Si bé des del primer moment en
vaig ser conscient i sabia que arribaria l’hora de passar comptes amb ells, l’any
passat em vaig acollir al famós pla PIVE al haver de comprar un cotxe.
Ara, de genolls davant de l’agència
tributària, has de tornar el trenta per cent de l’ajuda que en el seu moment va
semblar que era una bona opció. Encara que si fas els números dóna resultat
positiu, la quantitat a restar no fa gens de gràcia.
El que no entenc és el fet de
donar una ajuda en brut, i que al cap d’un temps els hi hagis de tornar quasi
una tercera part. No seria més fàcil donar una ajuda ja lliure d’impost?
Jo aviso per si algú no estava
al cas, que una simplicitat com aquesta pot ser motiu d’inspecció i de fet em
fa molt mala espina, que quan demanes els teus resultats a l’Agència Tributària,
aquesta ajuda no consta o sigui que possiblement tothom que accepti l’esborrany fet per ells es pot trobar que l’hi
facin una declaració paral·lela. Què pot passar? De moment diuen que no és motiu
sanció, però si la declaració és negativa un es pot trobar que no cobri fins a
la data límit establerta per ells. Sabent com tenen la caixa.......un no es pot
fiar de que tot plegat sigui un parany.
14 comentaris:
Sempre és tot tan complicat. I sempre es té la sensació que t'han de colar algun gol. Sempre perdem.
Donarien ajudes si no en traguessin algun profit? Aquesta és la pregunta a fer-se.
No oblideu que l'ajuda no és per al comprador, l'ajuda és per al sector del automòbil que igual que els bancs són dels més necessitats.
Mai ho expliquen, o apliquen, de manera clara ni fàcil...
Ja ho diu la dita dels casinos:
"guanya la banca"
Sempre guanyen ells, no hi ha volta de fulla.
Ajuda? Sí, per a ells, per a la seva imatge volent fer veure que ajuden. Prou amb mirar qualsevol casa per saber-ho.
Bon cap de setmana!
Bessets ☺
Sempre guanyan els mateixos,per una ma et donen i per l'altre et treuen tot el que poden.
Primer haurien(ells)de buscar al diccionari la paraula ajuda… i saber que recoi significa
Espero no trobar-me mai amb cap marró d'aquests...Jo mi perdo!
Bon vespre, Joan.
Coll---, sempre hi ha d'haver lletra petita?
Com diu en Xavier: la banca (mai millor dit) sempre guanya!! I nosaltres quasi sempre hi perdem...
I no confiïs que a l'Agència tributària t'avisin de cap desgravació que t'afavoreixi, faltaria més!
Ai, la lletra menuda, aquella que encara que la llegim no s'acaba d'entendre...
Quin morro...
Publica un comentari a l'entrada