Podria dir que en tota la meva
vida he caminat pujada amunt cap a la llibertat, però des de fa un temps és com
si ja estes baixant. Hem deixat el cim i sembla que ens encaminem cap el sot
més fosc del que ja presumíem haver-ne sortit.
Queda poc, que sigui verge de
regulació, sigui escrit sobre paper de llei o amb sang d’innocents que hi deixen
la vida. Els han arrencat la vida quan treballaven per arrancar somriures.
On és aquella llibertat
promesa? Ha estat només un miratge, en un espai temps molt curt, massa poc
temps al cim, si és que hi hem arribat alguna vegada.
Totes les religions del món
han matat per poder, totes tenen les mans brutes, cap fa tot el possible per
ajudar a qui més ho necessita, cap practica el que realment
predica.......Realment necessitem ser d’alguna?
Si que és veritat que podem
fer moltes coses, però no sabem fins quan. Estem de baixada i tots podem ser Charlie
Hebdo en algun moment.
11 comentaris:
Cal ser d'una religió? No pas. Però ser-ho tampoc no porta necessàriament a fer coses en nom d'un déu. Vull creure que la majoria de persones religioses són pacífiques i estan en contra d'aquests actes. Però potser sóc massa ingenu. El que sí que tinc clar és que no som lliures en absolut. Ens han fet creure que teníem unes llibertats, però ens les arrabassen quan volen. Vivim un miratge per mantenir-los tranquils i calladets. Sovint es parla que vivim en una mena de '1984', però cada cop tinc més clar que el que vivim és 'Matrix'.
Creu que encara estic impresionada...
Radicals, extremistes i sobre tot, intolerants, campen tan amples...
Tots i totes ens hi podem trobar.
Penso com tu Joan, moltes persones han matat en nom d'alguna religió que no practiquen. També estic d'acord amb en Xexu: des de l'ateïsme també es pot ser un assassí.
Detesto els assassins que han massacrat els humoristes, i també els intolerants que voldran treure partit d'aquesta sang, cap a les files de partits xenòfobs i feixistes.
:( no ho entendre mai, no vull entendreu...
Mai he entés que en nóm de Deu es pugui matar sigui de la religió que sigui,pero el home es tan cruel que sempre ho ha fet.
Un episodi molt trist, però mentre hi hagi extremismes i gent disposada a morir matant, serà difícil que aquest món tan malmès canviÏ...
Bon vespre, Joan.
L'intolerància torna els homes brutals, salvatges. Matar en nom de Deu és fanatisme.
No sé si anem cap amunt o cap avall, preferiria que la humanitat deixés les religions enrera, però ara del que es tracta és del fanatisme religiós i de la llibertat d'expressió, un fanatisme que no suportaria "La vida de Brian" amb Mahoma (en parlava avui el diari Ara), riure del poder, de déu... és perillós... :((
el fanatisme sempre ha trobat un bon aliat a les religions...siguin del color que siguin. I és ben cert que cap llibre sagrat parla de matar al que no el segueixi. La gran part de la humanitat que encara creiem en els altres no ho podem permetre. Je suis Charlie Hebdo
No maten en nom de ningú ni de res. Són assassins i prou.
Moltes vegades em plantege si és en nom d'uuna religió el per què es mata, o simplement la religió és l'excusa per matar... Molt fort. No ho entenc.
Publica un comentari a l'entrada