dilluns, 9 de juny de 2014

La facilitat d'escampar merda

Ni les cisternes de purins que escampen milers de litres en els camps van tant ràpid escampant  merda com la virtualitat que ens envolta. Diguem-l’hi tuit, whats o face, tant li fa, però quan algú té ganes d’aixecar la llebre li és tremendament fàcil escriure unes lletres i fer un click sense haver de donar la cara i potser amagat darrere in nick. 
No em preocupen massa les d’alt nivell, les que més em preocupen són les guerres i ploraneres que han provocat i provoquen, entre adolescents, els grups de whatsapp o fotos que s’han penjat sense consentiment. Tirar la pedra i amagar la mà, cada vegada és més fàcil i, ara que ho he vist de molt a prop, m’adono més que mai del mal que es fan per coses que de ben segur a la cara mai es dirien. Aquestes noves eines les carrega el dimoni.

15 comentaris:

Jpmerch ha dit...

L'escampamerda ho fa igual amb noves tecnologies que amb velles. El que passa és que amb les noves li resulta molt més i fàcil i ràpid.

XeXu ha dit...

Just l'altre dia en parlava jo, però pel cantó de la inactivitat. Està clar que també es pot fer servir per parlar massa, hi ha gent que no li costa gens deixar-la anar, i després tots a córrer.

Ariadna ha dit...

No són les eines, són les persones que les fan servir. Recorda les paraules d'Einstein: el problema de l'home no es troba en la bomba atòmica, si no en el seu cor (aprox).

Ariadna ha dit...

No són les eines, són les persones que les fan servir. Recorda les paraules d'Einstein: el problema de l'home no es troba en la bomba atòmica, si no en el seu cor (aprox).

Anna ha dit...

El problema és que hi ha gent que es creu molt valenta darrera un monitor de PC o un mòbil. No deixa de ser lamentable.

jomateixa ha dit...

i encara que els avisis, són temptacions massa fortes pels adolescents i s'hi tiren de ple, sense pensar en els perills que els envoltaran i per molt que ho vulguis no els pots protegir, només estar a l'aguait per detectar a temps si hi ha alguna cosa estranya i sempre patint per si no en seràs capaç.

Natalia Elblog ha dit...

Ja ho pots ben dir!!

Natalia Elblog ha dit...

Ja ho pots ben dir!!

Carme Rosanas ha dit...

Que trist que hi hagi gent a qui li agradi fer mal... no són les eines, no, són les persones.

xavier pujol ha dit...

Al final dius que aquestes eines les carrega el dimoni.
Referent a això hi havia una dita que deia: d'una escombra en surt un tret.
D'un watsapp (o twuit, face, etc)
en surt una bomba.

M. Roser ha dit...

Estic molt d'acord amb tu, sort que em sembla que se'ls acabarà la impunitat, perquè cada dia es controla més...A mi sobretot, m'esgarrifen les gravacions de baralles entre adolescents...
Bon vespre Joan.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Els adolescents no veuen la diferència entre fer un comentari per internet i fer-lo a la cafeteria. No s'imaginen l'abast que pot tenir.

Glo.Bos.blog ha dit...

De covards n'hi hagut sempre i ara és molt fàcil escampar calumnies, maledicències i rumors sense donar la cara. I poden fer molt de mal, són eines perilloses en segons quines mans.

Joana ha dit...

No hi ha edat per ser un/a covard.
I no es valora el molt mal que es pot fer.

Bruixeta ha dit...

Jo vaig tenir una experiència prou desagradable amb aquestes eines. No jo directament, si no la meva filla... i recony quin mal que foten!