La seva mirada no inspirava
confiança. Companys seus, sempre l’hi deien que tenia una mirada poc fiable,
per no dir enganyosa. Ell sempre se’ls
treia de sobre dient que tenien moltes manies i no els feia cas.
No s’adonà de la magnitud i
veracitat del problema, fins el dia que va descobrir que l’escàner de retina
del seu nou smartphone quasi mai no el reconeixia.
20 comentaris:
El cotó no enganya, aquí tenim la prova. No és de fiar.
Podria ser que tingues un ull de vidre ?
aquestes coses tan modernes.!!
Pobre, potser tenia algun problema...
Jo me'n fio molt de la mirada, m'agrada parlar mirant els ulls de l'altre persona!
Petonets.
Ha, ha, ha...
Segur que tenia algun problema... Pobre noi...
I després diem que els smartphones no són útils.
Haurà de retornar al lector d'empremtes dactilars, però si és una persona de poc tacte...
A la màquina no se la pot enganyar, alguna cosa està fallant aquí, que es preocupi.
Quin perill....
Molt bo!
aquí hi ha tema...
ostres, si el smartphone no el reconeix és fotut de veritat!
potser era el mòbil que no funcionava! o la resta del món! Qui no es fia no és de fiar...
Segur que l'smartphone era com el meu, que funciona fatal i fa canvis de manera voluntària sense tenir en compte el seu amo...
Solució? Canviar de companyia!!
Molt bo, Joan!
Aferradetes
Una prova concloent de que no era una persona de fiar...o que el smartphone era una bírria
tecnologia o degradació de personalitat?
Haurà de canviar de mòbil, perquè de mirada... difícil
Buff, hi ha moltes mirades que em generen desconfiança. Només cal posar la tele, veure la mirada dels polítics... sort dels smartphones!
Bona, no et refiïs del primer smartphone que et passi pel davant, ell no ho faria...
Aquest telèfon no inspira confiança.
Lo telèfon era smart, no pas ell. I jo sé el problema: era estràbic.
Un petonarro!!
Publica un comentari a l'entrada