Com si no anéssim prou
accelerats, observo des de fa temps que tothom ens vol vendre velocitat.
Qualsevol mitjà és bo per posar la falca de la rapidesa. Fixeu-vos que la connexió
a la xarxa ens la venen per velocitat, els cotxes amb acceleració, compres per
internet amb facilitat i rapidesa, fer-te uns rinxols o depilar-te en temps
efímer i resultats eterns, el pot de pintura ràpid i fàcil, ràpidament solucionen
problemes d’erecció o et netegen la cals de les rajoles del bany en un sospir......i
un munt de coses més. El cas és que l’eslògan de ser ràpid és el que ven.
Perquè ningú ven calma? És que
no la necessitem potser? Jo diria que si.
12 comentaris:
Saps que per vendre una cosa t'has d'adaptar a les circumstàncies que hi hagi no? Doncs a dia d'avui, tenim pressa. Sempre anem amb el coet al cul, no ens agrada perdre temps. Normal que tothom asseguri que amb els seus productes anirem ràpid. Qualsevol cosa que ens estalviï temps, la comprem. Ara, què fem amb el temps que estalviem? Res, fer més coses amb pressa.
Doncs si saps qui en ven... m'ho dius val?.
Fixa't, ni cotxes, ni xarxes, res.... cerco calma i de moment, ho tinc fout!
Ningú no ven calma... o sí! els balnearis, els hotels Spa... bé, de fet, no se m'acudeix ningú més que en vengui... o sigui que pràcticament ningú ven calma. Això em fa pensar que la calma potser no es pot comprar i que fins i tot aquesta poqueta que ens venen sigui tan sols un succedani de calma.
Potser és que la calma ens l'hem de fabricar a mida nosaltres mateixos. Però t'he de dir que és difícil. Perquè les presses i l'activitat múltiple i generalitzada, molta activitat sempre i per tot arreu, tan si parlem de feina com de vacances, acaba contaminant molt. Jo sempre he sigut de calma, de fer poques coses i gaudir-les, de prendre'm el meu temps... però ara jo diria que ho he perdut més que no pas guanyat. També faig moltes coses.Fins i tot en la lectura que és una activitat pacífica i calmada, llegeixo tres llibres simultàniament. Com si s'acabés el temps o com si tingués alguna urgència d'haver-los llegit, ja.
O sigui que des d'avui crec que tornaré a escoltar la meva calma natural. Si trobo la manera de vendre-la quan n'hagi fabricat molta, ja us ho faré saber... ;) o qui sap, potser la regalaré a qui la necessiti!!!
Anem ràpid per estalviar temps, per fer altres coses també ràpid.
De tant en tant s'ha de fer una pausa i fer un cop d'ull a la situació. Si sempre correm, no tenim temps de gaudir com cal les coses.
Cert. Sovint penso en les presses que imposem als fills, des de que es lleven fins que van a dormir. Quantes vegades hem de repetir "vinga, va, afanya't" durant el dia?
El més paradoxal és que tenim pressa per poder, després, gaudir dels moments de calma.
Ja aniria bé una mica de velocitat a les llistes d'espera dels hospitals.
A les xarxes de comunicació o als mitjans de transport normals, no és vital que hi hagi tanta velocitat.
A vegades hem de trepitjar el fre i parar en sec una estona, respirar fons i seguir endavant. Tanta rapidesa tampoc ens cal a no ser en els casos que apunta en Xavier
Els marroquins tenen dues dites al respecte: "La pressa és cosa del dimoni" i "En la calma hi ha la seguretat, en la pressa el penediment".
http://unpuntaldhercules.blogspot.com/2012/09/la-pressa-mata.html
I de veres que ho practiquen! :-))
Jo opino com Carme; la calma no es pot comprar i, per tant, no es pot vendre.
Tens tota la raó ja anem masa rapit per la vida i no ens donen compte que la vida pasa tan rápida que no et dones compte
anem massa accelerats....i no és gens bo per a salut
És veritat que anem massa accelerats però també crec que el temps és tant important com els diners. De fet, paguem per poder invertir el temps en el que vulguem. En aquesta línia van els productes com els menjars preparats, rentaplats, rentadora etc.
Sí que tens part de raó, però en el fons potser totes aquestes coses són aquelles que "s'han de fer", no pas les que ens venen de gust fer... no? Per tant, contra més aviat les tinguem fetes més estona tindrem per a nosaltres per a dedicar-nos al que sí ens agrada.
Però una cosa no treu l'altra, anem massa accelerats, hi estic d'acord.
Publica un comentari a l'entrada