Encara que porti uns dies fora
de joc, un té els seus motius i de vegades no es pot estar per tot. Aquesta
setmana he estat castigat de cara a la paret, mai millor dit, dedicat a renovar
des de zero una façana centenària. Feines així no es fan si no és per obligació
de les institucions, doncs la propietat no es salva d’una factura que amb
mètodes més tradicionals es reduiria a la meitat.
 |
| Verges Baix Empordà |
17 comentaris:
No sé com estaria abans, però el resultat és molt bo, tot i les distraccions...
A nosaltres no ens deixen abdicar que hem de seguir "produint" i pagant impostos (sinó de que viurien els que sí poden abdicar).
En aquest cas però ha valgut la pena que el resultat és espectacular. Felicitats!.
Segur que els talons han ajudat perquè la feina fos rodona ;)
El pas dels talons haurà deixat alguna petita marca, com sol passar, la firma de l'artista, però la feina està ben feta. Felicitats!
Ja m'hi fixaré quan hi passi..
el resultat es realment bonic.
Temps ben emprat, si senyor.
Jo ho veig bé, però caldria veure-ho de prop, que si no els acabats no es poden distingir... encara no et posaré una nota, però et felicito per la feina acabada.
Caram, una casa preciosa el treball artesà sempre llueix més, encara que sigui més lent...
No sé si els traves floretes a les usuàries dels talons, o et limitaves a mirar?
Bona feina, Joan.
T'ha quedat molt bé, quin goig!
Ja en pots estar orgullós, trobo que ha quedat perfecte, malgrat les distraccions...
Noi fa molta patxoca!!
Ets un artista :)
Una bona feina, si senyor !!
No sé com estaria,peró tha quedat preciosa.
Els que treballen no tenen temps x abdicar... Bona feina! :)
Amb tants rombs (encara que ajaguts) que tenies al davant, tu mateix et devies autocensurar pensaments massa engrescadors de les usuàries dels talons.
Fita
Publica un comentari a l'entrada