El temps que portaven junts,
li donava ales com per regalar-li alguna cosa més sensual i atrevida. S’ho
rumià moltes vegades, intentant-ho mirar des del costat que s’ho miraria ella,
més que tot per com reaccionaria davant d’un regal tant personal i que en
gaudirien junts quan més junts es trobessin.
El temps se l’hi acabava, la
nit màgica s’acostava i no volia presentar-se amb les mans buides. Sense
pensar-s’ho més, agafà la cartera per dirigir-se a la botiga a comprar-ho i
embolicar-ho amb un paper adient al producte.
Mai s’hagués pensat que en
entrar a la botiga, li entraria el pànic, la vergonya i que fos incapaç de
dirigir paraula a la venedora. Ell mai podria pronunciar aquell nom de perfum
tal com ho sentia cada dia a la televisió, no dominava aquell estrany idioma i
es veia incapaç de fer-se entendre.
15 comentaris:
Que l'escrigui a mà a la carta dels Reis !!
Bon Any !!
Doncs una nota i li passa a la venedora... que no la miri als ulls!
Ben trobat. És difícil pronunciar alguns noms de perfums sense semblar un imbècil. Haurien de referenciar-los.
La culpa és dels anuncis de perfum! Te'ls venen d'una manera i amb noms tan estrafolaris que sembla la gran cosa, i total és la puta colònia de tota la vida, en molts casos dolentíssima!
això rai!!! que posi el anunci al youtube des de el mòbil ;)
És que hi ha anuncis de perfums, que són de jutjat de guàrdia...
Petonets.
Jo vull aquell d'aquell sinyor que sembla que me miri...sí, home...el que surt amb una tovallola a la sintura...i unes sinyores blanques...ai coi...Ja sé, se diu Ficus, la colònia!!
:-D
Té massa sentit del ridícul. Clar que posen uns noms que fan avergonyir a qualsevol.
i si li fa un dibuix?
Chloé, tu es là? Décroche... Sort que no li fan recitar l'anunci sencer!
Doncs mira, jo mateixa m' he fet una nota per anar a buscar el que volia provar. I no m'ha fet cap vergonya.
jajaja jo crec que en realitat el que li va passar és que va mirar el preu del perfum en qüestió i es va quedar amb l'ai a la boca i s'ho va pensar millor... Al principi pensava que anava a comprar roba interior o alguna cosa més "íntima"... però un perfum?? quin era?? jo el vull!! jajaja...
No és tan difícil pronunciar Cagolina Heguega.
Podria haver fet com jo amb el meu xicot, li vaig deixar subtilment una mostra buida del perfum que volia i bé que el va aprofitar per anar aquell dia a comprar-lo! :)
Bon any!
No m'estranya, pobre!
Publica un comentari a l'entrada