dilluns, 22 de juny del 2015

Hem de deixar-ho


-Em sap greu, però hem de deixar de veure’ns.
-Que t’ha passat? t’has cansat de veure’m, no sóc prou maca o potser has conegut alguna que visqui en un temple amb més glamur?
-No, no, res d’això, ets la més maca que conec, m’encanta com ets, sé que mai més podré sortir amb una princesa i que em costarà molt deixar de pensar amb tu.
-Doncs no ho entenc, els meus pares han donat el vist i plau, pots venir a viure aquí un cop ens haguem casat , tot és perfecte.
-Mira, ja n’hem parlat altres vegades,  tu vols viure en aquest meravellós temple, si o si. Però has de pensar amb mi que cada dia haig d’anar a la feina i que només tinc una hora per dinar.
-No sé quin problema hi veus, si treballes aquí al costat mateix.
-Les putes escales, el problema són les putes escales que em deixen baldat cada cop que et vinc a veure, i si em trasllado aquí encara serà pitjor, almenys tres vegades al dia. I si estic acabat de casar, quan penso en tres al dia, no són precisament escales en el que penso.
-Doncs així què? 
-Tu tries, casada en planta baixa o soltera a l’àtic.

Aportació a Relats Conjunts de Juny.......


19 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Fa de bon triar, però ella devia triar l'àtic... i els maies es van extingir.

Sergi ha dit...

Quines ocurrències tens! Però aquest paio és una mica mandrós, eh! Que s'hi instal·li un ascensor!

Carme Rosanas ha dit...

No està prou enamorat... no... ella potser tampoc.

Joana ha dit...

Abans del casori ja estem així?, poc amor veig jo... :)

ignasi ha dit...

Realment enginyós! A qui se li ocorreria anar a viure al temple? Millor quedar-se solter...

McAbeu ha dit...

Aquesta relació comença massa costa amunt (o millor dit, massa escales amunt), no pot acabar bé de cap manera. ;-)
Ben trobat, m'ha semblat molt ocurrent.

sa lluna ha dit...

Una altra que pensa que hi havia poc amor, per les dues parts.

Bona aportació, a mi aquestes escales ja em cansen només mirar-les ;)

Aferradetes!

Pakiba ha dit...

Quant posen tantas pegas falta xispa,millor que no tiren, jajajaja


MOLTES FELICITATS

Gemma Sara ha dit...

Però... i la figura envejable que li quedaria escales amunt i avall? Vinga, que s'ho repensi, que s'estalvia el temple-gimnàs...

Gemma Sara ha dit...

Però... i la figura envejable que li quedaria escales amunt i avall? Vinga, que s'ho repensi, que s'estalvia el temple-gimnàs...

M. Roser ha dit...

He, he, suposo que triarà casada i viure a la planta baixa que és més gran que l'àtic i les trobades seran més descansades...
Joan, que tinguis una bona revetlla i un feliç dia del teu Sant!
Petonets.

Ada ha dit...

Hahahahahaaaa m'ha agradat molt!!! Pobre home, tantes escales... però no ha pensat en els avantatges, la dieta i l'esport que farà!!!

PD- Si puc triar, agafe soltera a l'àtic, i si pot ser amb terrasseta que li dóne el solet!

Glo.Bos.blog ha dit...

Ui, ui, ui! que malament comença la cosa... Ella massa "princesa" i ell massa mandrós, això no va ni amb rodes.
Penso que millor ho deixin corre.

Eva ha dit...

Això no té futur!

Elfreelang ha dit...

genial ! crec que al final ho deixaran córrer

August G. i Orri ha dit...

A veure, a veure… O m'he perdut alguna cosa o no hi ha cap problema: si es casa amb una princesa per què ha d'anar a treballar? (em sona a alguna cosa això que acabo de dir i ara no sé a què).

Bromes a part, divertida història, Joan!
I bona diada!!

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

em sembla que no sapa que a una dona no se la pot fer triar tant al·legreament

sa lluna ha dit...

Uep ........................
FELICITATS, GUAPO!! :)

Unknown ha dit...

Ganes de fer complicat el que és senzill.....res com la generositat per ambdues parts per resoldre-ho