L’hivern era fred, els caçadors havien de trobar
alguna cosa per posar al foc i omplir la panxa. Cap d’ells tenia ganes de
passar hores enfonsant els peus a la neu, per quatre ocells, que ja no els quedava
res més que pell i plomes.
Després de varies hores de caminar i amb poca cosa al
sarró varen arribar al poble on tot seguia igual. Era hora de retirar cap a casa, el més jove es retirava amb un
somriure a la boca, sabia que aquella nit no hi hauria massa per menjar, però
el que realment el feia ser optimista és el fet de trobar-hi aquella persona que tant s’estimava. Allà en plena nit, sota els llençols, si que era
el seu lloc de caça preferit.
La meva proposta a Relats Conjunts
19 comentaris:
Una presa fàcil, pel que sembla, ja que no se li resistirà massa.
caçador o caçat...
Segur que la caça nocturna sota els llençols és molt més agraïda!
Compte caçador de conills, que potser et roben la pastanaga...
Diuen que tant alimenta el dormir com el menjar. Hi podem afegir altres coses que també sadollen!
Ai, no sé si la comparació és massa fina,
home caçar, caçar...
Bon vespre, Joan.
La fam era una altra i, pel que es veu, tenia el sopar al plat. ;)
Aferradetes!!
Pel que ens expliques, jo no utilitzaria l'expressió caçar... però molt millor que caçar animals!
La millor presa
Almenys una presa que no pateix, si més no de dolor, sí de gust! :)
molt millor la cacera nocturna
Compte! que fa molt fred.
Esperem que l'estimada o estimat no tingui els peus gelats...
Caçar no ha caçat, però sucar...
Ja són ganes anar empaitant bestioles per la neu poden fer coses molt més plaents i sense sortir de casa.
;D
la millor cacera és la de l'amor sota els llençols
De caçera i caçat!, alimenta l'ànima.
Al menys tornarà amb un pardal, oi?
Ja ho deien els antics: "A casa meva menjar, no mengem, però ens riem més". "Amb tu pa i ceba" I d'altres formes més directes, però ho deixarem a la imaginació de cadascú.
Publica un comentari a l'entrada