dimarts, 19 d’abril de 2016

En flames



No ho sabia segur, però ho desitjava i esperava fer-ho realitat, havia deixat prou pistes en els últims dies perquè tot anés com el pensament i els somnis li dictaven cada dia.
Estirada al sofà assajava la millor manera de sorprendre, no volia donar la imatge d’impaciència, volia que semblés que no esperava la visita, però al mateix temps tot a punt. 
Aquest Sant Jordi esperava que amb tantes insinuacions, ell entrés per aquella porta amb un ram de roses. Rés podia fallar, tenia el llibre  a punt, s’estiraria sensualment a l’espera, amb un vestit d’estar per casa, com aquell qui no espera a ningú, però sense res a sota. A la primera espurna, incendi sense control.

Participació a relats conjunts del mes d'abril.

19 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Li desitjo el millor... Que tingui èxit en les seves estratègies.

Amb aquesta roba costa de veure que no porta res a sota... Però si en té ganes i una mica de sort, l'altre ja farà per manera de descobrir-ho.

cantireta ha dit...

Només dur el vers a la pell, el més significatiu, el més intens.

Preciós, salero. :-)*****

Joana ha dit...

Massa expectatives, no deixem res a l'atzar!

xavier pujol ha dit...

El convidat se n'adonarà de seguida que la pista és oberta. I sense barreres ni peatge.

XeXu ha dit...

Sembla una postura casual, però ja veig que s'ho té molt estudiat!!

artur ha dit...

Estratègia no ni manca !!
...i si tot va bé, que ningú avisi als bombers, eh !!

sa lluna ha dit...

Quina feinada perquè sembli natural!!
Només cal veure el vestit, es cansarà abans de treure-se'l.

Sort pels dos!! ;)

Consol ha dit...

Doncs crec que per estar-ne ben segura, jo d'ella em canviaria el vestit d'estar per casa i em posaria un de mudar ben escotat i sense mànigues. A vegades cal ensenyar una mica tot allò que hom pot arribar a oferir.

M. Roser ha dit...

A mi no em sembla gaire dissimulada la postura, no crec que pugui sorprendre ningú...I d'això en dius un vestit d'estar per casa? Caram, Doncs no sé com devia anar pel carrer...
Les coses com més naturals i espontànies millor!!!
Bon vespre, Joan.

McAbeu ha dit...

Perquè tot sembli improvisat no hi ha res com preparar-ho molt bé abans. Jo també li desitjo que tingui sort. ;-)

Pakiba ha dit...

Molta sort amic però sempre et quedará un bon llibre

kira permanyer ha dit...

jajaja jo si fos el maromo no se que faria... una mica de por si que en fa! jajajaja

Gemma Sara ha dit...

M'agrada molt aquest final! Que és un principi...

Elfreelang ha dit...

home Joan jo la veig més avorrida que no pas sensual la noia .....bon relat !

Rafel ha dit...

Trobo que és una postura una mica forçada, però bé, tot sigui per la literatura.

Ada ha dit...

heheh... i si no li porta la rosa? ja no hi ha incendi? només tinc una objecció al relat... vestida d'anar per casa?! no crec, aqui porta més faixes i corsets que no es pot anar per casa d'aquesta manera, de tot menys còmode... tens molta imaginació!!! :-D

montse ha dit...

Això promet, tot preparat per apagar el foc.

rits ha dit...

Tot pensat i ben pensat!

Alfonso Robles Motos ha dit...

Amb tanta roba a sobre, no sé si el seu enamorat, quan arribi, hi haurà captat bé les insinuacions