dignitat, l'autoestima, la llibertat, la degradació dels nostres sentiments, la vulneració de la nostra intimitat, la violència, la marginació, la malaltia...

Alfonso Robles Motos ha dit...

Tots els que hem treballat o treballem per compte d'altre és fàcil que en algun moment tinguem la sensació que estem venent el nostre cos, la nostra persona, però és clar que hi ha treballs en què aquesta sensació és més gran, també perquè la gent, el públic, et fa sentir o et tracta com si d'un esclau, en el sentit de obedient a l'amo, es tractés.

Sergi ha dit...

Bé, jo hi trobo força diferències, però suposo que és fàcil trobar similituds amb gairebé tot, si les busquem. Seguint el teu símil, qualsevol de nosaltres podria dir que es prostitueix cada dia, però és que d'això se'n diu treballar. Si la prostitució fos legal, també se li hauria de dir treballar, però és inevitable no aparcar les qüestions morals en aquest cas. A més el tema dóna per molta discussió, però molta, molta.

cantireta ha dit...

Si fes cas del que opina el meu cap (el rodó que duc damunt de les espatlles) diria alguna cosa per la qual em penjarien a la plaça, dins de classe. Les excuses per les quals es deixen els estudis, els "m'he perdut" quan estaven xerrant de qualsevol altra cosa, els "no entenc res" en lloc de "pots parlar més poc a poc"... etc etc etc. Per no esmentar les vegades que llegir de la pissarra és com iniciar els estudis d'egiptologia ;))

Sí, vendre's i acabar pagant per a que et facin la feina. I a més NO la disfrutis.

Un petó o dos, salero :-)*