Tothom deia: massa petita per estar en un teler, però la Maria no fallava mai, cada dia estava a peu del canó tot i sentir, aquella mirada des de la foscor, d’aquell home que no parava d’observar-la.
En Lluis no l’hi treia la
vista de sobre, admirava aquells dits tant hàbils i lleugers com teixien sense
treva. Ella creixia i amb el temps també creixia el desig d’ell, que cada dia la
mirava amb ulls més lascius amb la il·lusió de que essent el seu cap, arribaria
a gaudir dels seus encants aviat.
La Maria l’hi va parar els
peus varies vegades, però cada vegada la situació es feia més angoixant, cosa
que la feia ser encara més productiva.
En arribar als vint anys, en
Lluis la va obligar a decidir: Accedeixes a les meves propostes o ja et pots
començar a buscar la vida, i en aquest poble ja em cuidaré jo de què no trobis
res més, tu decideixes.
No s’ho pensà dues vegades, l’engegà
i de passada explicà a la resta de companyes el que passava, perquè estesin
alerta. Sense por, marxà del poble a
obrir una botiga de teixit a la ciutat, aquells dits tant hàbils havien estat
capaços també de fer desaparèixer un rull de teixit cada mes, en els últims set
anys, suficient per començar una nova vida, on ella decidia per qui es deixava
tocar i quan.
Aportació a Relats Conjunts de Març. Què, poseu fil a l'agulla?
15 comentaris:
Molt ben fet! Això sí que és una dona valenta, i que els té ben posats. I de tonta no en té ni un pèl, eh? Espero que faci fortuna.
Que prvisora... Havia anat fent guardiola de teixits!!,
S'ho tenia ben merescut, aquest porc...
Quan he mirat el quadre m'he topat amb la mirada furtiva de l'obrer. M'ha agradat veure que en feies referència. És una narració que acaba de la manera que t'agradaria que acabessin aquestes històries.
Noi.... m'encanta!
Molt ben descrit.
Noieta espavilada!! Que vagi fent aquest encarregat a veure si es trobarà sense treballadores...
Molt ben "tramat"!!
Una història exemplar.
I una bona botifarra per a l'agressor.
si senyora! és el millor que va poder fer
Qui no arrisca no pispa. Molt espavilada aquest noia.
Sobre d'haver de treballar quan no tocava, algunes tenien d'aguantar l'assetjament dels encarregats, però sabien plantar cara així ho demostra la Maria, que a més , si n'era d'espavilada procurant assegurar-se el futur...
D'alguna manera s'havia de rescabalar!
Bon vespre, Joan.
Aiii quin fàstig que em fa aquest home... no puc amb aquest tema... Per sort ella sap dir que no, però amb xiquets s'ha d'anar amb molta cura, els hem de protegir en aquest aspecte... Una possible interpretació...
un visca per la noia que va saber para-li els peus i tenia bones mans!
Waw, quin final! Quan ja ens pensàvem que claudicaria resulta que la noia a demés de les mans habils -i lleugeres- tenia les idees clares i els ovaris molt ben posats.
Aquestes són la classe de pelis que m'agrada mirar.
La Maria des de ben joveneta va saber posar fil a l'agulla.
Un final digne de "Cadena perpètua", te'n recordes? El Tim Robins li anava fotent els diners a l'alcaide mentre li feia la comptabilitat... com el Bárcenas, vaja. Però què vols que et digui, la noia de la teva història em cau molt més simpàtica!
Publica un comentari a l'entrada