No podem saber el perquè de totes les coses i menys dels
sentiments. Ara que més que mai la república ens és o sembla ser més propera
que mai m’ha despertat a escriure el vincle que tinc amb aquesta imatge.
Jo no el vaig conèixer, cap record apart d’alguna foto
malmesa em pot recordar res del meu avi que alguna bala, metralla o ves a saber
què, el va esborrar d’aquest món defensant una república que no va arribar a
ser.
Les seves últimes lletres varen arribar de Gandesa pocs
dies abans de les crues batalles de la Serra de Cavalls. Segurament les seves
restes encara mal descansen en aquella zona, per culpa d’un govern que no acaba
de deixar fer el que caldria.
Cada vegada que passo per davant d’aquest edifici
construït al 1919 no puc deixar de pensar que almenys aquesta imatge l’hem
compartit, que tots dos l’hem vist, encara que en diferents circumstàncies.
Conservo com a memòria un mapa de Girona fet a pols, de
quan ell era estudiant, amb data de 1922
i signat com a Joan Gasull i com no, amb una estelada que sempre li fa costat.
Vincles, que a la pràctica sabem que no serveixen, però
que en el fons, veneren qui va defensar el que encara ara volem ser. Lliures.
12 comentaris:
Home, que els vincles no serveixen... Jo crec que és un motiu més que tens tu per seguir lluitant per aquesta República que busquem, i que ell ja buscava. Per ell, i pels teus fills, segur que seràs incansable.
He reconegut l'edifici, passo sovint per allà... M'ha agradat el post Joan.
Vés a saber on fórem si s'hagués respectat la República!
Vàrem caminar com els crancs... enrera!
Que trist.
Molt maco l'escrit.
Massa dolor i injustícia per tants que resten oblidats en la història, i sols recordats pels qui els van perdre, per ells cal seguir lluitant per la nostre república
Massa dolor i injustícia per tants que resten oblidats en la història, i sols recordats pels qui els van perdre, per ells cal seguir lluitant per la nostre república
Un homenatge al teu avi, al qual m'afegeixo.
Un oncle meu també va desaparèixer en aquelles mateixes dates, sinó que a la serra de Pàndols.
Jo també m'afegeixo al teu homenatge, al teu avi, com a representant de tants que hi van morir defensant les llibertats.
Avui més que mai, que encara hi ha qui fa homenatges, als dictadors assassins.
Seguirem, cadascú des del seu lloc i des de els seves possibilitats, incansablement, fins a aconseguir-ho.
I tan que serveixen Joan, sobretot quan la seva lluita és també la nostra...
Un record entranyable per l'avi!
Petonets.
"Un poble no pot ser sinó és lliure" Som i serem poble.
per nosaltres i per tots ells i elles conservem la memòria i lluitem i seguim per la llibertat
Emotiu homenatge a qui va donar la vida per la llibertat.
No podem defallir, els hi devem.
Testimonis com el teu són dels que fan tirar endavant. Per honrar i lluitar per la llibertat dels que ho van fer.
Publica un comentari a l'entrada