Al veure com la corrupció
creixia sense ser quasi castigada, els ajuts econòmics que tothom prometia no
eren mai concedits, la feina que tenia a més de precària era sense contracte
amb una total economia submergida, el
lloguer del pis era sense papers al no complir tots els requisits que demana la
respectiva cèdula i que fins i tot la televisió de pagament la tenia pirata.......va
dir prou. Aleshores fent el cor fort ,donà l’últim pas cap a la il·legalitat.
Agafà per banda i va convèncer a la seva estimada, de viure amb ell sense cap
tipus de document que ho justifiqués.
Ella només va posar-hi dues condicions,
que mai li recriminés que tenia una multa per pagar i un espai per el raspall de
dents.
Ara després de quatre anys,
són tant corruptament feliços, que han decidit tenir un fill, amb tota la
legalitat del seu amor i les ganes de viure.
12 comentaris:
a grans problemes, petites solucions...
Tothom s'espavila com pot... En aquesta complicada vida...
Solucions imaginatives als grans mals. Algunes corrupcions no estan tan malament.
Una corrupció acceptable.
Ha gaudir!
El fill okuparà il·legalment una part una part del cor dels seus pares.
Fita
En temps de fam cadascú s'espavila com pot, feta la llei pels "totpoderosos", feta la trampa pels qui en passen.
Tenim bons mestres!!
Aferradetes! ‾‿⁀
la il·legalitat és com la marabunta que avança imparable i hi arrossega a tothom.
De vegades les circumstàncies ens obliguen a fer el que mai havíem pensat...
Trobo que les condicions d'ella, són molt acceptables, i al final van ser feliços i van menjar anissos!
Bon vespre, Joan.
La il•legalitat te, a vegades, aquell punt romàntic que ens arrossega...
Molt millor que endossar preferents
Desitjo que siguin il·legalment feliços. Molt.
no hi ha com subvertir l'ordre establert!
Publica un comentari a l'entrada