-Em sap greu, però hem de
deixar de veure’ns.
-Que t’ha passat? t’has cansat
de veure’m, no sóc prou maca o potser has conegut alguna que visqui en un
temple amb més glamur?
-No, no, res d’això, ets la
més maca que conec, m’encanta com ets, sé que mai més podré sortir amb una
princesa i que em costarà molt deixar de pensar amb tu.
-Doncs no ho entenc, els meus
pares han donat el vist i plau, pots venir a viure aquí un cop ens haguem casat
, tot és perfecte.
-Mira, ja n’hem parlat altres
vegades, tu vols viure en aquest meravellós
temple, si o si. Però has de pensar amb mi que cada dia haig d’anar a la feina
i que només tinc una hora per dinar.
-No sé quin problema hi veus,
si treballes aquí al costat mateix.
-Les putes escales, el
problema són les putes escales que em deixen baldat cada cop que et vinc a
veure, i si em trasllado aquí encara serà pitjor, almenys tres vegades al dia. I
si estic acabat de casar, quan penso en tres al dia, no són precisament escales
en el que penso.
-Doncs així què?
-Tu tries, casada en planta
baixa o soltera a l’àtic.
Aportació a Relats Conjunts de Juny.......
19 comentaris:
Fa de bon triar, però ella devia triar l'àtic... i els maies es van extingir.
Quines ocurrències tens! Però aquest paio és una mica mandrós, eh! Que s'hi instal·li un ascensor!
No està prou enamorat... no... ella potser tampoc.
Abans del casori ja estem així?, poc amor veig jo... :)
Realment enginyós! A qui se li ocorreria anar a viure al temple? Millor quedar-se solter...
Aquesta relació comença massa costa amunt (o millor dit, massa escales amunt), no pot acabar bé de cap manera. ;-)
Ben trobat, m'ha semblat molt ocurrent.
Una altra que pensa que hi havia poc amor, per les dues parts.
Bona aportació, a mi aquestes escales ja em cansen només mirar-les ;)
Aferradetes!
Quant posen tantas pegas falta xispa,millor que no tiren, jajajaja
MOLTES FELICITATS
Però... i la figura envejable que li quedaria escales amunt i avall? Vinga, que s'ho repensi, que s'estalvia el temple-gimnàs...
Però... i la figura envejable que li quedaria escales amunt i avall? Vinga, que s'ho repensi, que s'estalvia el temple-gimnàs...
He, he, suposo que triarà casada i viure a la planta baixa que és més gran que l'àtic i les trobades seran més descansades...
Joan, que tinguis una bona revetlla i un feliç dia del teu Sant!
Petonets.
Hahahahahaaaa m'ha agradat molt!!! Pobre home, tantes escales... però no ha pensat en els avantatges, la dieta i l'esport que farà!!!
PD- Si puc triar, agafe soltera a l'àtic, i si pot ser amb terrasseta que li dóne el solet!
Ui, ui, ui! que malament comença la cosa... Ella massa "princesa" i ell massa mandrós, això no va ni amb rodes.
Penso que millor ho deixin corre.
Això no té futur!
genial ! crec que al final ho deixaran córrer
A veure, a veure… O m'he perdut alguna cosa o no hi ha cap problema: si es casa amb una princesa per què ha d'anar a treballar? (em sona a alguna cosa això que acabo de dir i ara no sé a què).
Bromes a part, divertida història, Joan!
I bona diada!!
em sembla que no sapa que a una dona no se la pot fer triar tant al·legreament
Uep ........................
FELICITATS, GUAPO!! :)
Ganes de fer complicat el que és senzill.....res com la generositat per ambdues parts per resoldre-ho
Publica un comentari a l'entrada