dilluns, 8 de juny de 2015

Amb presses

L’home que entrà barroerament al  banys públics amb l’eina a la mà per esgarrapar temps, es trobà amb la minsa equivocació d’entrar al de senyores.
Passat el primer ensurt i reconduint la situació al lloc que li tocava, somrigué per la situació viscuda traient-l’hi gravetat.
Però el que no s’ha pogut treure del cap, passats els dies, són les cinc cares de les dones que el varen increpar, amb l’eina a la mà. 
Cinc cares: espant, admiració, fàstic, desig i pena. Però ell, nítidament, només en recordava dues. El cervell humà és infinit....per segons què.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Aposto per admiració i desig! El cervell humà és molt espavilat.

Joana ha dit...

Segur que recorda les "positives"...

xavier pujol ha dit...

Com ho deia aquell entrenador de fumbol?
"Siempre positifo"

sa lluna ha dit...

No sé, no sé ... aquí pesaven les negatives.
Vols dir que d'això no se'n recordava? Potser eren els seus malsons? ;)

M'has tret el primer somriure d'avui, gràssis!
Aferradetes.

Eva ha dit...

Infinit o limitat?

Bruixeta ha dit...

Les presses no son mai bones... o si?

Consol ha dit...

Quanta, quanta imaginació!

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha... Jo diria que els que recordarà el teu protagonista depèn només de la seva personalitat... Si es optimista en recordarà uns i si és pessimista i begatiu els altres... Que hi ha de tot!

M. Roser ha dit...

Veig que per majoria guanyen les cares negatives...I a sobre encara sembla que per a ell la situació no l'ha fet envermellir...A poc a poc s'arriba a tot arreu, i sense ensurts!
Bon vespre, Joan.

jomateixa ha dit...

Doncs sí que genera opinions ben diverses aquesta eina...

rits ha dit...

les del que el miraven amb admiració i desig, oi?
quina sort, poder-se quedar amb el bo i no pas fer-se mala sang x el dolent!

Glo.Bos.blog ha dit...

Pel que sembla la seva era una eina que a cap dona deixava indiferent.