dilluns, 16 de novembre de 2015

Impresionar (Relats conjunts)



El pla per mi era bo, un cop l’he pogut convèncer de que pugés amb mi a veure aquesta meravellosa vista, la cosa havia de ser més senzilla i acabaria caient als meus braços. Un cop caiguda jo ja faria la resta. 
Però la cosa no ha anat bé, quan jo l’hi he dit allò tant típic de tot el que veus és meu.....ella aixecant-se la faldilla  m’ha dit, doncs tot això és i serà meu.

Aportació del mes de novembre a Relats conjunts

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

És que hi ha gent que es pensa que tot es pot comprar...

Joana ha dit...

Llesta la noia!
Ho ha agafat a la primera :)

Bruixeta ha dit...

bona sortida la de la noia :)

xavier pujol ha dit...

Li ha estat bé la fermesa de la noia. Per xulo!!

McAbeu ha dit...

Hi ha coses que impressionen més i d'altres que no impressionen tant. Bé per la noia!

XeXu ha dit...

Caram tu, quina determinació. Un relat molt feminista!

jomateixa ha dit...

Cadascú amb el seu estil, és divertit anar d'un relat a l'altre i veure les diferents visions :D

M. Roser ha dit...

És clar, ell li parlava només del què veia, he, he...
Bon vespre.

cantireta ha dit...

Rebost tancat, em temo. Anava a l'engròs, aquest manso...

:-)****

Jpmerch ha dit...

Vols dir que a aquest li fa gràcia el que hi ha sota les faldilles?

Elfreelang ha dit...

hahahahaha em fas treure una rialla

Glo.Bos.blog ha dit...

Llesta la noia! I no tan fàcil com ell,tan presumit, és pensava.
:)

montse ha dit...

Contundent i clara, aquesta noia espurneja vida.

Roselles ha dit...

Els límits estan marcats, no li ha deixat cap dubte!

Rafel ha dit...

Doncs fins que no llegeixin relats conjunts, els de sota l'andana es pensaran una altra cosa.